Vol veure un autèntic forat negre? I no, la frase no és d'una pel·lícula d'aquestes que resulta que no veu ningú i que en el món d'eufemismes on vivim en diuen per a adults. Parlo de política. I més concretament de la campanya electoral. D'aquesta campanya.

Quin horror, marededéusenyor. I quina mandra. Infinita és poc. Cada cop més, quan una campanya electoral entra per la porta, la intel·ligència fuig per la finestra. A una velocitat Usain Bolt.

Sents la ràdio al matí, mentre ets a la dutxa intentant treure't la lleganya incrustada, i quan enxampes el moment en què passen els talls del que han dit els candidats (i les candidates) el dia anterior, t'entren unes terribles ganes de comprar un bitllet cap al forat negre aquest que acaben de fotografiar. I un cop allà, acabar d'ensabonar-te i pensar que en una altra dimensió les campanyes potser no es fonamenten en missatges tan prims com esgotadorament innecessaris i prescindibles.

El més desmoralitzant de tot plegat és que ens prenen per éssers unineuronals que només responem a estímuls primaris. Han convertit les campanyes en un black friday de la veritat i la credibilitat i tots els missatges són una immensa oferta per enderrocament de les idees.

Es tracta de no proposar res sinó d'instal·lar la idea que un vot pel rival, que ara és identificat com l'enemic, serà l'hecatombe nuclear del zombi ple de pústules. “No, no ens voti a nosaltres perquè tinguem coses a oferir-li i solucions als problemes sinó perquè no guanyi el nostre enemic”.

Es tracta de dir-nos que l'enemic és un perill. “Voti'ns a nosaltres perquè els altres són uns perillosos impresentables que es menjaran els nostres fills i els robaran les dentadures postisses als nostres avis”.

Ara les campanyes són un permanent “a veure qui la fot més grossa”. Perquè si no fas una cosa “diferent”, els mitjans no parlarem de tu. L'anècdota dona clics i tots en vivim. De les anècdotes i dels clics. Les anècdotes són les veces del món digital. Tites, tites!!!

Es tracta d'anar a un lloc on saps que pots provocar una imatge que et serveixi per demonitzar els teus antònims i fer tot el possible perquè es produeixi aquesta imatge. I no pateixis que els teus antònims faran el possible per concedir-te-la gustosament. Esclar, perquè la imatge que tu busques per estimular els teus en contra dels altres, als altres els serveix per dir-nos: “Ho veieu, ens necessiteu per aturar el mal. Sense nosaltres, seríeu envaïts pels dolents. Quina sort en teniu de nosaltres”.

Però no perdem encara l'esperança. Potser la Setmana Santa té l'efecte que molts esperem i entre una cosa i una altra, ens treu del damunt 5 dies. I escolti, si de quinze dies en treus cinc, és un terç menys de patetisme. I, sobretot, d'higiene mental.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat