L'acte d'inauguració de l'any judicial d'aquest dijous va marcar el tret de sortida d'un curs que encamina el govern espanyol i la judicatura a un pur xoc institucional. Els casos dels familiars de Pedro Sánchez i els de corrupció que envolten el PSOE acorralen el president del govern espanyol. Una d'aquestes trames, fins i tot, consisteix a investigar si els socialistes van finançar una trama per aconseguir informació delicada de jutges i fiscals, i així frenar causes judicials. Aquests casos han passat a un segon focus des de l'arrencada de l'estiu, a causa del cas Ceuta. Però fins i tot la crisi migratòria ha desencadenat un nou embat amb l'entorn de confiança de Sánchez qüestionant María Tardón com a jutgessa. La presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem ja avisa que la judicatura no acceptarà "pressions" per part d'altres poders de l'Estat.
Abans d'anar-se'n de vacances, Sánchez sabia que aquest any electoral —de municipals, autonòmiques i generals— seria un autèntic viacrucis judicial: el Suprem ja ha condemnat José Luis Ábalos a presó, ja ha inhabilitat l'ex fiscal general de l'Estat, el seu germà ja ha sigut inhabilitat, la seva esposa s'enfronta a un judici amb jurat popular, continuen en marxa les instruccions del cas Koldo-Cerdán, també les investigacions de les suposades clavegueres de Leire Díez, i amb José Luis Rodríguez Zapatero també acusat de liderar una trama internacional de tràfic d'influències. En tornar, el Suprem ha paralitzat el dret a vot reconegut en l'anomenada llei de nets, un dels apartats de la llei de memòria democràtica; i l'Audiència Nacional ja s'ha posat a investigar el cas Ceuta, amb la jutgessa assenyalada pel ministre Óscar Puente.
"La tensió és innegable"
El titular de Transports, que també actua com a portaveu a l'ombra, ha assegurat aquesta setmana que "la tensió és innegable" entre el govern espanyol i els jutges. En una entrevista radiofònica, afirmava que "hi ha jutges intentant fer política en aquest país" i que "cal estar cec per no veure-ho". Acusava una part de la magistratura de voler "governar el país per darrere". Sobre la llei de nets, sostenia que "el Tribunal Suprem compra les tesis de la dreta i l'ultradreta".
Les acusacions de lawfare
Ja fa temps que Sánchez, sense miraments, es reivindica com a víctima de lawfare. La seva estratègia passa per perimetrar què és, segons ell, persecució política i què no: admet que els casos de corrupció dins la sala de màquines del PSOE ho són (malgrat negar cap trama de finançament irregular); i llavors assegura que els seus familiars són objectius polítics. Però ara, davant la negligent actuació del govern espanyol a Ceuta, Puente posa la tireta abans de la ferida: ha posat en dubte la independència judicial de la jutgessa de l'Audiència Nacional per haver sigut regidora de l'Ajuntament de Madrid amb el PP, i assenyala aquesta magistrada, María Tardón, per la filtració de l'informe policial que apunta a una autoria marroquina.
La presidenta del Poder Judicial censura les "pressions" i les "greus" crítiques del govern espanyol
Isabel Perelló, presidenta del CGPJ i del Suprem ja li ha contestat. En el seu discurs d'aquest dijous, va denunciar les "acusacions expresses generalitzades que jutges i tribunals adopten determinades decisions per raons polítiques i no per les raons jurídiques que expressen les seves resolucions", una circumstància que va qualificar "d'extraordinària gravetat". I va advertir que "no és admissible que la desqualificació pública dels jutges es converteixi en un instrument de pressió sobre el seu exercici". Fa unes setmanes, un conjunt d'associacions jurídiques també sortien en defensa de la "independència judicial", i es regiraven pels indicis que assenyalen el PSOE per orquestrar una trama per "deslegitimar" membres del poder judicial.
La fiscal general, irritada amb el Suprem però en defensa de la independència judicial
Fins i tot el clima intern en l'ecosistema judicial no és bo. La fiscal general de l'Estat ha estirat les orelles al Tribunal Suprem en més d'una ocasió els darrers mesos per haver fulminat el seu antecessor en el càrrec: Álvaro García Ortiz fou condemnat a dos anys d'inhabilitació especial pel Tribunal Suprem en considerar-lo responsable de la filtració d'un correu electrònic de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. En aquell mail, Alberto González Amador admetia haver comès un delicte d'evasió fiscal i proposava a la Fiscalia arribar a un pacte. Segons l'actual ocupant del càrrec, Isabel Perelló, aquella condemna ha deixat una profunda "ferida" dins la Fiscalia.
Tanmateix, aquest passat dijous també es va sumar als missatges en defensa de la independència del Poder Judicial; en el seu cas, dels fiscals. Va reivindicar que "transparència i crítica legítima no es poden confondre amb la desqualificació sistemàtica, ni amb la projecció sobre la institució d'una imatge que no es correspon amb la realitat".
L'excepció del Suprem i l'amnistia a Puigdemont
Mentrestant, al Tribunal Suprem es produeixen moviments que evitarien que ningú es mengés la patata calenta d'aplicar-li l'amnistia a Puigdemont; ni el PSOE quan hi hagi noves eleccions generals, ni Feijóo si acaba sent president la pròxima legislatura. Fonts de l'entorn de Pablo Llarena han explicat que preveuen amnistiar el president de la Generalitat a l'exili a finals d'octubre, aprofitant una previsible empara a Jordi Turull per part del Tribunal Constitucional. Si aquesta resolució és àmplia i marca doctrina, es faria extensible al líder de Junts per Catalunya, afirmen. I acabaria així no només la persecució a Puigdemont, sinó també una carpeta que ha tensat enormement les relacions entre el govern espanyol i el Suprem.