Quan va ser l'última vegada que vas fer neteja al teu interior? T'has plantejat mai si la teva manera de gestionar les emocions contamina el teu entorn? Som capaços de cuidar el planeta si abans no aprenem a cuidar el nostre ecosistema emocional? Aquestes preguntes no són casuals. Ens les planteja la psicòloga, infermera i escriptora Mercè Conangla, que juntament amb Jaume Soler va crear el 2002 un revolucionari model de gestió emocional conegut com a Ecologia Emocional. Una proposta que va molt més enllà de la intel·ligència emocional convencional, perquè hi afegeix dos elements essencials: la responsabilitat individual al cent per cent i la consciència de l'impacte emocional global.
L'Ecologia Emocional es defineix com “l'art de gestionar, de manera sostenible, el nostre món emocional de forma que la nostra energia afectiva ens serveixi per millorar com a persones, augmentar la qualitat de les nostres relacions i millorar el món en què vivim”. És un plantejament que estableix un paral·lelisme inspirador entre la gestió mediambiental i la manera d'entendre les nostres emocions. Si som capaços de reciclar residus, per què no fer el mateix amb les nostres emocions tòxiques?
Mercè Conangla presideix des del 2016 la Fundació Ecologia Emocional, entitat sense ànim de lucre que va fundar juntament amb Jaume Soler el 1996. Aquesta fundació es dedica a acompanyar els processos de creixement emocional i ètic de les persones, amb l'objectiu de fomentar un desenvolupament equilibrat i sostenible. El model que han desenvolupat s'aplica en diversos ecosistemes: familiar, educatiu, sanitari, organitzacional i social. De fet, el govern de Navarra va triar aquest model per impulsar un projecte pioner en centres educatius, el programa Laguntza, que ja ha arribat a desenes d'escoles.
És un plantejament que estableix un paral·lelisme inspirador entre la gestió mediambiental i la manera d'entendre les nostres emocions
El treball de Conangla i Soler s'ha materialitzat en més de 25 llibres que despleguen el model d'Ecologia Emocional. Entre les seves obres hi destaquen títols com Ecologia Emocional per al nou mil·lenni, Aplica’t el conte (un compendi de més de cent relats de diverses tradicions per reflexionar sobre el nostre destí i la nostra responsabilitat), Crisis Emocionals, Junts però no barrejats, Sense ànim d'ofendre, Desobediència emocional, Bondat en acció, El cansament moral i Canvi climàtic emocional.
El model que proposen es basa en onze principis ètics fonamentals: unicitat, realitat, llibertat, responsabilitat, respecte, prevenció, sostenibilitat, creixement paral·lel, coherència, acció i conservació. El principi de sostenibilitat emocional és especialment rellevant: comporta un ús equilibrat de la nostra energia, permetent un flux generós d'idees, emocions i experiències basades en la solidaritat i la reciprocitat. Quan apliquem aquest principi, ens diuen, gaudim de benestar, salut emocional i autonomia energètica.
Conangla, especialitzada en educació emocional, lideratge i comunicació no verbal, col·labora amb diverses universitats espanyoles i ha rebut reconeixements internacionals, com el seu nomenament com a membre honorari de l'Acadèmia Mexicana d'Educació el 2020. El seu treball parteix d'una convicció profunda: “Mai no és tard per recuperar la nostra capacitat de somiar i la nostra màgia per transformar el que és dolorós, lleig i dolent en bellesa, bondat i harmonia”. He tingut el plaer d'entrevistar-la aquesta setmana. Pot veure l'entrevista aquí. I com si la casualitat volgués que m'impregnés ben bé d'aquest concepte, he tingut l'oportunitat també d'entrevistar directors de documentals durant el festival SUNCINE, que té lloc aquests dies, i allà m'he tornat a trobar amb aquests mateixos principis.
La urgència d'integrar el benestar emocional amb la salut del planeta es manifesta de manera particularment poderosa en el documental The Unfixing ('El desmantellament'), de Nicole Betancourt i Rose Kowalski, presentat a la secció Oficial Ñ del festival SUNCINE 2025. La pel·lícula, una coproducció hispanoestatunidenca de 87 minuts, fusiona amb lirisme la vida personal i el paisatge per explorar el viatge d'una mare des de la malaltia cap a la curació, i des de la desesperança climàtica fins al sentit de pertinença terrestre. El documental captura com la debilitant malaltia de Lyme que Nicole pateix després d'un accident de surf, exacerbada pel canvi climàtic, s'entrellaça amb la malaltia que posteriorment afecta la seva filla Pilar. A través d'un collage cinematogràfic en capes, que combina diari verité, videoart, arxius familiars, animació i entrevistes amb metges i mestres indígenes, la pel·lícula troba en el cos humà un reflex de la Terra i descobreix que la sanació personal i la sanació planetària són inseparables. Filmada durant vuit anys als Estats Units, Espanya, Mèxic i República Dominicana, The Unfixing encarna precisament el que proposa l'Ecologia Emocional: reconèixer que el nostre món interior contaminat per la desesperança i el desequilibri ressona en un món exterior també malalt, i que només mitjançant la cura responsable d'ambdós mons podem trobar el camí cap a l'esperança i la renovació. He entrevistat la cineasta Nicole Betancourt i la seva productora, establerta a Girona, Rose Kowalski, amb motiu de la presentació de la seva obra. Pots veure l'entrevista aquí.
L'Ecologia Emocional ens convida a convertir-nos en persones més sostenibles i equilibrades, responsables de la gestió del nostre món afectiu. Perquè, com bé plantegen els seus creadors, quan millora la persona, tot el que l'envolta evoluciona. El món que tenim és un reflex del que som. I aquesta és la nostra gran responsabilitat: millorar-nos a nosaltres mateixos per millorar el món.