Esquerra. Mentre Gabriel Rufián diu que Esquerra dona suport al govern d’Espanya perquè per sobre de ser independentistes són demòcrates, diputats al Parlament de Catalunya del partit republicà diuen a les xarxes que aquesta crisi l’han provocat ells. La crisi institucional que viu l’Estat no ha estat motivada per la reforma del Codi Penal sobre els delictes de sedició i malversació, sinó per l’intent de modificar la composició d’organismes judicials que compten amb membres caducats de fa anys. És fàcil pensar que per fer aquesta frase Rufián s’ha inspirat en David Cameron, primer ministre britànic durant el referèndum per la independència d’Escòcia, que va dir: “Podria haver prohibit el referèndum, però soc un demòcrata”. En aquesta comparació se suposa que Rufián seria l’escocès i no el britànic. Però més enllà d’això, el que és rellevant és que Cameron tenia un pla. Mesos després va dir: “El debat d’independència d’Escòcia s’ha acabat per tota una generació o potser per sempre”. En la seva trajectòria de polític professional a Madrid, Rufián ha incomplert una promesa: dir que plegaria en 18 mesos; i ha comès dos errors greus: menystenir la importància de fer servir el català i blanquejar el PSOE. Quin és el pla?

La crisi institucional que viu l’Estat no ha estat motivada per la reforma del Codi Penal sobre els delictes de sedició i malversació, sinó per l’intent de modificar la composició d’organismes judicials que compten amb membres caducats de fa anys

Junts. Ara que el PSOE ha decidit posar contra les cordes el poder judicial i, per fer-ho, ha utilitzat arguments que ja havia fet servir l’independentisme l’any 2017, s’ha trobat a faltar una reacció política independentista. L’any 2023 començarà amb activitat judicial contra l’independentisme. Potser el gener contra l’exili, el febrer amb l’inici del judici a Laura Borràs, el març la repetició del plet contra la mesa del Parlament. Arguments per preparar-se no en falten. Arguments i acció. Aquesta setmana ha coincidit amb ple al Parlament. Un parlament que ha patit la repressió d’aquest mateix poder judicial que ara qüestiona el govern d’Espanya. Potser era un bon moment per reobrir debats vetats.

Sánchez (no el PSOE). Ha sigut realment un error de càlcul introduir la reforma d’elecció dels magistrats a través d’una esmena al Codi Penal? Per saber el risc que corria només havia de consultar al seu ministre de Cultura. Ja que Miquel Iceta té experiència en anar al TC perquè prohibeixi debats a cambres legislatives. Els seus companys de manifestacions unionistes amb qui es feia fotos davant el Constitucional no semblaven tan malvats, només fa uns anys. L’executiu espanyol té clara l’agenda política del 2023: les eleccions municipals i la presidència de torn europea. Convocar eleccions immediatament no sembla el més indicat. Els propers moviments donaran pistes sobre les seves intencions.

L’Estat (el franquisme). La Corona, la cúpula del sistema judicial i els seus empleats: PP, Vox i una bona part del PSOE, així com tota la seva maquinària mediàtica de propaganda no han dubtat gens. Amb les coses de menjar no s’hi juga. Ja ho va dir Rubalcaba: “Costi el que costi”.

El resum de tot plegat és que ha quedat la sensació que ha passat una cosa molt grossa, però que s’ha suavitzat ràpidament perquè a ningú li acabava de convenir gaire que passés una cosa molt grossa. Sobretot perquè, menys als de sempre, a la resta els ha agafat una mica distrets.