El fundador de La Fageda, Cristóbal Colón (1949-2026) ha estat acomiadat a la parròquia (que sembla una imponent i majestuosa catedral romana) de Sant Esteve d'Olot. De totes les persones amb qui ha parlat a la vida sobre empresa i espiritualitat, Colón és probablement qui més m'ha deixat rumiant, com les vaques que el ploren ara a La Fageda, l'estupenda aventura d'empresa cooperativa i projecte social que va crear a la Garrotxa per millorar la qualitat de vida de persones amb vulnerabilitat. Els iogurts i productes lactis eren "l'excusa". La feina era l'element rehabilitador clau, per a l'autoestima i per a la dignitat de les persones. I també tenir cura de la vida social i comunitària. Els gelats, les melmelades o les herbes sempre com a producte i no com a element central.
La seva visió espiritual no era carrinclona. Veia la feina amb sentit si era útil i servia per al desenvolupament de la persona humana, i no com un escenari que encarrilés la tendència natural a l'egoisme. Els seus valors, tot i que compartits des de la immanència (el sentit del bé, la veritat i la bellesa), no s'allunyaven d'una visió transcendent: quan li vaig preguntar per la fe, em va dir que en ell l'espiritualitat formava part de la seva vida "de manera essencial": "És el que em sosté, el que m'estructura, el que em construeix. Penso que els homes som éssers espirituals. No ho explicito perquè penso que és un tema íntim, individual. Jo mai no he volgut que La Fageda tingui aquesta dimensió institucional. És a dir, no som una institució espiritual. Em remeto al 'pels seus fets els coneixereu'". Clar i català i pronunciat pel fundador aragonès que veia els dirigents, empresaris i líders afectats, abduïts per una "patologia espiritual" i un "buit existencial" perquè en el fons ignoraven el propòsit integral de la persona —de tota persona, ja que ell no feia diferències entre dalt i baix, entre capacitat i discapacitat. Per gestionar la vida i dotar-la de valor real, la mort havia de ser una consellera, em va confessar uns dies abans del confinament.
Colón em va confessar que, tot i ser conscient de la seva vàlua, "l'important no és ser únic, sinó com gestionar la teva autenticitat"
Després d'una llarga estona al seu despatx, vam anar al menjador, un dinar que recordo entranyable, amb tots els treballadors, saludant tothom, menjant com tothom, perquè fugia de la vanitat, que era una de les pors que tenia. A aquests personatges tan fascinants, a qui tothom busca per a consells, convidats als més prestigiosos fòrums mundials, els pot rondar la sirena de la vanitat, de creure's realment el que han fet, perquè són gegants, però també titans savis que coneixen els seus límits. Colón em va confessar que, tot i ser conscient de la seva vàlua, "l'important no és ser únic (tot ciutadà té una característica que el distingeix de l'altre), sinó com gestionar la teva autenticitat. Gestionar el misteri. Per a mi, la natura sempre ha estat la meva gran companya. La realitat i els homes, com a part central d'aquesta, la necessiten, lligat amb l'espiritualitat".