El Periódico portava ahir una notícia sobre un estudi arqueològic que devia passar desapercebuda a la majoria de polítics i tertulians que es passen el dia comentant la situació de Catalunya, a Madrid i Barcelona. Segons una investigació de Harvard, els ibers van ser el primer poble europeu que va exportar la seva cultura sense necessitat de massacrar o de repoblar d'altres territoris.  

Com deia El Periódico, que és un diari benpensant, obsedit pels tabús de la guerra freda, "els ibers prehistòrics van exportar la seva cultura campaniforme a tot Europa, però no pas els seus gens". Durant més d'un segle, els arqueòlegs havien intentat determinar si la difusió de la terrissa ibera havia anat acompanyada de grans migracions o si senzillament havia viatjat sola producte del comerç i el prestigi cultural.

Ara, la Universitat de Harvard ha determinat que la difusió de la terrissa campaniforme és "el primer exemple de cultura que es transmet com a idea". L'estudi, que ha comptat amb un equip de 144 arqueòlegs i genetistes, apunta un altre fet interessant. Així com la difusió de la terrissa ibera al nord d'Europa no va anar acompanyada de grans migracions, la seva difusió posterior, des de l'Europa central fins a la Gran Bretanya, va coincidir amb una substitució del 90 per cent de la població.

La notícia m'ha fet pensar en el discurs polític que Bosch Gimpera, Prat de la Riba, Francesc Pujols o Josep Trueta van armar a partir del substrat iber dels països catalans i la inspiració que artistes com Picasso van trobar en aquesta civilització. Igual que hi ha una relació entre la cultura política catalana i el fet que els ibers fossin un dels primers pobles a exportar idees, també deu haver-hi connexions entre la utilització que l'unionisme fa de la immigració espanyola a Catalunya i el substrat prehistòric de Castella.

Com explica Steven Pinker en el seu llibre The Blank Slate, els homes no naixem com una tabula rasa que s'omple a través dels llibres i la vida. Bona part de les nostres creences polítiques i de la nostra relació amb la violència, és heretada. Per descomptat, la biologia no hauria d'excusar males conductes, ni justificar el supremacisme, però sí que ajuda a entendre coses. L'odi a l'herència cultural i biològica ve de la por que les persones mediocres tenen d'assumir la imperfecció humana i la necessitat de posar esforç i creativitat per matisar-la.   

Dic això pensant en alguns teleespectadors d'Espejo Público que es van escandalitzar perquè vaig dir que, a partir dels anys 60, el règim franquista va utilitzar la immigració per substituir la feina que, fins llavors, havia fet l'exèrcit espanyol. El tall corre per Twitter mutilat. No apareix el moment en el qual dic que l'estratègia va ser inútil, fruit de la mateixa mentalitat etnicista que ara porta a la cort de Madrid a utilitzar la immersió lingüística per intentar dividir el país.

El tracte que Franco va fer amb l'elit barcelonina va seguir el patró de sempre, des dels temps de Felip II: privilegis a canvi de contribuir a la castellanització de Catalunya. En aquest cas, els privilegis van tenir forma de mà d'obra assequible. El problema és que una llengua és un mercat, però també és una idea de civilització. Per això, tot i els títols nobiliaris concedits, i les migracions massives del segle XX, el castellà té poc prestigi a Catalunya, la immersió té el suport d'una gran part del Parlament i Madrid i Barcelona se segueixen barallant com gat i gos.