El trencament d’Espanya és l’argument recurrent que s’ha fet servir tant pel PP com també pel PSOE quan Catalunya ha intentat negociar bilateralment un nou finançament autonòmic. Trencava Espanya la cessió del 15% de l’IRPF pactat per CiU amb el PSOE ja fa més de trenta anys. Ho deien el PP i el president socialista d’Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra. Trencava Espanya la cessió del 30% pactat per CiU amb el PP. Ho deien sobretot els barons regionals del PSOE. I així ha continuat fins que els governs espanyols amb el pretext de la crisi han preferit deixar de revisar-lo malgrat que la llei obligava a fer-ho.

Ara, que Pedro Sánchez i Salvador Illa s’han compromès amb els partits independentistes a establir un finançament singular per Catalunya, la batalla serà molt més aferrissada i els atacs ja venen pel PP, pels barons del PSOE... i pel cos d’inspectors d’Hisenda, que ja s’han mobilitzat per impedir-ho i no cal dir que són una estructura d’Estat. Així que el boicot està servit.

Com que faci el que faci Pedro Sánchez l’acusaran de trencar Espanya, el president del govern espanyol podria tirar pel dret i fins i tot acceptar el concert econòmic per a Catalunya. Així que si no ho fa és perquè, a banda del boicot dels poders fàctics de l’Estat, ell tampoc el vol. Que la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montoro, eviti aparèixer a la foto de la comissió bilateral ja és una declaració d’intencions. Amb tants fronts oberts com té, Pedro Sánchez necessita guanyar temps, deixar que passi l’estiu i aquests dies procura entretenir amb bones paraules Esquerra Republicana i dia que passa, any empeny. També sap que no el faran caure.

Com que faci el que faci Pedro Sánchez amb el finançament singular l’acusaran de trencar Espanya, el president del Govern podria tirar pel dret i fins i tot acceptar el concert econòmic per Catalunya. Així que si no ho fa és perquè ell  tampoc el vol

No el faran caure, però si el que diu Oriol Junqueras va aquest cop a missa, no hi haurà pressupostos generals de l’Estat ni tampoc de la Generalitat. El president Salvador Illa ja s’ha curat en salut i ha arrancat a ERC els suplements de crèdit necessaris per anar tirant a canvi de favors com ha estat tapar-li les vergonyes per l’escàndol de la DGAIA.

Tanmateix, la principal missió de qualsevol govern és perdurar i el baròmetre d’aquest mes del Centre d’Estudis i Opinió, que dirigeix el professor Juan Rodríguez Teruel, no li assegura al Govern de Salvador Illa la comoditat eterna que alguns albiraven. Illa seguirà de president, gairebé per manca d’alternativa, mentre sumi el tripartit PSC-ERC-Comuns, per molta gesticulació que faci en Junqueras. Ara, però, resulta que el tripartit no té prou assegurat sumar els 68 escons necessaris en uns comicis previstos per al 2028. Si a més afegim que la tendència del socialisme en general, i de Sumar/Comuns és a la baixa i ERC tampoc s’enlaira, no és gaire agosarat preveure que difícilment el tripartit repetirà majoria, com tampoc sumarien els grups que es diuen independentistes. Si era difícil que es posessin d’acord, amb la irrupció d’Aliança Catalana ara la Sílvia Orriols ho farà impossible. Sempre els partits catalans més radicals, abans la CUP i ara AA, fan la feina a la causa dels que diuen que són els seus adversaris. Tot plegat permet fer una elucubració estiuenca.

Quan Pedro Sánchez convoqui eleccions generals, i això pot passar en qualsevol moment, Salvador Illa tindrà la temptació de convocar eleccions catalanes el mateix dia per assegurar-se un resultat que li permeti reeditar la majoria del tripartit. S’hi atrevirà?

Salvador Illa no té de moment cap urgència, però el seu futur com a president depèn molt de com li vagin les coses al PSOE i no cal dir que no li van gaire bé. Dit d’una altra manera, a Salvador Illa no li convenen unes eleccions catalanes amb un PSOE derrotat i enfonsat, uns Comuns entristits i una ERC desorientada.

L'única manera d’assegurar que el tripartit sumi és que el PSC augmenti considerablement els vots que els faltaran als seus aliats i té una manera d’aconseguir-ho. Serà la gran temptació de Salvador Illa. Ho assenyala l’enquesta del mateix CEO. Per les eleccions catalanes, el CEO li pronostica un 25% dels vots, però per a les eleccions espanyoles, el 31%. Són sis punts de diferència. Les pròximes eleccions generals estan previstes per a l’any 2027, però sense pressupostos, sense capacitat legislativa, amb les conseqüències de la corrupció i la voracitat dels jutges, Sánchez es pot veure obligat a convocar eleccions en qualsevol moment. I no cal dir que es lliurarà una batalla campal que a diferència d’Espanya a Catalunya guanyarà el PSOE amb un resultat contundent com va passar el 2008 amb l’enyorada Carme Chacón, que va treure 25 diputats contra els Aznar i Rajoy de l’11-M i el “no a la guerra”.

Si Salvador Illa convoca eleccions el mateix dia, tindria assegurat un resultat a Catalunya que potser no serà de majoria absoluta, però suficient per repetir la fórmula del tripartit. Efectivament és una temptació. Si el president Illa ho fa serà molt criticat... però només pels independentistes, i ja se sap que aquests els disgustos se’ls empassen de seguida.