"Tothom, a excepció dels juristes, manifestarà d'entrada poca simpatia cap a la figura del fiscal"
Jakob Wassermann
Són els últims moments del judici contra el major Trapero i la cúpula dels Mossos i l'escopeta nacional ja ha passat de pantalla. Vivim en temps de problemes, escàndols i delictes d'un sol ús. Desgraciadament, quan el rèdit polític d'algunes dèries ja no és el que s'espera, l'atenció es desvia del referèndum a la manifestació o, fins i tot, a la residència. Així descobrim com molts procediments descansen en pilars teatrals més que jurídics i sembla que surten de la cartellera quan arriba la nova temporada de novetats. Segurament no han vist un gran seguiment del judici en els mitjans no catalans. Vet aquí la qüestió. Aquest peix en la lluita política ja està venut encara que allà, al banc dels acusats, hi ha persones i hi ha projectes de vida en joc.
Un cop esvaïts la "claríssima" rebel·lió i el "cop d'estat", preferit per la dreta per als seus embats, quedava com un serrell l'enjudiciament per un altre tribunal de la cúpula dels Mossos i del seu cap, el major Trapero. Es van quedar a l'Audiència Nacional d'una forma estranya, desmanegada o incomprensible, ja que l'acusació inicial per rebel·lió els convertia en la força necessària per aportar l'esbombada "violència" de l'alçament. Es van quedar a l'Audiència també una mica per comoditat dels senyors del Suprem que no volien complicar en nombre l'enjudiciament, per la quantitat d'acusats a tractar en la sentència i per la capacitat logística de les sales.
Així que assistim ara a un moment estrany, en el qual el tribunal està cridat a pronunciar-se amb plena independència i en virtut de la prova seguida en aquest judici —i així s'ha dedicat a recordar-ho la lletrada Tubau i el seu bon al·legat tècnic— i sense tenir en compte res més. Ho ha recordat perquè, evidentment, aquesta manera de trossejar procediments, una mica al gust, ha provocat un trasbals del sistema que pot portar a situacions estranyes. El sistema està dissenyat per funcionar de baix cap a dalt, amb cada instància superior que revisa les anteriors, fins a arribar a la cúpula final que és el Tribunal Suprem, que posa el punt final amb un "he dit" rotund i inamovible. Aquest punt final està ja posat sense que un òrgan inferior s'hagi encara pronunciat. El que comença tort, acaba tort.
A Carballo i Rubira no els plantejaran la tesi, però, sens dubte, la seva tesi inicial ha estat arrossegada pel fang, i ara gairebé diria que ens queda per veure si els acusats se'n surten amb una pena d'inhabilitació i multa o absolts
És clar que l'existència de la sentència superior sí que ha provocat un moviment evident en la Fiscalia de l'Audiència Nacional, com és la retirada d'aquesta acusació de rebel·lió que havien portat amb tant de ressentiment. Passa que no només han plegat veles per compassar-se amb els designis ja marcats pel Suprem, sinó que han obert la porta a un delicte molt més lleu com és la desobediència. No ho han fet per instruccions de ningú. Quan es va produir el relleu a la Fiscalia General, aquesta decisió ja estava en els plans dels fiscals Carballo i Rubira, amb vista de falcó, que ja havien vist gran part de la pràctica de la prova en sala.
Molts es pregunten per què han introduït, ells que veien tan clar el cop d'estat, la figura de la desobediència. Aquí és on ve a tomb parlar del pitjor malson de qualsevol fiscal, i que no és cap altre que "li plantegin la tesi". Que et plantegin la tesi és una plantofada fenomenal, una nata en tota regla i evitar-ho es pot convertir en una manera de salvaguardar l'honor perquè no te'l trepitgin. I què és això de plantejar la tesi? En resum, que el tribunal et digui que t'has equivocat de delictes i que si no en planteges d'altres, t'absoldran els acusats perquè ells es regeixen pel principi acusatori i no poden condemnar pel que ningú no acusa. L'article 733 de la llei d'enjudiciament criminal autoritza el tribunal perquè, excepcionalment, insti a revisar les acusacions perquè els delictes no quadren amb el que s'ha vist durant el judici. Diu l'article que, en aquest cas, el tribunal podrà utilitzar aquesta fórmula: "Sense prejutjar la decisió definitiva sobre les conclusions de l’acusació i la defensa, el tribunal vol que el fiscal i els defensors del processat l’il·lustrin sobre si el fet justiciable constitueix el delicte de ... o si es dona la circumstància eximent de responsabilitat a què es refereix el núm. ... de l’article ... del Codi penal". Vinga! En llenguatge vulgar seria: escolti fiscal, que del que m'ha dit no hi ha res i s'ha equivocat de delicte, o me'l millora o absolc!
Una rebolcada. El ridícul, vaja. Per aquest motiu, d'acord amb la prova, els fiscals de Trapero han introduït el delicte de desobediència, com ha reconegut clarament al seu informe Carballo, que ja diu que ho fa perquè no se li escapin absolts si no hi ha sedició. Això ens ha de portar a pensar que aquests fiscals, tan partidaris de les tesis del difunt Maza, en la mateixa pràctica de la prova han vist que això de la sedició els podia caure de les mans i que els podien plantejar la tesi o absoldre directament.
Vist això, no veig que les coses pintin malament per a Trapero i la cúpula dels Mossos, i fins i tot veig possible aquesta condemna per desobediència, malgrat la composició del tribunal, en el qual dos jutges conservadors i amb una carrera llaurada amb el suport del PP conviuen amb el que és amb seguretat un dels millors jutges penals d'Espanya i de trajectòria decididament progressista.
A Carballo i Rubira no els plantejaran la tesi, però, sens dubte, la seva tesi inicial ha estat arrossegada pel fang, i ara gairebé diria que ens queda per veure si els acusats se'n surten amb una pena d'inhabilitació i multa o absolts. Tot apunta que l'horitzó de la sedició s'ha desdibuixat. Veurem.