Aquesta setmana, les borses han hagut de bregar amb què podria succeir en la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, conflicte a què s'ha sumat una escalada de la tensió al Golf Pèrsic, on s'han vist les cares l'Iran i l'Aràbia Saudita. No ha estat ni de bon tros una tanda corrent perquè la guerra freda s'ha mostrat definitivament com a escenari de fons sobre el qual l'economia haurà d'evolucionar d'ara endavant.

Tot va començar el 9 de maig quan es va executar l'anunci previ de Trump d'incrementar els aranzels sobre importacions xineses d'un valor de 200.000 milions de dòlars des del 10% al 25%. El president americà va indicar al seu torn la seva disposició a continuar parlant. A partir d'allà una mescla d'amenaces i voluntat de conciliació ha dominat els parquets borsaris.

Per als EUA, Pequín ha eliminat de les últimes converses avenços relatius aconseguits sobre qüestions relacionades amb el reconeixement de la propietat intel·lectual, les transferències forçades de tecnologia que imposa l'imperi del centre o les subvencions a empreses estatals.

La resposta de la Xina va ser: fins aquí hem arribat. "Que ni tan sols pensin en concessions", van respondre els diaris oficials. "No farem cap pas enrere". Aquesta era la postura de Xi Jinping i l'enfocament d'un Politburó que ha decidit en els últims dos mesos fer menys atenció a la situació econòmica i, a canvi, reforçar l'orgull nacional. L'estímul fiscal intern podria substituir el buit de les exportacions menors, això s'estudia allà. Així mateix, com a represàlia, les importacions americanes per valor de 60.000 milions de dòlars patiran un increment d'aranzels similar a l'aplicat per EUA.

Les borses, començant per Wall Street, que va tenir una forta caiguda dilluns del 2,5%, van anar recuperant el to a partir de dimarts i van aconseguir tres dies d'alça consecutius fins divendres, on es van orientar cap a una presa defensiva de beneficis. Els inversors continuen confiant que la Reserva Federal i els bancs centrals mantindran les cotitzacions dins d'uns marges que no deteriorin la confiança en les economies.

La batalla comercial entre Washington i Pequín es va desviar cap al terreny tecnològic quan Trump va col·locar Huawei dins d'una llista de societats les "activitats de les quals són contràries a la seguretat nacional dels Estats Units". Tal disposició pot impedir Huawei comprar components o utilitzar patents procedents de proveïdors americans. Sense la tecnologia d'Intel, Qualcomm, Micron Technology o Google, el lògic del qual Android fa funcionar els smartphones del líder xinès, Huawei seria incapaç de sobreviure. Aquest punt és molt greu perquè el lideratge mundial es juga ara sobre el factor 5G o l'internet a gran escala de les coses.

La batalla comercial entre Washington i Pequín es va desviar cap al terreny tecnològic quan Trump va col·locar Huawei dins d'una llista de societats les "activitats de les quals són contràries a la seguretat nacional dels Estats Units"

Simultàniament, al Golf Pèrsic, el Pentàgon americà ha desplegat el portaavions USS Lincoln després de creuar el canal de Suez, mentre l'aviació de l'Aràbia saudita va fer dijous diversos atacs a Sanà, capital del Iemen, controlada pels houthis, alineats amb l'Iran. Xiïtes contra sunnites, un vell conflicte que ara s'agrega al corrent de conflictes per procuració conduïts per mitjancers per evitar que les grans potències s'enfrontin. Són les característiques pròpies de la guerra freda en què ens trobem i que no facilitaran la normalitat econòmica mundial. De moment, els mercats han respost amb serenitat. Veurem com continua. El petroli Brent ja ha pujat de moment a 73 dòlars el barril.