Els humans ens hem d’adaptar a les condicions contingents que ens limiten. Vivíem en el temps, malgrat els intents posthumanistes d’estirar aquest temps com un xiclet. Quan entres en un hospital —de visita— el temps apareix amb una altra modulació. El temps amb els malalts, i el temps dels malalts, és un temps molt més intens, i és un temps d’alarma. Fa pensar més. En les converses amb els pacients, et comuniquen que els doctors necessiten temps per veure com evolucionen després d’una intervenció. Et fan saber que sort que tens temps, tu que estàs fora de l’estructura hospitalària, i  et parlen del que faran quan surtin i tornin a poder domar ells mateixos el temps. Però el més interessant d’aquestes converses, sigui amb gent jove o amb personal més gran, és que et demanen que reconsideris el teu temps, que hi reflexionis, que pensis en com l’administres.

El temps no existeix, ens deia un professor, ens l’hem inventat, és una convenció per tenir unes mínimes coordenades que ens posin ordre. Sense posar-nos existencialistes, hi sigui o no, el benaurat temps, el que és cert és que vostè està invertint el petit temps d’ara mateix en llegir aquestes línies, com jo l’he dedicat unes hores abans a escriure-les, i aquest temps s’ha acumulat i no el podem aturar com en un partit. És inexorable. Els savis diuen que fuig, els catastrofistes que ja no queda temps per a res, els eufòrics positivistes que tenim tot el temps del món i més. El temps ha marcat la narrativa de les religions, que apareixen en un moment determinat de la línia del temps. Les religions abrahàmiques, que són la meitat de les que existeixen i que engloben jueus, cristians, musulmans i en alguns casos també als Bahai’s, són tradicions basades en una concepció del temps d’arrels semítiques. En els textos bíblics el temps ve regulat per voluntat divina, i ningú sap quan li arribarà el seu temps.

El profetisme també es vincula a un temps que no ve regulat per nosaltres. De fet, llegir els Salms ens du a abraçar el moment i viure el Carpe Diem, perquè ens adonem que som vapor, que els nostres dies no s’allarguen més enllà que la llargada d’un pam, i frases que contínuament ens recorden que som aquí de pas, que serà breu, que ens esvairem. Invertir bé el temps és un dels reptes millors per gestionar la nostra vida. Dosificar a qui li dediquem temps i a qui li retallem és un exercici de saviesa còsmic que requereix temps per pensar, descartar, triar i prioritzar.