La DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència) està a l’ull de l’huracà per dos escàndols que han fet aflorar les deficiències d’un organisme que s’encarrega de la protecció de 19.000 menors a Catalunya, 9.000 dels quals estan separats dels seus pares. Per un costat, la xarxa de pederàstia de Barcelona, encapçalada per un electricista, que va captar a una menor de 13 anys a càrrec de la DGAIA a través d’una aplicació de telèfon mòbil, la va violar i la va prostituir. Per l’altra, les irregularitats en els contractes amb entitats que atenen els menors. L’esclat d’aquesta crisi ha destapat un problema sistèmic i latent en l’atenció als menors desemparats. Actualment, hi ha tres organismes independents que han obert investigacions sobre la DGAIA: la Sindicatura de Comptes, l'Oficina Antifrau de Catalunya i la Sindicatura de Greuges. I, davant la presió, el Govern de Salvador Illa ha hagut d’arremangar-se per buscar solucions a unes deficiències que s'arrosseguen amb responsables de tots els colors polítics.
El primer avís va ser de la Sindicatura de Comptes, l’organisme que s’encarrega de fiscalitzar la gestió econòmica del sector públic a Catalunya, que va alertar en un informe on s’analitzava la despesa de l’ens entre el 2016 i el 2020, d’importants irregularitats en la contractació. Paral·lelament, l’Oficina Antifrau de Catalunya, el novembre passat, va iniciar una investigació sobre l’abast d’aquest mal ús de diners públic, arran de la denúncia d’un educador social, que ha passat a ser alertador de corrupció protegit, després de ser presionat per haver denunciat desenes d’irregularitats en la tramitació d’ajudes a joves tutelats que s’emancipen.
Més risc d’explotació sexual en menors de la DGAIA
L’escàndol de la menor a càrrec de la DGAIA explotada sexualment amb només 13 anys, des del 2020 al 2021, va esclatar dilluns, quan es va anunciar que la Fiscalia demana 107 anys de presó per a l’electricista que la va violar i oferir a altres homes, mentre enregistrava totes les agressions sexuals, en un pis del Raval de Barcelona. Aquesta xarxa de pederastes va ser desarticulada el 2024 pels Mossos. Però, l’escrit d’acusació revela com es va aprofitar d’aquesta menor i, en paraules dels Mossos, “va instrumentalitzar la seva relació” per explotar-la sexualment, mentre es desconeixen els controls per protregir-la del centre de la DGAIA on vivia. El magistrat de Barcelona que investiga el cas, té dos procediments més oberts amb pederastes i més víctimes, com la d’un noi menor de 14 anys.
Malauradament, no és la primera vegada que es destapa un cas d’explotació infantil amb menors sota la guarda o tutela de la Generalitat. El cas de Tortosa, amb menors vulnerables, és esgarrifós.
En una reacció desconcertant, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, va afirmar que el Govern es personarà com acusació popular en el cas penal de la menor de la DGAIA. Això no obstant, el TSJC ja ha aclarit que no ho pot fer en el primer cas contra l’electricista, ja que s’ha enviat a judici. En el segon procediment, contra l’electricista i 10 homes més, acusats de violar la nena, el jutge haurà de decidir si ho accepta. I en el tercer procediment, inicialment, hi ha menors, però no tutelats per la DGAIA. Per ara, ni la Fiscalia ni cap víctima ha reclamat responsabilitat civil a la Generalitat.
En aquest sentit, la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, va anunciar, dijous, que obria una investigació d'ofici per aclarir el cas de la menor i recordava una de les seves alertes, donades el novembre de 2023, en l’informe sobre els menors tutelats: “Les adolescents ateses pel sistema de protecció tenen un risc de patir explotació sexual marcadament superior al de la població infantil en general.” És a dir, els menors tutelats són carn de canó en un sistema que els hauria de protegir en un entorn alternatiu a la família.
