No hi ha ni un sol partit dels que ha governat Catalunya que se’n salvi, ni un! (la CUP tampoc, tot i no haver governat mai), perquè gràcies a tots ells hem arribat a la situació de decadència que ens trobem. Sense ells no hauria estat possible aconseguir una substitució lingüística i cultural a Catalunya; tot i que deixin anar frases èpiques en defensa de la llengua i la cultura catalanes sempre que hi ha una càmera a davant. Les paraules se les emporta el vent; ens ha quedat claríssim, als catalans. D’un espanyol muy español declarat et pots esperar que tingui ganes de fer desaparèixer del mapa la nostra llengua i cultura (o si més no deixar-la com un souvenir per als turistes, que sempre queda bé semblar inclusiu), però d’algú que en el seu programa electoral hi té la paraula independència, no. Bé, fins ara. Ara ja no ens creiem res. Ens hem enganxat els dits massa vegades per continuar confiant que ens portaran a la independència: per declarar la independència, primer s’ha de voler deixar de ser dependent (els seus actes parlen per si sols).

A Catalunya s’ha girat tant la truita de la situació, que hem arribat al punt que els catalans ens sentim completament desprotegits davant les agressions lingüístiques que patim diàriament. Molts joves, gràcies a les polítiques anticatalanes, a la destrucció intencionada del sistema educatiu (que va començar clarament quan es va implantar l’ESO) i a l’aposta que va fer ERC d’introduir al seu partit en Gabriel Rufián per eixamplar la base de l’independentisme deixant de banda la llengua catalana (què podia fallar!?), es pensen que la llengua pròpia de Catalunya és el castellà. Imagineu-vos la perversitat de tot plegat: els han fet creure que la llengua que se’ns va imposar amb armes i una dictadura (el castellà) és la llengua pròpia de Catalunya i que els catalans som gent malvada per voler imposar el català a Catalunya. Esperpèntic. No saben que molta gent gran no sap escriure en català perquè a l’escola els obligaven a escriure en castellà, o que abans de la dictadura franquista hi havia molta gent a Catalunya que no sabia parlar en castellà. De fet, el seu grau d’ignorància és tan gran que, quan algú els parla en català, es pensen que també els ha de poder parlar en castellà; no saben que el català també es parla en altres territoris com la Catalunya del Nord o l’Alguer i que allà no s’hi parla castellà, sinó italià i sard (en el cas de Sardenya) i —també per imposició, of course— francès (en el cas de la Catalunya del Nord).

Es comença amb una broma i s’acaba defensant la unidad de España amb dents i ungles des de les esquerres inclusives

És molt perillós que el sistema educatiu sigui un sistema fallit com fins ara perquè es converteix en una màquina de producció de joves ignorants, sense criteri propi, que no contrasten la informació i que segueixen un líder (digues-ne Gabriel Rufián, digues-ne influenciador amb 500K seguidors) que pensa per ells i que els diu com han de pensar i actuar entre tiktok i tiktok, entre piulada i piulada i entre broma i broma. Així, quan algú diu Viva España! en una trobada de gent d’esquerres per salvar Espanya de l’extrema dreta, sempre es pot dir que només era ironia i riure una estona tots plegats. Quants d’aquests 500.000 seguidors sap què és la ironia i, en el cas que ho sàpiguen (que ho dubto!), sap diferenciar-la de la literalitat i la manipulació? Perquè, si has estudiat una mica de psicologia o has llegit Freud i Lacan, o simplement penses una mica, saps o pots deduir que, si vols provocar un canvi gros de pensament entre un grup de persones, la millor manera de fer-ho és a poc a poc, sense que es noti, temptejant el terreny, que no es percebi que fas un canvi, amb humor i, sempre que es pugui, victimitzant; és a dir, començant amb una broma innocent que s’escudi darrere de la ironia per veure com reaccionen les víctimes i si troben tolerable aquest nou pensament o cal disfressar-lo una mica més. Es comença amb una broma i s’acaba defensant la unidad de España amb dents i ungles des de les esquerres inclusives, com ja veiem actualment amb l’excusa de salvar Espanya de l’extrema dreta (Cree el ladrón que todos son de su condición). No hi ha dretes i esquerres quan es tracta de defensar la unitat d'Espanya. Però això, estimats lectors, no hauria estat possible si abans no s’hagués dut a terme una substitució demogràfica a Catalunya, com ja vaig explicar en aquest article. El primer pas era reduir el nombre de catalanoparlants. Com he dit fa un moment: a poc a poc, temptejant el terreny, sense que es percebi el canvi… fins que ja estigui implantat i no hi hagi marxa enrere possible.