Apujo la persiana. Continua el sol, la calor i el lent retorn de la vida. Avui he vist cues a la floristeria, a la sabateria i a la gelateria. Però quan dic cues, estic parlant de més de 10 persones fora de l'establiment. M'he trobat un jove cuiner que conec d'alguns llocs on ell hi havia treballat i que ara ha muntat el seu propi negoci amb un soci. El menjar per emportar els està funcionant molt: “La gent està farta de cuinar i de decidir que fa per dinar i per sopar”. I dilluns obre la terrassa. He sabut que m'ho diria abans d'expressar-ho amb la veu que sortia de darrera la mascareta, perquè abans m'han parlat els ulls que se li han il·luminat.  

I a l'altre cantó, els que no poden comprar-se ni un gelat. Els últims dies he anat passant per dos llocs on donen menjar a qui ho necessita. La cua cada cop és més llarga. I no són gent marginal, ni amb addiccions, no. Són persones com vostè i com jo. Això que en diuen "persones normals" que intenten treballar per tenir un sou que els permeti viure en un lloc decent i menjar tres cops al dia. Gent que viu al moment buscant-se la vida com pot i que no tenen dret ni a un ERTO ni a cap ajuda. Perquè no consten. No existeixen. Viuen submergits i en l'economia submergida. O són autònoms que han hagut de tancar el negoci d'un dia per l'altre. Gent sense estalvis que fa més de dos mesos que no tenen cap ingrés. Gent de la qual ningú n'ha parlat encara en cap dels centenars d'eteeeeeernes rodes de premsa que ens han clavat sense compassió durant la confitamenta. Tenim el cervell tan ple de paraules que quan això acabi, que ja veurem quan serà, hi haurà cua als buidadors de buidor. I, esclar, amb tanta xerrera sobre el no-res, no hi ha hagut temps per parlar dels que no hi són.

¿Hem d'estar contents per les cues a les botigues del nostre entorn? Esclar que sí! Entre tots hem d'aixecar això, però no hem de perdre de vista aquesta realitat que, ignorant-la, no deixarà d'existir. I que si un dia esclata, llavors ens en lamentarem.

Anem tornant a la vida, sí, però seguim sense saber ben bé com. El BOE, la sèrie que de veritat té enganxats als ciutadans i no cap d'aquestes que passen per Netflix, HBO o Movistar, cada dia ens sorprèn amb una norma diferent. Al final l'assassí serà el majordom. Crec, sincerament, que l'haurien de publicar amb brúixola de regal i GPS optatiu. Com per poder situar-nos. Bàsicament. Crec que avui estem amb que a les poblacions en fase dos amb menys de 10 mil habitants que no tinguin una densitat superior al doble del seu cens dividit pel logaritme neperià de la base imposable, els adults podran passejar per la platja, però sense prendre el sol sempre que facin esport amb tres nens d'edats compreses entre el 8 i el 12 anys. Els nens que quedin fora d'aquesta franja podran sortir en grups de fins a 10 persones en municipis de menys de 5 mil habitants amb més de 100 persones per quilòmetre quadrats, sempre que la unitat familiar hagi anat a la terrassa d'un bar que tingui obert l'interior del local sense autoservei i amb menjar per emportar a més d'un metre i mig dels comensals, que hauran d'anar amb mascareta, però sense guants.

I per si encara no ho teníem tot prou clar, ara arriba el misteriós cas dels 635 morts que van aparèixer ahir a Catalunya i que ningú sap d'on han sortit, ni de quin dia són. Estic dient que s'estan falsejant les xifres? No. Rotundament no. Perquè aquí fa setmanes que es compten els morts reals, incloent-t'hi residències i domicilis particulars, no com a Espanya.

La qüestió és que des de dimarts, Salut ha canviat la manera d'informar sobre les dades. Fins llavors, la xifra oficial de morts notificades diàriament podria correspondre a altres jornades. Un exemple? Els de dilluns podien ser d'aquell dia, però també de diumenge, de dissabte o de tota la setmana anterior. I, paral·lelament, morts d'aquell dilluns passaven a ser comptabilitzats altres dies. En canvi, a partir d'ara els morts són estrictament els del dia en que es passa la dada i no se n'arrosseguen de dies anteriors. El problema és que al moment de fer l'ajust, un territori depenent de la Conselleria va validar molts casos d'altres dies de cop i això ha provocat que les xifres de Salut, que ja tenia registrats aquests 635 morts, i les del ministeri no fossin coincidents.

Total, que una cosa ja complicada i de metodologia poc clara no s'ha explicat convenientment i ha tingut com a conseqüència que qui feia les coses correctament hagi aparegut com qui estava amagant un rebrot per poder passar a fase 1. I tot això amb una xifra no menor que correspon, ni més ni menys, que al 10% dels morts totals haguts fins ara a Catalunya. I si aquí que es comptabilitzen pràcticament tots els morts reals, fan un ajust i apareixen un 10% més de morts, quina deu ser la xifra real a Espanya, on els compten al seu aire?

Però això no preocupa gens, esclar que no. Per això és un tema que tampoc surt mai a les rodes de premsa d'aquests xerraires que no callen ni sota l'aigua. I menys ara que ens dediquem a explicar que el futbol torna a partir de la setmana vinent no l'altra, que aviat s'obriran les fronteres als turistes i que això serà una festa tropical amb papaies i mangos per a tothom. Inclosos els que, em temo, seguiran fent cua per anar a buscar menjar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat