Hi ha diverses coses que us vull comentar. Pas a pas, que no em deixi res. Primer de tot, em fa molta gràcia que la majoria de les persones rebutgin visceralment l'extrema dreta (jo la primera), però que, en canvi, no sentin aversió cap a l'extrema esquerra o, si més no, no la manifestin (una actitud una mica sospitosa, val a dir), quan tots sabem que cap dels dos extrems s'ha portat gaire bé al llarg de la història i que, si ens posem a fer un recompte del nombre de morts, no sé quin dels dos guanyaria. Fins aquí la majoria de nosaltres estarem d'acord —almenys— que "a l'extrema dreta ni aigua". L'extrema esquerra de moment la deixarem aparcada perquè sembla que la paraula esquerra sempre ens entendreix, encara que a davant hi porti l'adjectiu extrema.
El problema que tenim no rau en si rebutjar o no l'extrema dreta (com he dit fa un moment, en això la majoria de nosaltres hi estarem d'acord), sinó en la subjectivitat dels nostres raonaments, en la manca de comprensió lectora, en la simplificació de la realitat, en el fet que no es contrasten les informacions, que ens creiem el primer gurú que ens diu el que els nostres símptomes volen sentir, que fem servir conceptes sense tenir ni idea de què volen dir realment (bàsicament perquè la majoria de la gent no fa l'esforç de cercar —i contrastar— aquesta informació i perquè els fa por sortir de la zona de confort)… No se us fa estrany que algú que lluita contra l'extrema dreta nit i dia anomeni algú altre "jueva de merda" i "filla de puta" i intenti agredir-la? En el cas extrem (valgui la redundància) que fos d'extrema dreta, anomenar-la "jueva de merda" no queda gaire bé (no cal que us recordi l'Holocaust…), i, pel que fa a les agressions, en parlaré més endavant.
Com que la majoria de la gent no ha fet l'esforç de cercar què significa realment el concepte extrema dreta (per mandra o perquè ja els va bé el concepte d'extrema dreta que tenen al seu disc dur), ho he fet jo. Del primer que m'he adonat és que no hi ha unanimitat a l'hora de definir l'extrema dreta i que el concepte s'ha anat modificant al llarg de la història al gust del consumidor. Això pot provocar, com estem veient, que es puguin ficar dins del mateix sac partits amb idees molt diferents i que es pugui acusar d'extrema dreta a qui et plagui o et convingui. Per què no hi ha unanimitat i per què s'ha anat modificant el concepte al llarg de la història? No m'agradaria ser malpensada, però, quan vols deixar clara una cosa, la deixes clara, sobretot quan es tracta d'un tema tan important i delicat. Jugar amb l'ambigüitat —quelcom molt comú en el món de la política (ho veiem diàriament)— facilita fer la puta i la Ramoneta, no complir les promeses que es fan durant les eleccions per aconseguir una bona butaca al govern i acusar a qui et convingui de ser un radical d'extrema dreta per no perdre la nòmina.
Jugar amb l'ambigüitat facilita fer la puta i la Ramoneta, no complir les promeses que es fan durant les eleccions per aconseguir una bona butaca al govern i acusar a qui et convingui de ser un radical d'extrema dreta per no perdre la nòmina
Segons el Manual d'abordatge dels extremismes violents (caldria que algun corrector hi donés una ullada), de la Generalitat de Catalunya, l'extrema dreta o dreta radical és: "Ideologia que (1) té una concepció autoritària de l'Estat i advoca pel reforç de les capacitats per fer complir la llei i l'ordre. (2) És ultranacionalista a partir d'una idea de nació homogènia que exclou per criteris racials, ètnics, religiosos, culturals o polítics. Aquells grups que no pertanyen al seu concepte de nació passen a ser una amenaça i/o càrrega per a aquesta. (3) És supremacista, ja sigui sobre la base del racisme biologista o del racisme cultural, també conegut com a etnopluralisme. (4) Malgrat fer una crida constant a la democràcia directa, és antidemocràtica, en tant que és antipluralista i rebutja els valors fonamentals d'igualtat i els drets humans. Nega els drets a minories i col·lectius oprimits, com les persones no blanques, les dones, el col·lectiu LGTBIQ+, etc. (5) Utilitza una retòrica antiestablishment, segons la qual aquells que advoquen per aquesta ideologia representen els interessos del ciutadà/na comú enfront d'elits polítiques corruptes, instrumentalitzant sentiments d'ansietat o desencant col·lectius, i dramatitzant la vulnerabilitat de la nació en moments de crisi (real o percebuda) per tal de mobilitzar el descontentament polític".
Què us sembla? Quants partits que coneixem encaixarien en moltes d'aquestes característiques? Per exemple, la CUP o els Comuns no us encaixarien amb la característica número 5 ("Utilitza una retòrica antiestablishment, segons la qual aquells que advoquen per aquesta ideologia representen els interessos del ciutadà/na comú enfront d'elits polítiques corruptes")? I què me'n dieu de la 1 ("Té una concepció autoritària de l'Estat i advoca pel reforç de les capacitats per fer complir la llei i l'ordre")? No us recorda una mica el PP, el PSOE i el 155 (recordem que alguns partits catalans van pactar amb el PSOE)? Creieu que Aliança Catalana "nega els drets a minories i col·lectius oprimits, com les persones no blanques, les dones, el col·lectiu LGTBIQ+" o que és racista? Tingueu en compte que dins el partit hi ha persones com l'Anthony Sànchez, que ni és ros amb ulls blaus ni heterosexual.
Al manual també hi afegeixen una altra característica: l'ús de la violència ("La ideologia d'extrema dreta es manifesta en violència directa, estructural i/o cultural, per exemple a través de delictes d'odi o discurs d'odi, així com alguns atacs terroristes"). I aquí torno a les agressions de les quals us parlava al principi. A veure si al final aquells que lluiten per posar fi a l'extrema dreta (o el que ells interpreten que és extrema dreta) al final seran més d'extrema dreta (em remeto al Manual d'abordatge dels extremismes violents) que aquells que ells anomenen extrema dreta. Hi ha una dita castellana que encaixa molt amb el que us intento transmetre, que diu així: "Piensa el ladrón que todos son de su condición". I hi afegeixo: "Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra". Més pensar, llegir i contrastar la informació i menys assenyalar, insultar i agredir.