Malgrat el que diuen els bots de guàrdia del borrasisme sobre la minsa rellevància de l’affaire de Dalmases, ahir va dimitir —verb de difícil pràctica també per aquestes contrades— de les seves responsabilitats orgàniques. Tot arrenca de l’esbroncada de de Dalmases a la subdirectora de l’extint FAQS, de TV3, en el seu penúltim programa, el passat 9 de juliol als camerinos dels convidats. Sembla que l’entrevista no va ser del gust de de Dalmases —ni tampoc de Borràs— i el primer va tenir un comportament incorrecte amb la subdirectora del programa, fins a arribar a perdre els nervis, en paraules de l’informe de la membre del comitè de garanties de JuntsxCat, l’experta advocada Magda Oranich.

En primer lloc, crida ja l’atenció que es pactin les preguntes i el to en una entrevista a un personatge públic. Així es converteix el periodisme en una sessió de bany i massatge, en un publireportatge, i es defrauda el dret fonamental a la informació dels ciutadans de qui els periodistes són els facilitadors, no els titulars. En segon terme, resulta més cridanera encara la reacció del causant d’aquest enrenou de criticar l’informe, tot confonent-lo amb un expedient i vessant desqualificacions sobre membres del comitè de garanties.

Per acabar-ho d’adobar, la mateixa Oranich, que en la seva carrera les ha vistes de tots colors, des d'uniformats amb sabre damunt la taula a sales de justícia decorades amb retrats de feixistes, amb personatges concordants, ha denunciat de manera contundent les pressions rebudes per part de Borràs en favor del seu col·lega i vicepresident del partit, el tan esmentat de Dalmases. Òbviament, Oranich ni s’ha arronsat ni ha tremolat: massa triennis lluitant contra abusadors per ara sucumbir a un malestar maldestrament expressat.

Per si tot això fos poca cosa, l’informe del cas, de cinc folis i mig s’ha filtrat, filtració de la qual ningú acusa la seva redactora. O sigui que la filtració prové de membres d’òrgans de la direcció del partit. I per si faltés algun element més, el secretari general, Turull, com sembla ha esdevingut un costum, no ha dit ni ase ni bèstia, mentre altres membres de la planta noble sí han parlat i han posat Magda Oranich entre els peus dels cavalls.

Tot això —més enllà del cas, que a hores d'ara no ha acabat, ja que manca encara el dictamen de la Comissió de l’Estatut del Diputat del Parlament de Catalunya, que dictaminarà si de Dalmases ha incomplert amb la seva actuació el Codi Deontològic de la Cambra—, palesa que, com a mínim tant la transversalitat ideològica que proclamen els estatuts de Junts com la radicalitat democràtica —se suposa que en defensa dels drets de tothom, de dins i de fora del partit—, resulten tasques feixugues de dur a terme. Com tots els principis, són fàcils d’enunciar, però resulta un pur picar pedra dur-los a terme.

El que demostra aquest relat —això sí que és un relat i no la falòrnia del màrqueting polític— és que de ben avinguts i de bona companyonia a Junts no es diria que en sobri gaire. Viuen en un Dragon Kahn en moviment i sotragades perpetus. No és bo pel partit, i encara menys pel país.

No haver fet veure a de Dalmases l'endemà de l’incident que s’havia de disculpar de forma seriosa i contundent davant la periodista afectada, el programa en qüestió, la direcció de la cadena i els teleespectadors, ens ha portat fins aquí, a una ranera a la qual no se li veu el final. I si no es volia disculpar amb tota l’energia del món —no dic sincerament, doncs no és lícit entrar en el fur intern—, es disculpa el partit i l’interessat passa a millor vida política. No fer això és mantenir viva la coalició dels febles i, per tant, enrabiats, en detriment de la ciutadania. Mantenir-se així en el poder constitueix un trist servei a la causa de la democràcia i un exemple pèssim de comportament polític.