L'entronització de Naruhito com a emperador de la nova era denominada Reiwa (la de la "bonica harmonia"), que va començar l'1 de maig, ha despertat expectatives favorables en un poble posat a prova al llarg de quatre dècades d'estancament econòmic. Un llarg trànsit que els experts han denominat "la trampa japonesa".

La "japonització" és un mal al qual no vol incórrer Occident i que es caracteritza per un creixement molt fluix, una desinflació que amenaça de caure en una deflació (descens simultani de preus i activitat) malgrat tenir uns tipus d'interès molt baixos que no aconsegueixen estimular l'economia.

El Banc del Japó (BoJ) va decidir la setmana passada mantenir almenys fins a 2020 una política monetària de tipus ultrabaixos (al -0,1%) i de compra massiva d'actius.

Així, el governador del BoJ, Harukiro Kuroda, va rellançar de nou un programa d'estímul radical iniciat el 2013 sense èxit aparent, si bé va indicar que el seu objectiu, almenys, és evitar una greu recessió.

El país aguanta a causa de la forta cohesió social i nacional, encara que l'advertència de què la política monetària es fa cada vegada més inefectiva a mesura que els tipus s'apropen a zero, s'ha mostrat complerta. El creixement del PIB per a aquest any es xifra en el 0,8%. Quant a la inflació, el BoJ va mantenir la previsió de l'1,1% per a l'exercici en curs.

Aquells que creuen en el Japó recorden que és la tercera economia mundial i que la taxa d'atur és de tan sols del 2,3% i caurà aviat al 2%, segons les previsions. Les diferències entre rics i pobres mai no assoleix les de les societats desenvolupades i on els sensesostre no arriben a 5.000 a tot el Japó. El país ha estat tancat o pràcticament tancat a la immigració, si bé ara té previst acollir 350.000 estrangers atès l'envelliment d'una població que pot reduir-se a la meitat el 2060, segons les previsions.

Al seu torn, la mentalitat de treball dels japonesos és gairebé única al món. L'excés d'hores treballades es denomina karoshi i oficialment es considera que tal risc es dona quan l'assalariat realitza més de cent hores suplementàries en un mes. Els tribunals han indicat que cada any hi ha 300 o 400 casos de karoshi, dels quals gairebé la meitat són mortals.

Una tornada a una era tan creativa com va ser la Meiji (1868), que va modernitzar a fons el país del sol naixent, pot ser complexa, però no impossible

La indústria japonesa va arribar a l'excel·lència tecnològica als anys 1980 i va destacar especialment en l'electrònica. Hitachi seria el millor símbol d'aquella esplendor. El primer ministre, Shinzo Abe, que té assegurat el seu càrrec fins a 2021, vol que el Japó entri en la cursa de la transformació numèrica, en la qual el país va molt endarrerit.

No obstant això, Masayoshi Son, emblemàtic fundador de Softbank, ha reunit 100.000 milions de dòlars per invertir en totes les grans empreses tecnològiques del món de les quals els seus compatriotes podran prendre nota.

Aquestes iniciatives, juntament amb l'adhesió profunda dels japonesos cap a la institució imperial a la qual atorguen el paper d'"eix" i de pivot estabilitzador d'un món que haurà perdut les seves referències, els ofereixen un suggeridor camí autònom a seguir davant d'una Xina l'ambició de la qual inquieta, fins al punt de portar-lo a sospesar la remilitarització. Una tornada a una era tan creativa com va ser la Meiji (1868), que va modernitzar a fons el país del sol naixent, pot ser complexa, però no impossible.

De fet, en l'avui enyorada era Meiji, el Japó es va orientar cap a Anglaterra, on va tenir lloc la la Revolució Industrial del segle XIX. Abans del seu casament, Hiro Hito, l'avi de Naruhito, es va fer una foto amb Eduard, príncep de Gal·les el 1921, tots dos amb vestits iguals fets a la sastreria londinenca Savile Row. El Japó fa els grans canvis coincidint amb els salts tecnològics. I ara estem en vigílies del desplegament de la revolució de la intel·ligència artificial. Ara toca.