La quarta ciutat de Catalunya s'ha llevat aquest matí amb la dimissió del seu alcalde, el socialista Àlex Pastor, des del calabós d'una comissaria de Barcelona. Anit va ser detingut per conduir begut i enfrontar-se a una patrulla de Mossos. A l'Ajuntament, els rumors sobre les seves suposades addiccions eren una constant que ara s'ha començat a destapar. Què passarà ara? Qui aspira a obtenir l'alcaldia? Les opcions van des de Xavier Garcia Albiol a Dolors Sabater. Tots dos han estat alcaldes de Badalona i ja s'han postulat per tornar-hi. 

Per escollir un nou alcalde —o alcaldessa— caldrà convocar un nou ple d'investidura. I la distribució de forces fa molt difícil la suma, com va demostrar-se després de les eleccions de maig. Cal que el nou candidat alternatiu sumi 14 vots. Si no és així, l'alcaldia recaurà en el líder del partit més votat, és a dir, Xavier Garcia Albiol. Dit d'una altra manera, o PSC, Guanyem, ERC, Badalona en Comú i JxCat es posen d'acord, o Albiol tornarà a ser alcalde. El reglament estipula que el ple s'ha de convocar en un termini de 15 dies, però en estat d'alarma caldrà veure com s'encaixa això i si se sol·licita poder celebrar-lo telemàticament, cosa que no s'ha fet mai. Segons informen a aquest diari fonts de l'ajuntament, el calendari possible apunta a un ple el proper 12 de maig. 

L'actual repartiment de forces és el següent: el PP té 11 regidors, el PSC 6, Guanyem 4, ERC 3, Badalona en Comú 2 i JxCat 1. De moment, l'alcaldessa accidental serà Aïda Llauradó (comuns), que fins ara ha estat la primera tinent d'alcaldia. Només podran optar a l'alcaldia els caps de llista del 26-M. En el cas del socialistes, l'aspirant seria Teresa González, que va anar de número 2 de Pastor. ERC no podria presentar candidatura perquè a les eleccions va anar en coalició amb Sabater. 

Una història de traïcions

Ara fa 10 mesos, i després de setmanes de negociacions frenètiques, Guanyem Badalona —amb l'exalcaldessa Dolors Sabater al capdavant— va accedir a l'últim minut a donar el seu suport al PSC per evitar que Albiol tornés a governar la ciutat. Va ser una operació difícil de digerir per Guanyem, ja que un any abans el mateix Pastor, amb només tres regidors, va expulsar Sabater de l'alcaldia a través d'una moció de censura pactada amb el PP d'Albiol. Amb el procés sobiranista al seu punt màxim d'ebullició, el PSC es va atipar de donar suport a una alcaldessa que tot i ser d'esquerres, s'havia manifestat obertament independentista. Va preferir la dreta del PP. En definitiva, Pastor va convertir-se en alcalde el juny passat amb el suport de les forces d'esquerres -i independentistes- a qui havia fet fora durant el mandat anterior. Surrealista. 

Els socialistes recuperaven la ciutat que havien governat durant dècades, fins que l'any 2011 el PP els va prendre el poder de les mans amb la recepta populista d'Albiol. Des de juny passat i fins ara, Pastor ha governat en minoria amb només 8 dels 27 regidors del ple de l'Ajuntament, els 6 socialistes i els 2 de Badalona en Comú —que no Guanyem Badalona.

Aquestes dues formacions d'esquerres van decidir escindir-se i presentar-se separades a les eleccions del juny del 2019. Badalona va ser el paradigma de la implosió viscuda pels comuns a nivell nacional. L'any 2015, la candidatura que encapçalava Dolors Sabater la vertebraven la CUP, Podem i exmembres d'Iniciativa i EUiA. Ada Colau els va donar suport. ICV va optar per presentar-se per lliure —va treure dos regidors i va acabar entrant al govern de Sabater a posteriori—. En els últims comicis, Sabater —Guanyem— es va presentar en coalició amb ERC. ICV va anar per lliure, sota la marca de Badalona en Comú i amb el suport de Colau.