La síndica hi afirma que “els escapoliments del centre són un símptoma de dèficit de benestar”, i una porta per patir agressions. Els educadors socials també sostenen que fa temps que cal actuar i invertir en l'atenció a menors, amb situacions vitals més complexes.
En l’informe de la Sindicatura de Greuges, es detalla que l’abril de 2023, a Catalunya hi ha 132 infants i adolescents escapolits dels centres residencials on viuen, que representen el 2,5 % dels infants i adolescents en acolliment residencial. La majoria tenen 12 anys o més. També es precisa que els adolescents migrants sols tenen una taxa d’escapoliments inferior, que els que no ho són. I una dada clau: “Són més prevalents els escapoliments en les noies de 12 a 17 anys que en els nois d’aquesta edat.”
Dèficits i irregularitats
La síndica afirma obertament que a Catalunya hi ha “dèficit d’inversió" per fer front a l’augment de la pobresa infantil, que en alguns casos és el motiu de separar-los dels pares, per negligències que es podrien reconduir amb recursos, a banda dels casos extrems de maltractaments o abusos sexuals, que la majoria de menors el pateix en l'entorn de la família.
Amb tot, la síndica no amaga que els darrers anys, "s’ha incrementat de manera notable" el finançament del Departament de Drets Socials en concepte de professionals dels equips bàsics d’atenció social, que ha passat dels prop de 55 milions d’euros del període 2010- 2015 als 87,3 milions d’euros de l’any 2022. També ha augmentat el nombre de professionals, de prop dels 2.350 del període 2010-2015, als 3.113 del 2022.
Això no obstant, la Sindicatura de Greuges també ha estat alertada de deficiències en el menjar o en la tramitació de les ajudes per a joves quan obtenen la majoria d’edat. Precisament, Antifrau investiga si hi ha hagut frau en la gestió dels diners que reben entitats per donar l’ajuda a extutelats migrants. Ho va denunciar un treballador de la Fundació Resilis, a la qual ElNacional.cat s’ha posat en contacte perquè doni la seva versió sense obtenir resposta. Antifrau ha demanat la col·laboració de la Sindicatura de Comptes i a l’estiu els dos organismes, que depenen del Parlament, han de presentar els seus informes sobre si realment hi ha hagut malversació de fons públics a la DGAIA. Extrem que hauria d’anar als jutjats; ara no n'hi ha cap denúncia.
L’advertència de la Sindicatura
Fa més d’un any, el març del 2024, el ple de la Sindicatura de Comptes va aprovar un informe que feia referència a la “contractació i adjudicació del servei d’acolliment de la infància i l’adolescència” en els exercicis entre el 2016 i el 2020. Durant aquests anys, el Departament de Drets Socials, i per tant la DGAIA, estava liderada per Esquerra Republicana, primer per la consellera Dolors Bassa i després pel conseller Chakir El Homrani. Les observacions que van fer els tècnics en l’informe són dures. Una de les més significatives és que, en aquest període, es van prorrogar contractes sense signar cap document, tot i que es van continuar prestant els serveis, o que es va fer servir “reiteradament” el procediment d’emergència entre els anys 2017 i 2018 sense que hi hagués motiu per fer-ho. Això, per altra banda, va provocar modificacions el règim econòmic amb una alteració “significativa” dels contractes originals. També econòmicament, la despesa reconeguda per la DGAIA va ser superior a la contractada en tres exercicis: el 2016 en 774.283 euros; el 2017 en 5,36 milions d’euros i el 2018 en 11,8.
En l’informe, la Sindicatura també denunciava que el 2016 la despesa de fins a 15 centres es va reconèixer sense tenir formalitzada la pròrroga a l’exercici i sense que l’entitat tramités cap expedient de reconeixement extrajudicial de crèdit. Això suposa que la despesa no tingués cap empara formal, entre altres irregularitats, que, advertia la Sindicatura “podien donar lloc a actes perseguits administrativament i judicialment”.
