Segons un informe del mateix Govern de la Generalitat, durant el primer quadrimestre d’aquest any l’executiu que presideix Salvador Illa ha generat més activitat legislativa per la via del decret llei que pel procediment legislatiu ordinari. Un 60% de l’activitat legislativa que el Govern ha portat a terme entre el gener i l’abril ha sigut a través del mecanisme del decret llei. I això és dolent? Sí. No és el millor símptoma per a una democràcia parlamentària si vol ser de qualitat. El decret llei és un instrument excepcional que permet al Govern (no al Parlament) aprovar normes amb rang de llei de forma immediata, sense seguir tot el procediment ordinari. Per això només es preveu en casos d’extrema i urgent necessitat. Què transmet un govern que utilitza amb freqüència el decret llei en comptes del procediment legislatiu ordinari? Dèficit democràtic, debilitat parlamentària i partidisme. Menystenir el poder legislatiu redueix la qualitat democràtica d’un país.
És significatiu que els qui més critiquen determinades formes de governar a altres països estiguin enganxats a governar a cop de decret, abús denunciable al nostre país. De fet, el Consell de Garanties Estatutàries els ha cridat l’atenció. També és significatiu quines iniciatives s’han impulsat a través del procediment legislatiu habitual i quines a cop de decret. Les mesures preses en el marc de l’activitat legislativa ordinària es poden agrupar en els àmbits següents: àmbit agrari i ramader; activitats de joc en centres recreatius; règim jurídic especial de Barcelona; compatibilitat d’activitats de lleure i esport amb la contaminació acústica; promoció i foment de la pau; acció exterior de Catalunya. L’activitat legislativa via decrets llei s’agrupa en: habitatge, consum i urbanisme; suplements de crèdit als pressupostos de la Generalitat (prorrogats des de 2023) i funció pública; contractació del sector públic; mesures tributàries. Ja sabem que en aquest país tot és important i no tinc cap voluntat de menystenir res del que s’ha aprovat. Però, dels dos blocs, quines mesures considereu de més rellevància política i social? Quines penseu que tenen més densitat normativa?
Si el Govern, per dissimular la seva debilitat parlamentària, imposa a cop de decret la voluntat dels seus socis minoritaris, no anem bé
Si el Govern, per dissimular la seva debilitat parlamentària, imposa a cop de decret la voluntat dels seus socis minoritaris, no anem bé. Si per dissimular que no hi ha pressupostos des de 2023 imposa suplements de crèdit a cop de decret, no anem bé. Si, per sort, a Catalunya no hi ha hagut cap situació d’extrema i urgent necessitat des de la COVID-19 i el Govern fa servir —almenys en el primer quadrimestre d’aquest any— més vegades el decret llei que la tramitació parlamentària ordinària, és que no anem bé.
D’entrada, perquè la coherència és un dels béns més preuats en política. Per tant, no es pot ser un defensor de la democràcia parlamentària i actuar a cop de decret com es fa en sistemes polítics presidencialistes. Amb això no vull dir que no siguin bons o, segurament, més eficients. El que vull dir és que, si creus que el que critiques en el fons és millor i ho imites fent trampes al teu propi sistema, tinguis la valentia d’assumir-ho i canviar-ho. No de subvertir-ho. Són temps de canvis que han portat i portaran noves realitats polítiques. Els que tinguin més interès a protegir el sistema —que té moltes virtuts— l’han de defensar amb absoluta radicalitat. No de paraula, sinó amb el seu comportament. Legislar en el sistema parlamentari implica debat, esmenes i esforços per assolir acords. Com més debilitat té un govern, més debat, esmenes i acords exigeix. Sembla que el Govern Illa ha escollit el camí oposat, enganxats al decret llei.