Quan una persona entra en un jutjat, no només ha de tenir dret a defensar-se, sinó que ha de poder fer-ho en la seva llengua. A Catalunya, això vol dir en català. Però avui aquest dret, reconegut per llei, encara és paper mullat en massa ocasions. El dret a ser atès en català no s’ha garantit mai plenament en el sistema judicial, i això vulnera els principis més bàsics d’igualtat i seguretat jurídica.
Per això al Consell de l’Advocacia Catalana hem decidit adherir-nos al Pacte Nacional per la Llengua. Ho hem fet perquè és un compromís realista que recull mesures específiques per canviar una situació injusta com és la minsa presència del català a l’Administració de justícia. Una situació que fa massa temps que dura i que ha generat una percepció molt estesa: als jutjats, parlar català és complicat, i fer-ho com a advocat o ciutadà sovint es viu com una excepció o, fins i tot, com una nosa.
El català és llengua oficial, sí, però als jutjats és gairebé invisible. I no precisament per manca de voluntat ciutadana, sinó perquè el sistema no ho facilita. Hi ha jutges i fiscals que no entenen el català. Hi ha interins que atenen la ciutadania, però no el parlen. I hi ha advocats que volen exercir en català i no poden. Aquesta realitat, que fa anys que denunciem, vulnera drets lingüístics i crea desigualtat entre ciutadans i entre professionals del dret. No és admissible que, a Catalunya, encara hi hagi persones que hagin de canviar de llengua per accedir a la justícia o que vegin qüestionada la validesa d’un document legal pel simple fet d’estar redactat en català.
El Pacte incorpora una mesura essencial: impulsar els canvis legislatius necessaris perquè el coneixement del català sigui un requisit per accedir a llocs de treball públics a l’Administració de justícia. És una reivindicació històrica que ja no pot esperar més. La igualtat d’oportunitats i el respecte institucional passen per que jutges, fiscals i funcionaris entenguin i puguin utilitzar la llengua pròpia del territori on treballen. També s’hi recullen altres compromisos importants, com ampliar el foment del català al torn d’ofici, assegurar que els cossos policials desplegats a Catalunya respectin el dret d’opció lingüística, i garantir que els registres digitals de l’Estat estiguin plenament disponibles en català.
No és admissible que, a Catalunya, encara hi hagi persones que hagin de canviar de llengua per accedir a la justícia
Aquestes mesures no són cap privilegi per a ningú, sinó una manera d’equilibrar una balança que fa anys que està inclinada. Perquè avui, ser catalanoparlant davant la justícia sovint significa cedir en la llengua, cedir en les garanties i cedir en el dret. És urgent corregir-ho.
Parlar en català davant d'un jutge no és una qüestió simbòlica, ni identitària, ni anecdòtica. És una qüestió de seguretat jurídica, de dignitat institucional i, sobretot, de drets. Quan la llengua d’una part de la ciutadania queda exclosa del sistema judicial, el dret a una tutela judicial efectiva també es veu compromès. Si no pots fer servir la teva llengua sense que et suposi un entrebanc, no tens les mateixes garanties. Si no pots presentar una demanda, fer una vista oral o rebre notificacions judicials en la teva llengua, la igualtat és només aparent.
També és una qüestió de confiança. El sistema judicial és un dels pilars de l’estat de dret i ha de generar seguretat. Però si una persona sent que ha de renunciar a parlar com pensa o com sent per defensar-se, aquella seguretat s’esmicola i la justícia perd credibilitat. La llengua és un dret, però també és una eina de proximitat institucional. Quan el sistema parla la llengua de la ciutadania, també esdevé més accessible, més humà i més just.
Des del Consell continuarem treballant per revertir aquesta situació. I ho farem amb la convicció que una justícia de qualitat, moderna i arrelada al país ha de tenir el català com a llengua viva, útil i habitual. No n’hi ha prou amb l’oficialitat. Cal l’ús real i que el català als jutjats sigui tan normal com ho és en altres àmbits de la societat.
Garantir l’ús del català a la justícia no és un gest simbòlic, sinó una condició imprescindible per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no discriminació. Només així podrem construir un sistema judicial que sigui també una eina d’equitat, de proximitat i de confiança. I, sobretot, només així transformarem un sistema que encara avui dona l’esquena a la realitat lingüística del país.
Joan Martínez i Garcia és president del Consell de l’Advocacia Catalana