Alfonso Guerra s'ha entestat a demostrar-nos que haver estat vicepresident d'un govern no garanteix que les teves opinions actuals estiguin a l'altura del càrrec que has ocupat. I, li diré més, en aquest cas ni tan sols garanteix que les opinions estiguin a l'altura de les d'una ameba amb dificultats neuronals.

A la vida d'una persona és molt important adonar-se del moment en què se t'ha covat l'arròs i assumir que la teva realitat és més important que satisfer el teu ego. I si no ho fa la persona en qüestió, és obligació de la gent que l'estima que un dia l'asseguin en una cadira i li expliquin, molt resumideta, la realitat: “Mira, entenem que creguis que encara pots aportar alguna cosa, però té... En aquesta bossa de supermercat hi tens mitja barra de pa sec i en aquell cossi una miqueta d'aigua de l'aixeta. Agafes el pa, el xopes bé amb l'aigua i, quan el pa estigui tovet, vas a la placeta, seus en un banc, fas miques el pa i el llances als coloms. I si algú et pregunta, encara que sigui una adreça fàcil, tu calladet. D'acord? Tu, sempre moooolt calladet”.

Perquè, és que si no es procedeix d'aquesta forma i manera, després passa el que passa. I què passa? Doncs que algú que ha intentat convèncer-nos que era un sensible intel·lectual progressista d'esquerres acaba dient en una entrevista a la Cadena SER: “Veneçuela està patint una dictadura, a més incompetent, perquè tothom sap que les dictadures liquiden la llibertat dels pobles, però, almenys, tenen eficàcia en el terreny econòmic. [...] Entre la dictadura de Pinochet, horrible, i la de Maduro, horrible, hi ha una diferència: que en una l'economia no va caure i en l'altra va caure”.

Per tant, lloades siguin les dictadures perquè donen riquesa als seu súbdits. Bé, als súbdits que la dictadura no assassina, que aquests desagraïts van i es moren i, esclar, es perden tenir la butxaca ben plena. Però als que tortura, empresona, destrossa la vida, els roba els fills i les propietats, etc., etc., si aconsegueixen sobreviure, després són taaaaaan rics... I això els provoca tanta felicitat!

Segur que si vostè va a Corea del Nord, una dictadura que com totes és exemple de eficàcia total i absoluta en el terreny econòmic, i pregunta als ciutadans que han quedat vius, tots li diran el mateix: “Vivim tan bé gràcies a la dictadura!”.

De fet, el règim nazi va ser una gran potència econòmica. I els milions de persones que van morir als camps de concentració no, però els que van sobreviure van estar tan agraïts a Hitler per la seva eficàcia! Eficàcia com a assassí, però també en el terreny econòmic. Coses de les dictadures. I per sort, ara Alfonso Guerra ens ha obert els ulls a la colla d'ignorants que som vostè i, sobretot, jo.

M'imagino que el nostre gran intel·lectual i sensible home de lletres aviat ens regalarà una altra de les seves grans obres mestres i la titularà una cosa semblant a “Si tornés a ser vicepresident, Pinochet seria el meu ministre d'Economia i Eficàcia”.