Pedro Sánchez està amortitzat i alguns despatxos tenen pressa per tornar a posar un president del PP que pacti amb Catalunya i tanqui la ferida oberta per les porres i la persecució de l'1 d'octubre. Europa està virant cap a la dreta i un president espanyol que reclama l'Estat palestí i que pacta amb les esquerres independentistes per reformar els equilibris de poder peninsulars, és una molèstia. Sánchez es va voler recolzar en la geopolítica franquista per protegir-se de l'Espanya que odia Junqueras i Puigdemont, però li va sortir malament la jugada.
Europa està a favor d'Israel, ni que sigui per obligació, perquè ho diu l'amo americà. El PP d'Aznar s'ha fet pro jueu, però tothom sap que, després de l'1 d'octubre, Israel va reconèixer la unitat d'Espanya a contracor i al darrer minut, esperant un gest de Catalunya. El Marroc és un aliat preferent dels Estats Units i l'arquitecte de la seva geopolítica va ser un conseller jueu del rei, d'educació francesa, que es deia André Azulay. La dreta espanyola està atrapada entre Casablanca i Brussel·les, que és com dir entre la Realpolitik de l'imperi americà i la retòrica democràtica de Brussel·les.
Sánchez està amortitzat, però Europa no té, de moment, un substitut millor. Per poder cosir la ferida catalana, Sánchez ha dividit la dreta espanyola sobre l'herència del franquisme i aquesta ferida difícilment es tancarà. No només això, quan Sánchez marxi, ho farà deixant un PSOE escorat cap als plantejaments guerracivilistes de Podemos. A diferència dels polítics catalans, Sánchez no té darrere cap país que el pugui protegir, perquè Espanya no existeix com a conjunt. Sánchez només té darrere el seu partit, un partit que només pot sobreviure controlant l'Estat a través de l'antifeixisme.
Europa pot virar cap a la dreta sense que passi res perquè té un passat democràtic que la legitima. Els nazis van perdre la guerra al continent. En canvi, a Espanya, la història és tota una altra. El president del PP que vulgui pactar amb els partits catalans haurà de ser molt fort per no dessagnar-se en el batibull de guerres madrilenyes entre franquistes i antifranquistes. Quan Sánchez marxi es tornarà a veure que Catalunya i Espanya no tenen la mateixa relació amb la història autoritària de l'Estat. A Catalunya, Franco i Primo de Rivera no divideixen els catalans, com a molt ajuden a distingir els catalans dels espanyols.
El discurs d'Orriols contra la immigració és l'únic que ara mateix pot fer entrar en contradicció els votants espanyolistes del país
En aquest context, el discurs de Sílvia Orriols anirà agafant un relleu que costa de creure que ningú no hagi previst. Esgotada la possibilitat de reformar l'Estat que acaronaven la rendició d'ERC, i l'exili de Puigdemont, la força natural del país anirà cada cop més cap a Aliança Catalana. El discurs d'Orriols contra la immigració és l'únic que ara mateix pot fer entrar en contradicció els votants espanyolistes del país. Amb el PSOE o amb el PP, Espanya no controla la frontera del Marroc i fa servir els sud-americans amb objectius lingüístics colonials, que no aporten cap valor geopolític ni econòmic.
Més interessant que saber si Salvador Illa serà president, doncs, seria saber si Aliança Catalana acabarà igual que la CUP, i si Sílvia Orriols farà com Anna Gabriel o és tota una altra cosa. En el fons del discurs d'Orriols hi ressona el missatge pujolista que va donar l'hegemonia a CiU, quan la meitat dels habitants de Catalunya havien nascut fora del país: “En aquesta terra derrotada us defensarà la nació catalana o no us defensarà ningú.” Mentre Espanya s'endinsa en una disputa guerracivilista pel poder, la política catalana està canviant els temes de conversa com no ho feia des de la Transició.
El discurs d'Orriols fa pressió sobre un problema existencial d'abast europeu i una feblesa espanyola que té poca solució. Si Aliança Catalana no acaba com la CUP, quan alguns partits se n'adonin, l'antifeixisme serà una etiqueta que només faran servir els castellans i els seus amics per insultar a través d'un passat que encara els cou i els divideix. Si això ens afavoreix o no, dependrà de com fem servir el cervell. De moment, no ens podem fer gaires il·lusions.