Dijous, 6 de febrer del 2025. El síndic major de Comptes, el prestigiós jurista Miquel Salazar, compareix en la comissió corresponent del Parlament de Catalunya. Salazar inicia la seva intervenció aprofitant per defensar el sistema d’auditoria independent que fa servir la Sindicatura de Comptes. Com denota el seu nom, parlem de l’organisme fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control financer del sector públic de Catalunya. Això inclou l’administració de la Generalitat, l’administració local i els organismes i entitats que en depenen, les entitats participades o finançades per la Generalitat o els ajuntaments, i les universitats públiques. També controla els comptes de les eleccions al Parlament i el Consell General d’Aran. En virtut d’aquestes competències, la síndica Maria Àngels Cabasés va elaborar el 2023 un informe sobre els comptes de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que detectava nombroses irregularitats en la gestió dels milions d’euros que la DGAIA va atorgar a fundacions privades col·laboradores entre el 2016 i el 2020. Per exemple, es van contractar 154 centres pel procediment d’emergència sense ajustar-se a la llei de contractes. Quan es va presentar l’informe de la Sindicatura de Comptes, ERC, que va gestionar la DGAIA a través dels consellers Dolors Bassa i Chakir El Homrani entre el 2016 i el 2020 va rebutjar aplicar les recomanacions perquè això suposava “fer el joc a l’extrema dreta”. El PSC i el comuns, bo i que més comprensius, també hi van votar en contra d’aplicar-les. L’assistència mútua tripartida en casos de crisis greus va evitar així posar els consellers d’ERC als peus dels cavalls davant el contundent avís sobre les irregularitats a la DGAIA.
Dilluns, 12 de maig del 2025. El país assisteix commocionat a les revelacions periodístiques sobre el cas d’una noia que va ser captada quan tenia 12 anys pel cap d’una xarxa de pederàstia, Teófilo L. M., un electricista amb antecedents policials per prostitució infantil des de feia més d’una dècada, que la va violar i la va oferir a altres homes. La fiscalia sol·licita 107 anys de presó per a ell. En la xarxa de pedòfils hi va haver fins a 24 víctimes més. I hi estarien implicats altres 16 homes, sis dels quals no podran ser acusats de violació perquè les víctimes tenien 16 anys quan van ser agredides sexualment. Doncs bé, la nena, filla d’una família desestructurada, estava en situació de guarda o semitutela de la DGAIA. Malgrat les sospites per la roba cara amb què es presentava al centre d'acollida i les seves converses sexuals amb homes a través d’una aplicació de mòbil, la DGAIA va autoritzar a conviure la menor amb una parella de 25 anys. El dijous 15 de maig, el Govern de Salvador Illa, a través de la seva consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, admetia: "és evident que la DGAIA necessita una transformació profunda i això ha estat evident molts anys". Tard i malament -ja no ho podrà fer en el primer judici-, el Govern també va anunciar que es personaria en la causa de la nena violada.
El mateix dijous, els grups del PSC, ERC i els comuns anunciaven una comissió d’investigació sobre la DGAIA avançant-se a Junts, que la va reclamar, i el PP, que hi donava suport. El calendari de la investigació parlamentària comprèn un extens període que es remunta a 2011, en temps del conseller de CiU Josep Lluís Cleries. De cop i volta, el risc d’afavorir l’extrema dreta deixava de ser-ho per als mateixos grups que un any abans havien desoït les recomanacions de la Sindicatura de Comptes. La jugada consistia ara no en salvar un membre del bloc tripartit, ERC, sinó d’ampliar al màxim el període a investigar per tal que permetés escampar les possibles responsabilitats genèriques a tots els consellers anteriors del ram, és a dir, els de l’espai que ara s’identifica amb Junts. A més a més, si algú va tenir la temptació de reduir el problema de la DGAIA a una (terrible) negligència amb la nena violada per la trama de pederàstia, les actuacions en marxa per part d’altres organismes fiscalitzadors, l’Oficina Antifrau de Catalunya, que ja va obrir un expedient a finals de l’any passat davant la denúncia d’un cúmul d’irregularitats per part d’un testimoni protegit, i un altre informe de la Sindicatura de Greuges, feien molt difícil mirar, de nou, cap a una altra banda. O recórrer a l’excusa de l’extrema dreta per, una altra vegada, no fer res. Encara bo que, segons sosté la consellera, la situació és evident des de fa anys.
L’extrema dreta encara traurà més profit de l’escàndol de la DGAIA si el Govern i els partits es dediquen més a tapar-se les vergonyes que a actuar a fons
Tots els indicis apunten que entitats o persones implicades en els processos d’acollida a menors immigrants no acompanyats o en situacions vulnerables s’han pogut beneficiar irregularment de contractes milionaris adjudicats per l’administració, per la DGAIA, saltant-se tots els controls i normatives. I que aquesta actitud remet a un problema sistèmic en el funcionament l’organisme. És evident que l’extrema dreta o els partits antiimmigració faran servir l’escàndol de manera hipòcrita per assenyalar les màfies, en aquest cas, les entitats assistencials, que, en connivència amb els partits del Govern i la Generalitat, s’han pogut aprofitar de menors immigrants no acompanyats, els MENA, per fer pur i simple negoci a costa de l’erari públic. Per exemple, continuant rebent els ajuts per nois que ja no estaven sota tutela ni vivien als centres d’acollida. Que el nombre d'arribades de menors migrants s'incrementés no justifica, com va fer ERC, la discrecionalitat i el descontrol amb els contractes.
Per això, l’extrema dreta encara traurà més profit de l’escàndol de la DGAIA si el Govern i els partits, inclosos els de l’oposició, es dediquen més a tapar-se les vergonyes que a actuar a fons per depurar responsabilitats, tallar de soca-rel tota possible acció administrativa irregular o opaca des de ja, i, més aviat que tard, engegar la reforma de dalt a baix del model d’assistència als menors vulnerables a Catalunya. Aquest és un problema que no es pot limitar a una simple comissió d’investigació al Parlament perquè afecta als mínims dels mínims del sistema: la protecció social dels més vulnerables dels vulnerables, els nens. A més, convindria que qui hagi fet negoci amb els ajuts de la DGAIA per acollir menors en situacions de risc social els torni. Fins a l’últim cèntim. Perquè ens han robat a tothom.