Als humans ens agrada anar en grup, però també ens agrada mantenir la nostra individualitat i ser reconeguts com a elements únics. Fixem-nos que els nostres llibres honoren els grans genis, individus amb capacitats i actituds diferents de la resta, però rarament admirem comportaments globals o col·lectius en què s'aconsegueix un gran avenç i en què la rellevància de l'aportació individual dins del grup queda difuminada. Tot i això, molts dels grans avenços humans són grupals i anònims. La descoberta del foc, la roda, la ceràmica, els estris, o la gran expansió de l'agricultura sorgida durant el neolític, no tenen nom i cognom, i ens pertanyen a tots. Davant de grans crisis, també és el conjunt dels humans els que ens hem d'unir, perquè som immensament més poderosos junts que separats. Dic això perquè estic fermament convençuda que, d'aquesta gran pandèmia de la Covid-19, ens en sortirem gràcies a l'aportació individual, però també i sobretot, gràcies a l'aportació anònima i col·lectiva des de molts àmbits. Una aportació col·lectiva de tota la societat, perquè hi ha molta altra gent en moltíssims racons del món afegint el seu gra de sorra, col·lectivament.
Des del punt de vista del dia a dia, tots som molt conscients de l'esforç màxim que metges i personal sanitari estan fent diàriament de cara als pacients, i també de moltes altres persones que treballen en tasques essencials. Hi ha molts altres que també hi treballen, des de l'àmbit de l'enginyeria, conec accions col·lectives i solidàries fantàstiques que també ajuden a fer front a necessitats concretes sanitàries, però com que el que jo conec és el col·lectiu científic, em permetreu que us en faci cinc cèntims d'alguns dels avenços col·lectius que s'estan realitzant en coneixement bàsic:
1) Hi ha diversos grups arreu del món que estan intentant obtenir el màxim coneixement del virus, mitjançant l'anàlisi de l'estructura del seu genoma. Un cop tenim un genoma de referència, la seqüenciació de diferents soques del virus arreu del món permet saber com està evolucionant, si adquireix noves mutacions que el puguin fer més o menys infectiu i, de pas, seguir-ne la propagació a escala molecular. Tot i que tots els Sars-Cov-2 seqüenciats deriven dels aïllats a la Xina, després, els virus han divergit i expandit de forma diferent, propagats per milers de persones arreu del món. Així sabem, per exemple, que les soques de coronavirus que han arribat a Espanya i han infectat pacients, almenys de les que s'han seqüenciat, s'emparenten a dos grups diferents. En aquest projecte, hi participen molts grups, grans i petits, i TOTS alliberen les seves dades i les posen en repositoris públics, perquè tothom les pugui analitzar (podeu consultar com va avançant aquest projecte col·lectiu a nextstrain).
2) D'altres grups intenten usar les dades de mobilitat de les persones per predir com es propaga la infecció i inferir com aturar-ne la propagació, emprant models matemàtics de predicció. Hi ha grups d'epidemiòlegs, matemàtics i físics arreu del món darrere aquesta tasca, i tots ho fan a contra rellotge per a donar les millors prediccions. Del que hem de ser conscients és que perquè aquests models funcionin, necessiten dades, moltes dades de mobilitat i de l'estat de salut, i aquestes dades les hem de proporcionar entre tots, col·lectivament. Parlem d'un comportament col·lectiu, que genera una predicció col·lectiva, i que necessita una solució col·lectiva.
3) Una de les qüestions que més preocupen als científics és esbrinar per què hi ha persones que s'infecten de forma més greu, fins i tot moren, mentre que d'altres ho passen asimptomàticament. En totes les infeccions víriques, hi ha diferències en la resposta individual, però en la Covid-19 aquestes diferències són molt extremes. Més enllà de la gent gran i amb problemes d'altres malalties prèvies que, clarament és un col·lectiu molt vulnerable, hi ha un sector petit de la població en què també hi trobem gent jove, que presenten una reacció exacerbada del seu sistema immunitari, tant és així que pot comportar la mort en pocs dies. Molt probablement hi ha diferències genètiques que ho expliquen. Per això, s'ha posat en marxa una acció conjunta i coordinada, amb investigadors de països de tot el món, per posar en comú les dades genètiques de la gent infectada i la seva resposta. Hi ha molts bancs de dades, per exemple, al Regne Unit (en què es coneix el genoma d'unes 500.000 persones) o a Islàndia, en què es pot analitzar si s'infecten o no, i com reaccionen al Sars-Cov-2. També hi ha molts grups que estan començant a seqüenciar el genoma dels pacients que reaccionen greument. La idea va sorgir i es va implementar com a grup en menys de tres dies, en un esforç ingent i col·lectiu per a trobar la causa que ens expliqui el perquè d'aquestes diferències. Si sabem les diferències genètiques en la resposta a aquest virus, podem dissenyar tractaments que ens facin reaccionar davant el virus com els individus asimptomàtics, i tractar específicament als que hi reaccionen amb molta gravetat. Dins d'aquests treballs, acaba de sortir una prepublicació (encara ha de ser analitzada i corroborada per altres científics), que fa una anàlisi de la relació entre la susceptibilitat diferencial a la COVID-19 i els grups sanguinis.
4) Evidentment, també hi ha molts esforços per intentar prevenir i curar la Covid-19 en l'actualitat. Sabem que la vacuna tardarà un temps encara i cal cercar medicaments que puguin ser emprats directament en pacients, perquè ja en coneixem quines són les dosis efectives, la toxicitat i seguretat. Segur que tots heu sentit a parlar de medicaments antimalàrics (com la hidroxicloroquina) i d'altres medicaments, però avui us volia parlar d'una nova estratègia que també pot ser molt efectiva, i que tot just acaba de ser acceptada per ser publicada (amb recerca de dones científiques del nostre país!). Aquesta estratègia es basa en enganyar els coronavirus, en concret el Sars-Cov-2 que infecta els humans, amb una trampa que resulta efectiva per inactivar-los. Es deixa els coronavirus en presència de la proteïna humana ACE2, la mateixa proteïna que aquests virus reconeixen a les membranes de les cèl·lules que infecten i que utilitzen com a porta per entrar-hi. Aquesta proteïna en grans quantitats enganya als virus, que s'hi uneixen i s'inactiven. És com si els deixéssim en una habitació amb moltes portes falses, la gran majoria de virus cauen en el parany i obren les portes falses, i així, en queden molt pocs que puguin ser infectius. Això és el que demostren els autors emprant cèl·lules i minironyons en cultiu (generats a partir de cèl·lules mare iPSCs). Com que el tractament amb aquesta proteïna ja s'havia provat en assajos clínics en humans com a teràpia per altres infeccions de coronavirus, aquest tractament podria aplicar-se en humans en poc temps i seria molt específica i efectiva com a teràpia preventiva, abans de la infecció.
Com veieu, molts motius per l'esperança de la nostra acció col·lectiva com a societat. Només col·lectivament ens podrem enfrontar i vèncer aquesta pandèmia.