Cada conflicte genera el seu moment SEN-SA-CI-O-NAL. I l'enfrontament entre el taxi convencional i les empreses Uber i Cabify ja té el seu. I, qui ens ho havia de dir, aquest moment el protagonitza... Albert Rivera!

El líder de Ciudadanos era a l'estació de tren d’Atocha de Madrid i es va trobar un grup de taxistes en vaga que, ràpidament, van abraonar-se vers la seva persona. Per allò d'escridassar-lo i tal. I algú va gravar el moment. I ha estat així com tots hem pogut sentir els insults que li van dedicar.

La medalla d'or i rècord mundial absolut i ja per sempre és, ex aequo, per “catalán de mierda” i “moderno”. BRU-TAL! IN-SU-PE-RA-BLE! GLO-RI-ÓS! I-RI-DIS-CENT! Aquests dos insults, tan diferents però a la vegada complementaris, expliquen tant que ho expliquen tot.

Pensem en José María Aznar, per exemple. Un home que, sí, desperta grans passions entre els seus, però que treu el pitjor del pitjor dels seus enemics, que en són milions. I tots estan molt en contra seu. Però molt. I aquests enemics molt enemics li han dit de tot. I molt gros. S'han ficat amb la seva alçada, amb el seu bigoti, amb el seu pentinat, amb el seu anglès o amb els seus abdominals. Però mai li han dit “vallisolitano adoptivo de mierda” o “madrileño de mierda”. Ni tan sols “español de mierda”. Ni a Rajoygallego de mierda”.

En canvi Rivera, líder d'un partit que va néixer pel que va néixer, ha acabat tastant la collita que ha sembrat. De tant anar repartint llavors d’anticatalanisme i de criminalització dels catalans, la majoria de les vegades mentint i la resta de cops exagerant fets que mai han estat com ell explica, ha arribat un dia en què el bumerang li ha tornat (tot torna i els bumerangs més) i encara ara se l’està traient del paladar on se li va encastar.

Albert Rivera mai serà president del Gobierno. Ni ell ni cap altre català. Espanya mai tindrà un presidente català. Ni que sigui el més nacionalista dels espanyols i es tatuï “amor de España” a les natges. “Lo que no puede ser, no puede ser y además es impossible”.

Però la cosa no va acabar aquí. Penses que dir-li “catalán de mierda” a Albert Rivera és com el Barça guanyant-li la final de la Champions al Real Madrid per 10-0, al Santiago Bernabéu i amb Sergio Ramos expulsat després de fer-se 5 gols en pròpia porteria i fallant 3 penals. Penses que després d’això a la vida ja no hi ha res més. Que ja no cal continuar perquè és impossible superar-ho. Que és la fi de la història.

Doncs resulta que no!!! NOOOOOOO!!! A part de “catalán de mierda” a Rivera van dir-li... “MODERNO”. Sí, sí, un taxista va considerar que al mig d'una orgia d'improperis i desqualificacions, el més ofensiu que podria dir-li és “moderno”. Em punxen i no em treuen sang!!!

A partir d'ara, si a vostè li demanen un resum-explicació de la vaga de taxis i de quin és el rerefons del conflicte, ja no cal que s’hi esforci. Només recordant que un taxista li va dir “moderno” a Albert Rivera, ja podem tancar la paradeta. Tema mort i enterrat per sempre més.

Moderno!!! L'insult que condensa magistralment qui viu encara a principis del segle XX i encara no ha entès que aviat superarem el primer quart del segle XXI i ja no anem en diligència.