Quan el vam necessitar, el sistema va fer un pet com un aglà​ i ens va deixar orfes. I el més terrible és que no ha fet res per revertir la situació. Des de mitjans de març fins a la data d'avui ja han passat cinc mesos i l'administració continua desbordada, sobrepassada i desapareguda. D'ells cap a nosaltres, esclar. Quan som nosaltres els que hem de complir, continua sent una piconadora implacable que aplica els recàrrecs com qui es fot una cervesa fresca en un xiringuito en ple agost (sí, ja sé que normativament en diuen guingueta, però a casa tota la vida n'hem dit xiringuito). L'exemple més dolorós és l'anomenat Ingrés Mínim Vital. Quan van presentar-lo només hi van faltar les majorets, els elefants roses, el confeti i els globus. Allò era un món de llum i de color i ara mateix és un contenidor de restes de peix podrit deixat al sol al mig dels Monegros.

Havien de cobrar-lo un milió de llars, però ja llavors la cosa es va rebaixar fins les 850.000. Al final s'han presentat unes 715.000 sol·licituds, de les quals n'han resolt 32.629. Sí, sí, ho ha llegit bé, de 715.000 n'han resolt 32.629. I d'aquestes, n'han rebutjat 28.481. Per tant, el minut i resultat és que ara per ara només tenen dret a cobrar aquestes 4.148 llars i les 75.000 reconegudes d'ofici com a prestació familiar. Hi tenen tot el dret, efectivament, i amb el dret es queden, perquè aquí no ha cobrat ningú. I som a tocar setembre.

I què diu el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions? Doncs el senyor José Luís Escrivá diu que com a mínim denegaran la meitat de les sol·licituds. I no, no és que aquest senyor també afegeixi al seu ja extens càrrec el nom de ministre de veure el futur, és que resulta que a la paperassa habitual hi cal afegir l'anomenat “padró històric col·lectiu”, l'obtenció del qual ha col·lapsat els ajuntaments, i que tots els membres de la unitat familiar han d'estar inscrits al ja famós SEPE. I el ministre ja sap que demanant tantes coses, l'escabetxada serà total. Però no se'n vagi, que ara entra per la porta el senyor Kafka i es demana una til·la. Ho fa per observar amb calma que, com que la proporció és d'un funcionari per cada sis mil trilions de sol·licituds, les que es quedaran sense tramitar seran automàticament rebutjades per silenci administratiu i caldrà tornar a presentar-les, però sense comunicar-ho als afectats. Han cantat bingo!!! Algun bingo més?

Però aprofitant que Kafka continua amb nosaltres, ha deixat la til·la i directament està consumint tota mena de substancies psicotròpiques, resulta que quan per fi algú cobri (que amb el caos existent pot tardar mesos o anys) és possible que ho faci de manera indeguda i li facin tornar els diners. Sí, perquè els afectats no saben que cobrar l'Ingrés Mínim és compatible amb la percepció d'altres rendes mínimes que hagin establert les autonomies, però no al revés. ME-MO-RA-BLE!

I ara és quan vostè es pregunta en veu alta: “Tenint en compte que l'administració té tota la informació sobre nosaltres quan es tracta de cobrar i ho fa amb una gran diligència, no seria lògic que la tingués a l'hora de pagar-nos? Ha, ha, ha, lògic, diu. Vostè és molt de la broma, oi?

Però si la Renda Mínima funciona de tal manera que Kafka ha optat per començar una nova vida sortint de gira amb Manolo el del Bombo, esperi's que per la via 3 fan la seva entrada els ERTOS. Al ja conegut desori dels uns cobrant només una part del que els corresponia (en alguns casos menys d'un euro), els altres sense haver cobrat encara en el dia d'avui i gent que no hauria de cobrar i ha cobrat (a més que l'any vinent els vindrà una hòstia impositiva perquè quan presentin l’IRPF hauran tingut dos pagadors), ara arriba el simpàtic fenomen dels que cobraven i han deixat de fer-ho perquè han fet uns canvis sense avisar. I han passat la pilota als gestors, però no tots els afectats per un ERTO tenen gestor. IN-COM-MEN-SU-RA-BLE!

I de cirereta, una d'autònoms. Els van autoritzar a ajornar alguns pagament fins al setembre (mai els hi van condonar, tot i no tenir cap ingrés). Però resulta que als que tenien dret a devolució de l’IRPF, ara els han retingut els seus diners i els han usat per cobrar-se l'ajornament abans d'hora i, sobretot, sense avisar-los. FAS-TU-ÓS!

Per tant, si m'ho permeteu, vaig a trucar en Manolo a veure si també m'accepta a la gira. Per dur-li el bombo. En negre...