L’acord polític entre les forces independentistes que ha tingut com a conseqüència l’elecció de Josep Rull com a president del Parlament i una Mesa amb majoria independentista aixeca algunes expectatives sobre el futur polític immediat de Catalunya i Espanya que el nou president de la cambra ha situat en l’àmbit de l’esperança. És una manera positiva d’enfocar l’avenir que es presenta com una carrera d’obstacles.

Sembla que Junts, Esquerra Republicana i la CUP han interioritzat que les baralles entre ells han estat el principal motiu perquè més d’un milió d’independentistes els hagin deixat de votar. Serà difícil recuperar-los a tots, perquè la gent ha quedat prou escamnada i no es pot tornar a vendre la independència en divuit mesos, però les circumstàncies són molt diferents i discursos com el que va fer Josep Rull, sense promeses inversemblants però amb fermesa democràtica a favor de la pau i de la treva, contribueixen a ressituar els debats i l’acció política, que, com va dir Aristòtil, és l’art del que és possible.  

D’entrada, la complicació més gran serà la formació de Govern. La mateixa minoria majoritària que ha assegurat la majoria independentista podrà propiciar que Carles Puigdemont se sotmeti a la investidura com a president. Abans que això, però, tindrem les impugnacions de les votacions d’avui que presumiblement obliguin a repetir l’elecció de la Mesa. Potser, quan s’hagi de repetir, la llei d’amnistia ja hagi entrat en vigor i Carles Puigdemont i Lluís Puig facin un vot presencial… Però, tal com va actuant el Tribunal Suprem, no es pot descartar que el 130 president de la Generalitat i candidat a la reelecció sigui detingut així que torni de l’exili. Els jutges no perden passada i saben que engrescant el conflicte polític, pitjor per a Pedro Sánchez i pitjor per a Salvador Illa.

Sembla que Junts, Esquerra Republicana i la CUP han interioritzat que les baralles entre ells han estat el principal motiu perquè més d’un milió d’independentistes els hagin deixat de votar

En tot cas, encara que anés tot com una seda, quelcom difícil d’imaginar, Puigdemont no tindrà majoria per sortir elegit. L’abstenció del PSC sembla ara com ara un impossible, però, alerta, perquè les eleccions europees han tingut un resultat que els mitjans progovernamentals han venut com una resistència heroica del president espanyol, quan de fet no li permet gaires alegries. No està en condicions de convocar eleccions generals, perquè, atès el resultat de diumenge i l’ambient europeu, el risc de perdre és majúscul. A Madrid es donava per fet que ho faria perquè es creien les enquestes de Tezanos, però la realitat és molt tossuda.

I bé, ara Sánchez necessita aprovar els pressupostos generals de l’Estat que ja els porta prorrogats de l’any passat i si en alguna cosa estan d’acord Junts i ERC, és en la reclamació del finançament singular de Catalunya. Després de veure avui aquest propòsit d’esmena respecte de les seves disputes ridícules, ningú entendria que no anessin a l'una al Congrés a defensar la reclamació que genera més consens a Catalunya. I no està clar que quin Everest resultarà més difícil d’empassar per Pedro Sánchez, si el concert econòmic per a Catalunya o fer president Puigdemont. Segur que se n’empesca alguna.