Pendents de comparèixer en comissió
Davant d’aquestes dades, l’exconseller d’Economia i ara diputat de Junts al Parlament, Jaume Giró, al gener va demanar la compareixença en la comissió de la Sindicatura de Comptes de l’exdirector general de la DGAIA, Ricard Calvo, l’exconseller Chakir El Homrani i exsecretaris generals del departament, Josep Ginesta i Oriol Amorós, amb la intenció que donin explicacions davant la comissió de Drets Socials. Aquestes es van aprovar al febrer, però encara no s’han produït i s’esperen per a finals de maig. Per altra banda, també es va votar una proposta de resolució per aplicar les recomanacions de la Sindicatura al seu informe, però PSC, ERC i els comuns hi van votar en contra, mentre Giró els hi retreia “manca de transparència i rigor”.
Setmanes més tard, el síndic de comptes, Miquel Salazar, va comparèixer al Parlament i va defensar l’informe davant la polèmica que havia generat. Des d’ERC, van lamentar que s’estigués “fent el joc a l’extrema dreta”, sempre amb la immigració al punt de mira, amb l’informe, assegurant que les irregularitats en la contractació es devien a l’arribada imprevisible de menors migrants no acompanyats, l’aplicació de l’article 155 l’octubre del 2017 i la pandèmia de la covid, que va començar el març del 2020.
"Quan expliquem un problema és perquè ho fem amb coneixement de causa. Molts ens trobem que són cronificats. La nostra administració té problemes, i molts. Estem posant solucions i fem recomanacions", va defensar el síndic, gairebé un any després que l’entitat que presideix aprovés l’informe que destapava una part de l’escàndol.
Daltabaix polític
Amb l’arribada de la nova consellera Mònica Martínez Bravo, com a relleu de Carles Campuzano al departament, es va anomenar una nova cúpula a la direcció general, ara sota lupa. L’elegida el passat mes d’agost va ser Isabel Carrasco, que havia estat vinculada a l’ens des del 1998, quan va començar a treballar-hi en la delegació de Tarragona. El 2016 es va convertir en cap del servei. Carraso substituïa a Ester Cabanes, que havia estat al càrrec des del 2016, amb l’entrada de Dolors Bassa. Amb tot, només mig any després, a finals de març d’aquest 2025 i amb l’enrenou provocat per l’informe de la Sindicatura de Comptes de fons, Martínez Bravo va decidir destituir-la a ella i el seu número 2, Joan Mayoral, i posar al seu lloc Josep Muñoz Luque.
La primera reacció del Govern després que es publiquéssin detalls de l’infern que havia patit la menor protegida per la DGAIA va ser expressar la seva "consternació" i l’endemà, la consellera Martínez va anar més enllà per reconèixer que l’ens necessitava una “transformació profunda” i que, anant més enllà, aquesta era una necessitat “evident” des de feia anys. La consellera ha avançat la seva intenció de comparèixer per donar explicacions al Parlament i en el ple que se celebrarà la setmana vinent hi haurà una interpel·lació de Junts en què el partit de Carles Pugidemont preguntarà a la consellera per aquest afer.
Una altra de les repercussions que ha tingut el cas de la xarxa de pederàstia liderada per aquest electricista ha estat el fet que d’una vegada i per totes s’hagi posat en marxa una comissió d’investigació al Parlament sobre la DGAIA. A primera hora de dijous la va plantejar Junts per Catalunya i hores després, PSC, ERC i els comuns van anunciar un pacte per la seva creació. Aquesta proposta tirarà endavant perquè els tres grups tenen majoria a la cambra. Des de la CUP, però, ja han advertit que aquesta no és suficient i que cal legislar per aconseguir un canvi de model. Així doncs, la seva proposta és impulsar una llei que garanteixi la protecció dels menors, denunciant que hi hagi diners públics que vagin a parar a mans privades a través de les fundacions que gestionen els centres de menors tutelats i que, tal com ha denunciat l’extreballador, cometen desenes d’irregularitats.
Les catifes de la DGAIA, al final, s'aixequen.