En temps de "maniqueisme compulsiu" no abunden textos ponderats que reflexionin sobre les dificultats de la transmissió de les savieses i religions. El filòsof Francesc Torralba ho va constatar en la presentació d’un nou text del Consell Assessor de la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya, La transmissió de les savieses espirituals i religioses avui, liderat per la sociòloga Lena de Botton.
Torralba, citant la també filòsofa Catherine Chalier, es va referir al problema de la transmissió intergeneracional. Torralba ha reflexionat molt sobre la transmissió de valors. Li he sentit dir més d’un cop que, per molt que hagis vist el teu pare, si era botiguer, apujar la persiana cada matí, no implica que tu, el seu fill, emulis el seu comportament per osmosi. La transmissió no es fa per imitació o rutina, ni molt menys per genètica. En la transmissió de valors, el receptor ha d’activar-se, voler integrar el valor.
Per què vostè no sap transmetre als altres allò que li resulta valuós? Torralba va consolar els transmissors (religions, família, institucions): de vegades, no és només que el transmissor en sigui incapaç, no connecti o no sàpiga el llenguatge adequat. De vegades, el que passa és que el receptor no té cap mena d'interès pel conjunt de relats, en el cas de les religions, que s’han anat transmetent de manera informal. Però això no implica que el receptor no tingui interessos: li interessen altres transmissors, altres influenciadors. En el cas de la gent jove hi ha evidències que hi ha hagut una desconnexió, un trencament.
En alguns casos, el transmissor ho fa molt bé, el receptor hi posa molt bona voluntat, però hi ha interferències, curtcircuits, dificultats ambientals. És l’etern problema de les religions i les savieses espirituals: com aquella cançó enganxosa del "No ets tu, no ets tu, soc jo", de Luis Fonsi i Demi Lovato.
De Botton considera que "necessitem construir una identitat col·lectiva", que no estigui renyida amb tenir "identitats múltiples"
Què hi perdem, amb la desfeta de les transmissions? Es perd una riquesa intangible, el patrimoni, un llegat, històries, relats, una cosmovisió, una brúixola. La professora de sociologia de la UB Lena de Botton, relatora del text, sosté que en la crisi global de la transmissió "els referents han perdut força, però no legitimitat", i la religió, que forma part del patrimoni simbòlic de la societat, ha configurat l’ètica moderna, i l’art no té valor només per la transcendència, sinó pel seu caràcter de patrimoni de la humanitat. De Botton considera que "necessitem construir una identitat col·lectiva", que no estigui renyida amb tenir "identitats múltiples".
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, que va acompanyar la presentació del text aquesta setmana a la biblioteca Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, reivindica la necessitat de preservar i transmetre les savieses espirituals i religioses com un "patrimoni col·lectiu". No es tracta de mantenir un patrimoni i prou, sinó que aquest afavoreix la cohesió social, el coneixement i el diàleg.
Els experts que han elaborat el document, que es podrà consultar aviat, defensen que les religions continuen oferint "eines" per reflexionar sobre el sentit de la vida, la cura del planeta o la solidaritat, i veuen necessari impulsar espais de diàleg entre generacions i persones de conviccions diferents. Tractar el tema de la transmissió és gosar posar el dit a la llaga i fer reflexionar les religions i les tradicions espirituals sobre la responsabilitat que tenen per fer que aquestes no desapareguin ni es desintegrin, sinó que puguin continuar circulant de generació en generació.