Imaginin-se arribar a la feina, a quarts de nou del matí al barri de Rocafonda de Mataró, i veure com el termòmetre digital ja s’enfila fins als trenta graus. Minuts més tard, a les nou en punt, arriben els divuit alumnes de la classe. Avui no ha fallat ningú; s’apropa el final de curs i tothom està nerviós per assajar altre cop el ball que faran l’últim dia davant les famílies. La calor humana fa augmentar encara més la sensació de xafogor i fa que l’ambient sigui pràcticament irrespirable. L’única alternativa és un ventilador irrisori que sembla un acudit de mal gust. Al llarg del dia, la temperatura a dins l’aula arribarà als 36,3 graus i es colarà al rànquing d’aules que més cremen a tot el país.
Quarts d’onze: l’hora de l’esbarjo a una escola del barri de Sants de Barcelona. Més que un esbarjo, però, transitar per aquella pista de ciment a trenta-set graus sembla una prova de supervivència. Tècnics del Consorci d’Educació de Barcelona van instal·lar fa pocs dies uns tendals de ràfia que havien de solucionar la manca d’ombra, però cobreixen tot just una quarta part de la superfície del pati i no ofereixen cap protecció ultraviolada homologada. La instal·lació, a més, es produïa hores abans de l’Audiència Pública al districte, on l’AFA de l’escola s’havia organitzat per denunciar la deixadesa i la manca de solucions de l’Administració. "Estem molt decebudes i enfadades", deien amb raó en un comunicat.
Milers de docents han de fer mans i mànigues per formar els nostres fills en condicions extremes i sense perdre la motivació per educar
Aquests dos casos reals són només dos exemples de la realitat que es viu cada dia a centenars de centres educatius del país, on milers de docents han de fer mans i mànigues per formar els nostres fills en condicions extremes i sense perdre la motivació per educar. Quan deixem els nostres infants dins de l’aula i marxem a la feina, en certa manera, ens n’oblidem fins a l’hora de recollida. Alumnes i professors, però, passaran set o vuit hores del seu dia capbussats en un infern climàtic.
El Reial decret 486/1997 estableix que la temperatura de treball en llocs de treball tancats ha de ser adequada per al cos humà, i estableix un rang que oscil·la entre els 17 i els 27 graus. Mestres i infants signarien amb els ulls clucs que l’Administració complís la seva pròpia normativa. Darrerament, hi ha hagut alguns senyals de millora, com el pacte d’Esquerra Republicana amb el Govern per desplegar el Pla Clima, amb una inversió de cent milions d’euros els dos pròxims cursos. El Departament d’Educació, però, té l’obligació d’actuar ara amb solucions estructurals i definitives.
S’ha acabat un curs educatiu marcat per les vagues del professorat, tot i que les aules continuaran obertes tot el juliol amb els casals d’estiu. L’u de setembre els docents obriran les portes d’un nou curs que, excepte sorpreses majúscules, començarà novament amb mobilitzacions. Inevitablement, les jornades de vaga aniran acompanyades d’un judici públic sobre els efectes negatius que tenen les demandes del professorat en la conciliació familiar. Abans de caure en aquests arguments de baixa erudició, però, formulin-se una pregunta senzilla: vostès treballarien en una aula superpoblada, a trenta i escaig graus de temperatura, sense perdre el seu somriure radiant?