Tinc un amic periodista que presenta un programa de ràdio que sempre diu que hi ha tres persones que han fet molt de mal a Catalunya. No dic el nom del periodista, perquè fa tants anys que vaig al seu programa que ja no sé si ho diu en públic o en privat això que hi ha tres persones que han fet molt de mal a Catalunya. No dic el nom, però, vaja, és un programa de molta audiència. De fet, és el programa que té més audiència. Les seves inicials, les del meu amic, són J. B. Bé, de fet, és el Jordi Basté, el que diu això. Va, no diré els altres dos noms, però un sí. Un dels que han fet mal a Catalunya: Ferran Adrià. Ei, que quedi clar que el Basté també diu sempre que la gent no entén la ironia. Vull dir, que el seu comentari va amb ironia, vaja. El que vol dir, bàsicament, és que el Ferran Adrià és tan bo que l’ha volgut imitar tothom. Però d’Adrià només n’hi ha un. Als altres dos, les altres dues persones que han fet mal a Catalunya, les cita pel mateix motiu… Bé, el cas és que el Basté considera que tothom vol imitar l’Adrià i que la majoria són mals imitadors. I vas al restaurant i a tot arreu et trobes moll de caviar amb combinacions impossibles amb singular contrast de textures i sabor.

Per això m’ha semblat una bona notícia —li deu semblar al Basté, també— que el plat preferit dels catalans no sigui ni el préssec Melba, ni l’omelette surprise amb pell de llet de vaca, ni l’aire de pastanaga amb llet amargant de coco, ni el caviar esfèric de meló, ni la gelatina calenta de trufa. No. El plat preferit dels catalans, ja ho deu saber vostè perquè també és el seu i el de tothom, és la paella. Bé, la paella, la paella. A veure. Si fem cas a Quim Monzó, que nega que a Catalunya ningú faci paella, deu ser l’arròs que s’assembla a la paella. Però el cas és que tots som Vicent Sanchis.

Un cop sabut que els catalans som tant typical spanish com la resta dels espanyols i que tenim els mateixos gustos que els guiris que ens visiten, ja podem encarar amb tranquil·litat d’esperit l’altra notícia: el gaspatxo ha entrat al 'Corpus de la cuina catalana'

Doncs sí, diu el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que els catalans preferim la paella per sobre del pa amb tomàquet, la botifarra, les tapes, el sushi o el tofu. La llista va així: arròs i paella (21%), pasta i fideuà (15%), entrants i tapes (12%), carns i pollastre (12%). La qual cosa faria indicar que hauríem de tornar, per favor, als restaurants tradicionals. Se’n recorden, de quan anàvem al restaurant i demanàvem cadascú el seu plat? Un primer i un segon! En quin moment vam decidir que anar a sopar era anar a compartir tapes enlloc de demanar un entrecot al pebre verd? Bé, doncs, potser és moment de tornar-hi. A l’entrecot i al còctel de gambes. Ah, i que la paella, com els dijous als bars de menú, pugui ser per a un.

Un cop sabut que els catalans som tant typical spanish com la resta dels espanyols —i que ningú s’enfadi, no hi ha res més típicament espanyol que un independentista català— i que tenim els mateixos gustos que els guiris que ens visiten, ja podem encarar amb tranquil·litat d’esperit l’altra notícia que ha exaltat els puristes: el gaspatxo ha entrat al Corpus de la cuina catalana. Sí, senyor. Compleix els tres requisits: hi ha referències escrites de fa més de 50 anys, la recepta es fa en diferents llocs del país i les persones enquestades que preparen la recepta no tenen cap vincle familiar. Admeto que l’últim punt em costa d’entendre i constato que arriba l’època en què el gaspatxo et soluciona el primer plat. Encara que sigui de supermercat.

Un cop aclarit tot això, només queda un dubte. Si l’enquesta del CEO diu que el plat preferit pels menors de 50 anys és la pasta i la fideuà, menjar paella és de boomer?