Apujo la persiana. Està ennuvolat, però no plou. En canvi sobre de Badalona hi ha un núvol de tempesta que el temporal Glòria al seu costat és un dia de sol amb 32 graus. La meva ciutat ha aconseguit una cosa molt difícil que és expulsar durant una estona el coronavirus del centre de l'actualitat. Bé, no ho ha aconseguit la ciutat sinó el seu exalcalde, Alex Pastor (PSC), però la imatge de la ciutat rep l'impacte.
Els fets ja els coneix. Bé, els coneix vostè i crec que mig planeta. Per tant no cal afegir més especulacions sobre el com, ni l’on ni per què. I també coneix les conseqüències polítiques. Per tant, la pregunta és: “I ara, què? Què passarà a Badalona?”. Doncs bé, ara li faré un espòiler negatiu perquè va en contra de mi mateix: Ja li aviso que no tinc la resposta. I em temo que hores d'ara no la tenen ni els protagonistes perquè tot dependrà de les negociacions que han començat aquest mateix matí. L'únic que podem fer els ajuntalletres és plantejar els tres possibles escenaris, que en tots els casos depenen del PSC. Però d'això, si li sembla, en parlarem més endavant. Abans m'agradaria aturar-me en la part humana del cas.
Avui a Can Basté (RAC1), l’exalcalde Xavier Garcia Albiol (PP) i l’exalcaldessa Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú) han entrat en temes personals que, crec, avui no tocaven. Si el periodista et pregunta, com és la seva obligació, tu pots no respondre. Dotze hores després dels fets i amb l’exalcalde encara detingut, no cal. I això ens porta a parlar de l’Álex Pastor persona, no alcalde. L’Àlex Pastor és allò que se'n diu “un bon xaval”. Aquell noi amb el que aniries a fer unes partides de billar o de futbolí. Tímid i callat, potser això el fa distant. I tal vegada aquesta manera de ser explicaria algunes coses. Des que ahir vaig saber què havia passat no puc parar de pensar en com s'ha arruïnat la vida personal i la política. I en com les coses han arribat fins aquí per algú que semblava que ho tenia tot. I no. Desitjo que aquest tocar fons tan terrible sigui la fi de la fugida i l'inici del retorn.
“Un de l'Ajuntament m'havia explicat que...”, o “ui, un dia al seu despatx es veu que...”, “però tu no l'havies vist mai al bar...” . És el que se sent avui a les botigues d'una Badalona sense bars oberts, que és el lloc on normalment es cou el xup-xup ciutadà. Definitivament vivim al món del “Tothom ho sabia”, una cosa que em meravella. Tothom ho sap tot, tothom ho veu tot, però tothom calla i tothom tanca els ulls. Escoltin, si tots ho sabien, per què el van fer alcalde primer els uns i després els altres? I perquè els seus ho van permetre. Si se l'estimaven, per què no van aturar la seva baixada a l'infern? Bé, doncs perquè això és política. Perquè la política és exactament això. Jo faig alcalde un bon xaval per fotre't fora a tu de la cadira (20 de juny del 2018. García Albiol dóna suport a Pastor en la moció de censura contra l'alcaldessa Dolors Sabater a pesar que Pastor només tenia 3 regidors de 27) i jo el faig alcalde l'any següent perquè no governis tu (Dolors Sabater el vota a la investidura de les passades municipals perquè Albiol no sigui alcalde). I, mentre, els seus mirant-s'ho impertèrrits i pensant “Aguantem la situació perquè anant bé estarem governant l'any que portem i els quatre que vénen”. I com que la política és poder, endavant.
Arribats aquí, responguem la pregunta sobre el futur analitzant els tres escenaris possibles, tenint en compte la composició del ple. El PP té 11 regidors, PSC 6, Guanyem Badalona en Comú 4, Esquerra 3, Badalona en Comú Podem 2 i JuntsxCat 1. A les eleccions, Guanyem i Esquerra es van presentar junts, però al primer ple van dividir-se. D'aquesta manera el que els hauria correspost per ser un sol grup, es va multiplicar per dos.
Pel que fa al ple que ha triar el nou alcalde, només poden ser candidats els que van ser caps de llista. Per tant, Esquerra no pot presentar-se i si el PSC ho fes seria la número 2 de la candidatura. Si no hi ha cap acord per aconseguir 14 suports, governa la llista més votada (Albiol).
Ah, i una altra de prèvia molt important. Aquest cop el PP no farà alcalde ningú que no sigui Albiol. L'única opció possible seria el PSC, però dubto que tinguin moral per presentar ningú. I la resta de partits mai faran alcalde Albiol. Per tant només hi ha una clau i la té el PSC. El que ells decideixin, serà.
Escenari 1: El PSC fa alcalde Albiol. O bé perquè el vota directament i sumen 17 regidors, o bé perquè s'absté i llavors governa la llista més votada.
Escenari 2: El PSC i la resta de partits voten Dolors Sabater. Aquesta no la veig perquè el votant del PSC no suporta l’excaldessa a qui Albiol sempre anomena “la de la CUP”. A part, la frontera electoral entre PSC i PP és d'uns 30 mil vots, que a les municipals voten Albiol i a les generals Sánchez. A les catalanes la cosa és més complicada, però també hi ha transvasaments. Aquest votant no entendria fer alcaldessa una independentista podent ser-ho Albiol.
Escenari 3: El que s'està començant a explorar, sense que de moment se sàpiga si els socialistes s'hi posaran bé. El PSC vota Dolors Sabater a canvi de compartir alcaldia un any i mig cada un. Però no amb la número 2 socialista Teresa González sinó amb el 3, Ruben Guijarro. Això podria ser factible perquè li permet al PSC tenir el poder just a final de mandat i amb un candidat de futur que aprofitaria per fer-se conegut.
Però no se'n vagi, que encara falta l'altra cara dels escenaris. La de l’1 és que un PP a l'alcaldia necessitaria suport per aprovar els pressupostos (té 11 regidors i n'hi calen 14). I aquí és on el PSC podria pactar ara alguna cosa a canvi. I la del 3 és que torna a ser un pacte que no neix d'un projecte conjunt sinó del “Tots contra Albiol perquè no governi”. Seria un acord entre persones, algunes de les quals són com l'aigua i l'oli, que només tenen en comú el desig que Albiol no sigui alcalde. I no sé jo si la ciutat podrà suportar gaires més anys així. Sobretot amb una pandèmia que arrasarà amb tot.
Fa anys que Badalona corre una cursa de 110 metres tanques en la qual ja va sortir tard i malament i on després sempre ha ensopegant a cada obstacle. I trontollant ha arribat fins aquest lamentable final on s'ha estampat contra el terra. Seria una bona oportunitat per aprendre de la derrota. I al menys saber a què estem corrent.