El Govern es personarà com a acusació popular en el cas de la menor a càrrec de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, la DGAIA, tal com ha anunciat la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, que s'ha referit a aquest escàndol per primer cop. Anant més enllà, la responsable del ram ha reconegut que "és evident que la DGAIA necessita una transformació profunda i això ha estat evident molts anys". Aquest dilluns, es va conèixer que la Fiscalia demana 107 anys de presó per a l'home que va violar reiteradament aquesta nena de 12 anys, sota la guarda de la DGAIA a Barcelona, a banda d'anunciar la nena en aplicacions de cites perquè altres homes la violessin conjuntament mentre els gravava. L'home, de 45 anys electricista de professió, va conèixer la nena, que patia una situació d'extrema vulnerabilitat a través d'una aplicació social, Badoo.
No es pot personar en el primer cas
Tot i l'anunci de la consellera, la Generalitat ja no es podrà personar com a acusació popular en la primera causa, contra l'electricista que va violar i va prostituir la menor, ja que la instrucció ja està tancada i en la fase intermèdia per anar a judici, segons informen des del gabinet de premsa del TSJC a ElNacional.cat.
La Generalitat es podria personar a les altres dues causes obertes, on hi ha setze homes investigats -dos d'ells a presó, incloent-hi, el líder, l'electricista-, que gairebé ja estan concloses i falta que els Mossos aportin les darreres anàlisis de mòbils dels imputats. El magistrat que dirigeix la investigació, Francesc Miralles, té la darrera paraula. La Generalitat no s'ha personat com a acusació particular perquè no tenia la tutela de la nena de 12 anys, quan va ser abusada el 2020, sinó la seva guarda. A més, l'administració catalana podria haver estat acusada i ser responsable civil subsidiaria del que va patir la nena, que tenia a càrrec seu.
Crisi a la DGAIA
La DGAIA ha estat al centre de la polèmica des de fa mesos, i fa només unes setmanes Martínez Bravo va cessar la direcció escollida el passat mes d'agost. Dimarts ja es va anunciar que el departament obriria un expedient i la seva intenció és "arribar fins al final", reiterant el seu "rotund rebuig" als fets "esfereïdors i inacceptables" que va patir la menor. "Hem de revisar tots els protocols per assegurar-nos que fets com aquests no tornen a passar mai més", ha manifestat. Amb l'expedient informatiu s'ha de repassar la cronologia i "identificar espais de millora". Martínez Bravo també ha demanat de comparèixer al Parlament per donar explicacions.
"Cal modificar tot el que sigui estructural"
Hores abans, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha lamentat que hi hagi hagut un "error molt greu" en el cas de la menor, víctima d'una xarxa de pederàstia. Ha plantejat la necessitat de "modificar tot el que sigui estructural per evitar aquest tipus de casos", afegint que el ministeri està en contacte amb la Generalitat i la delegació del govern espanyol a Catalunya. "S'han obert tots els procediments interns i confio profundament en la investigació policial i, si escau, en la judicial", ha afegit.
L'advertència dels educadors socials: "No és una excepció"
Arran d'aquest escàndol, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha manifestat que el cas de la menor “no és una excepció”. Segons el col·lectiu, "fa massa temps" que "des de diversos espais professionals" s'alerta de "deficiències estructurals" en el sistema i de "manca de recursos i reconeixement" als equips professionals. En aquest context, el CEESC reclama un reconeixement explícit a la tasca dels educadors que "van saber detectar indicis d'abús" i exigeix un “canvi profund” en les polítiques d’infància i adolescència. A més, demana que el “relat mediàtic” no posi la víctima al centre de l’atenció, sinó que s'assenyali clarament la responsabilitat dels agressors.