L'envit de la CUP de diumenge, oposant-se a la investidura d'Artur Mas, va ser contestat aquest dilluns pel coordinador general de Convergència, Josep Rull, negant la major i, pràcticament, anunciant que, per aquest camí, Catalunya es dirigeix de manera irrevocable cap a noves eleccions el 6 de març. Gairebé a la mateixa hora, el candidat a la presidència de la Generalitat per la formació anticapitalista, Antonio Baños, anunciava la renúncia al seu escó per disconformitat amb la decisió adoptada per la CUP. Un incís: ¿per què deu ser que els dos màxims candidats de la CUP a la Generalitat –ahir David Fernàndez, avui Baños– tenen una estratègia diferent de la de la direcció en un tema clau com el de la independència i queden en minoria? Així transcorria el dia fins que Oriol Junqueras va remoure el relat de la jornada i va demanar solemnement a la CUP i a Convergència, amb gran vehemència, que tornessin a la mesa de negociació i no s'aixequessin fins a l'últim minut possible en què pugui convocar-se una sessió d'investidura, o sigui, dissabte que ve.

Una part molt àmplia de Catalunya s'encamina cap a les eleccions i una altra de més petita cerca un acord, ni que sigui de manera desesperada, i en temps de descompte. A hores d'ara i després de tres mesos de negociació –en realitat, de falsa negociació, ja que la CUP ha estat jugant amb els negociadors de JxSí– no cal enganyar-se. O es va a unes eleccions el 6 de març o es canvia el candidat a la presidència de la Generalitat. Artur Mas té aquesta bala a la recambra, però també és veritat que ningú no creu que faci un pas al costat, fonamentalment per dos motius: l'avalen els 62 escons del 27S i 1,63 milions de vots i és l'actiu internacional més important que té el procés.

La tercera raó que tenia fins ara, la cohesió granítica de Junts pel Sí, comença a esquerdar-se davant del risc real de noves eleccions. I, segurament, anirà creixent d'aquí al final de setmana. No és aquest un element important per modificar l'opinió d'un polític avesat i acostumat a les pressions com Mas. Però Junqueras no està sol reclamant que tothom torni a la taula de negociació. Potser és que algú té un comodí en aquest agitat final de partida.