"La justícia és la revenja de l'home social, com la revenja és la justícia de l'home salvatge"

Epicur

No tenen cap intenció que es refredi el seu plat. Fred no serveix per reunir vots. Un cop el president del tribunal va aconseguir el seu objectiu de fer coincidir amb la campanya la travessia lenta i tediosa dels mil i un testimonis idèntics, calia buscar rendibilitat electoral d'on fos. Si Marchena no hagués alterat l'ordre dels testimonis per fer passar Rajoy, Soraya i la resta dels polítics d'una tacada inicial, és molt probable que haguessin aparegut a hores d'ara a la vista i això, això sí que hagués estat un mal tràngol. El judici està, doncs, amansit i discorre gairebé sense visibilitat per una campanya aspra i visceral que necessita combustible nou cada dia. El del Tribunal Suprem ja no val. El judici no els serveix, no només perquè travessi unes aigües calmes perfectament buscades, sinó també perquè per la clientela de les tres dretes no existeix cap emoció que s'hi pugui explotar ja. Tots estan convençuts que hi haurà condemnes per rebel·lió i que la catèrvola d'anys de presó que demana la fiscalia no és quelcom discutible. Tant és el que passi a la sala de vistes. L'electorat de dretes no és que controli per darrere, és que arrasa tot el que té al davant.

Més sang i fetge. I on es troba? Com continuar estimulant aquest esperit gregari i cavernari que s'inflama de patrioterisme i és capaç d'omplir una urna de rojo y gualda, més enllà que li demani el vot un ignorant o un feixista? Més sang i fetge. Evitar l'indult. Per aquí va ja l'emoció patriòtica. García Egea, l'enginyer del PP, ho té molt clar: "L'única esperança dels que estan asseguts al banc dels acusats del Suprem, que són jutjats per un cop d'Estat, és Sánchez", ha escrit a Twitter. Estigmatitzar Sánchez. Sánchez, que indultarà colpistes, que pactarà amb etarres o que "s'asseu a la taula amb pederastes, assassins i violadors" quan Juan José Cortés, ignorant educat en la desgràcia, vol seguir el joc del seu partit d'ara i es passa de frenada.

Alguns diaris nacionals de la caverna no tenen manies d'anar més enllà. Ja no és només el possible indult que pugui avortar el càstig als polítics catalans i per tant la revenja, ni tan sols l'aplicació il·legal de l'article 155, sinó la necessitat imperiosa i la promesa de retirar la competència de presons a la Generalitat perquè no pugui "beneficiar" els condemnats i deixar-los anar en un parell de dies aplicant aquest article i aquest altre de la legislació penitenciària.

Es freguen les mans perquè mentre distreuen amb aquestes posades en escena, van teixint la seva estratègia real per intentar contaminar els socialistes d'antipatriotisme

No obstant això, sembla que la revenja catalana els queda curta per a les seves necessitats, cada vegada més urgents, de mobilitzar votants i per això han tornat a treure la pols a la motxilla basca. A Rivera ja li funcionava més o menys això d'aconseguir unes escridassades a Catalunya i, a més, CAT li ha menjat el terreny rotundament, així que ha decidit emigrar a Errenteria, que és un pas més heavy que el camí que ja va fer a Altsasu. Al cap i a la fi, serveixen per a batalles i gestes menys caduques que les de Covadonga.

Continuen demonitzant idees i adversaris. No cal ni tan sols furgar massa per adonar-se que fa molt que els autoproclamats constitucionalistes han confós la licitud o il·licitud, la legalitat o la il·legalitat, dels mètodes elegits per reivindicar o aconseguir la independència amb la il·licitud i la il·legalitat de la mateixa idea de la independència. El criminal ja no és ni tan sols la barrera que no es pot traspassar en la reivindicació política, sinó que proclamen directament l'existència d'idees polítiques que consideren directament criminals. L'independentisme, parli la llengua que parli, és sens dubte una d'elles. Han gosat parlar d'il·legalitzar partits. Inventen així una Constitució militant, allà on només es proclama una democràcia no militant que admet en el seu si la reivindicació fins i tot del que el seu text nega.

Més sang i fetge. Això cala. Vot i fetge, com si no hi hagués un demà. A ells no els importen les conseqüències. De sotamà es freguen les mans perquè mentre distreuen amb aquestes posades en escena, van teixint la seva estratègia real per intentar contaminar els socialistes d'antipatriotisme, per soscavar-los per les bandes els suports, per negar legitimitat a les seves possibilitats de sumar una majoria que governi.

La campanya és un plat que s'ha de menjar calent, així cremem tots.