La judicatura espanyola considera que demanar el nivell B2 de català per treballar a Catalunya és una exigència “massa alta”. L’Ajuntament de Vic havia posat com a requisit tenir aquest nivell de coneixement de la llengua catalana per una plaça de manteniment del cementiri municipal. I, com acostuma a passar, a la sentència judicial el magistrat hi afegeix un comentari amb càrrega política: segons el jutge, el fet de demanar el B2 (que és el nivell intermedi d’un idioma) “genera una barrera d’accés” amb “efecte excloent per a les persones que no poden acreditar aquest nivell”. Aquest “efecte excloent” és la clau de volta de tot plegat. En primer lloc perquè parla d’ “efecte”, és a dir, no d’una cosa constatable, sinó un efecte, un concepte més subjectiu i pròxim a una sensació que no pas a un fet jurídic objectivable. A sa senyoria, doncs, li fa l’efecte, no pot demostrar, té la impressió, no pot constatar, que el consistori vigatà va redactar aquest requisit amb la voluntat d’excloure.

I aquí hi ha el segon factor destacat, l’exclusió. Afirmar que demanar el B2 és per procurar l’exclusió a mode discriminatori té, també, un missatge polític innegable. Per la mateixa regla de tres, qualsevol requisit del món ha de ser considerat una exclusió de qui no el tingui. Per ser bomber cal tenir el carnet de conduir camions, i ningú ho interpreta com una voluntat expressa de discriminar els qui no el tenim sinó que, més aviat, és una condició necessària per poder desenvolupar correctament l’ofici de bomber. El jutge ve a dir, doncs, que demanar el B2 de català per treballar a Catalunya és una exigència feta expressament per discriminar els no catalanoparlants. Per cert, no sé si a l’hora de redactar la sentència, el magistrat era coneixedor que haver cursat ESO a Catalunya ja comporta tenir aquest nivell requerit.

El PP veuria amb bons ulls que s'exigís el B2 de català per als nouvinguts que arribin a Catalunya?

Aquesta setmana, Alberto Núñez Feijóo, va presentar les propostes del PP en matèria d’immigració. Ho va fer, curiosament, a Barcelona. I de totes les mesures proposades, en destaca una sobre de les altres: un dels requisits per obtenir la nacionalitat espanyola ha de ser tenir el B2. Però de castellà. Feijóo  vol que s'acrediti un B2 de castellà perquè sigui "un premi a l'esforç i a la integració real, i no una simple gestió burocràtica". De manera miraculosa, doncs, en aquest cas, exigir el B2 es converteix ara amb un símbol inclusiu i que integra. A tot això, a ningú se li escapa tampoc que l’objectiu últim d’aquesta proposta del PP és la de prioritzar la immigració provinent d’Amèrica Llatina i que, en el cas de Catalunya, puguin tenir-ne prou amb el castellà i no tenir la necessitat de conèixer el català.

Perquè si exigir el B2 de castellà és inclusiu i integrador, i -per contra- exigir el B2 de català és excloent, és evident doncs, que l’autèntica discriminació i greuge és -un cop més- cap al català. Exactament el mateix que va passar amb Podemos i les competències en immigració i la seva delegació a la Generalitat: si la mateixa competència exercida des de la Moncloa pel PSOE és correcta, però si s’exerceix des de la plaça Sant Jaume pel PSC és racista, l’únic element distintiu és el fet català, i per tant la discriminació i la catalanofòbia són evidents. Amb el cas del B2 passarà el mateix: el PP veuria amb bons ulls que l’exigència del B2 per obtenir la nacionalitat espanyola fos extensiva al B2 de català per integrar millor aquells nouvinguts que vulguin viure i treballar a Catalunya? I, en el cas judicial, a partir d’ara, a tot arreu on s’exigeixi el B2 de castellà, un jutge tombarà les oposicions per considerar que és una exigència massa alta i que exclou? El pitjor de tot és que, lamentablement, ja sabem la resposta.