Avui vull parlar-vos d'una de les hipocresies més flagrants de Pedro Sánchez. I mira que té on triar, però aquesta és especialment sagnant perquè ens toca la butxaca i el futur de tots.

El 13 de febrer de 2019, el Congrés dels Diputats va rebutjar els pressupostos generals de l'Estat que havia presentat Pedro Sánchez. Cent noranta-un vots en contra. Els independentistes catalans es van aliar amb el PP i Ciutadans per tombar-los. I què va fer Sánchez? Dimitir. Bé, més ben dit: convocar eleccions anticipades per al 28 d'abril d'aquell mateix any.

Sabeu què va dir llavors? I cito textualment: “Un govern sense pressupostos és un govern que no governa res”. També va deixar anar aquesta perla: “Un govern sense pressupostos és tan útil com un cotxe sense gasolina”. I va rematar: “Si no arribem a acordar els pressupostos, la meva vocació d’arribar fins al final de la legislatura es veu tallada”.

Paraules clares, oi? Sense pressupostos, no hi ha govern. Sense pressupostos, cal convocar eleccions. Això deia Sánchez el 2019.

Però ara som a l'octubre de 2025. I us donaré una dada esgarrifosa: Espanya fa dos anys consecutius que té els pressupostos del 2023 prorrogats. Dos anys. Els últims pressupostos que es van aprovar en aquest país porten la data del 24 de novembre de 2022. Fa gairebé tres anys.

Perquè ho entengueu bé: el 2024, Sánchez va prorrogar els comptes del 2023. I el 2025, els va tornar a prorrogar. I ara, l'octubre del 2025, no hi ha ni rastre dels pressupostos per al 2026. El termini legal va vèncer el 30 de setembre. Ja som a la tercera setmana d'octubre i res.

Fem números. Des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa el juny de 2018, ha governat durant set anys. D'aquests set anys, només ha aconseguit aprovar pressupostos propis en tres: 2021, 2022 i 2023. Els altres quatre anys ha governat amb pressupostos prorrogats o heretats de Rajoy.

I aquí ve el millor: recordeu què exigia Sánchez a Mariano Rajoy quan era a l'oposició? Entre el 17 de febrer i el 6 de març de 2018, Sánchez va reclamar a Rajoy que convoqués eleccions fins a deu vegades perquè no tenia pressupostos. Deu vegades en menys de vint dies. “És aquest el govern que necessita el nostre país?”, es preguntava Sánchez en un míting a Bilbao.

Doncs bé, aquest mateix Sánchez ara ens diu, amb tota la barra del món, que “els pressupostos del 2023 continuen funcionant” i que “amb ells es pot complir amb l’agenda social i vehicular els fons europeus”. O sigui, que els pressupostos són imprescindibles… però només quan els ha d’aprovar un altre.

I atenció, perquè n'hi ha més. Per què no aconsegueix Sánchez aprovar pressupostos? Perquè Junts li bloqueja sistemàticament. El juliol de 2024, Junts va votar en contra de l'objectiu de dèficit, el primer pas per tramitar els comptes. El setembre de 2024, va tornar a bloquejar-lo. I enguany, l'octubre de 2025, Junts ha deixat clar que no hi ha pressupostos sense compliments: amnistia real, oficialitat del català a Europa, transferència d'immigració. Exigències que el PSOE va signar i que no compleix.

Però el més sagnant és la comparació amb Catalunya. Pere Aragonès, expresident de la Generalitat, ho va dir ben clar en un article publicat aquesta mateixa setmana a ElNacional.cat: “Sense pressupostos, governar es converteix en un exercici de supervivència més que de transformació”. I quan Aragonès no va poder aprovar els seus pressupostos el 2024, sabeu què va fer? Convocar eleccions. Dimitir. El mateix que va fer Sánchez el 2019.

Però és clar, Aragonès era independentista. I Sánchez és… Sánchez. Amb les seves pròpies regles. Una per exigir als altres, una altra per governar-se ell mateix.

Mentrestant, què passa a Espanya? Doncs que fa dos anys que tenim les partides pressupostàries congelades del 2023. Que no es poden iniciar noves inversions. Que no es poden llançar noves polítiques socials. Que tot s'alenteix, es burocratitza, s'enquista. Perquè governar amb pròrroga pressupostària és com intentar conduir un cotxe mirant pel retrovisor: pots mantenir-lo en marxa, però no pots canviar de direcció.

I el Partit Popular ja ha anunciat que portarà el govern al Tribunal Constitucional per incomplir la seva obligació de presentar pressupostos per tercer any consecutiu. Perquè no presentar pressupostos no és només una debilitat política: és una vulneració del mandat constitucional.

Així que aquí teniu la gran mentida de Pedro Sánchez: “Sense pressupostos no es pot governar”… però només quan governa un altre. Quan governa ell, es pot governar sense pressupostos durant dos anys. O tres. O els que calguin per mantenir-se a la Moncloa.

Perquè al final, d'això es tracta. No de governar. Si no de sobreviure.