La restauradora de la Galleria dell’Accademia a Florència, Eleonora Pucci, té entre altres tasques treure la pols periòdicament al David de Miquel Àngel, una feina que descriu com a estimulant i angoixant alhora. Potser per això, tot i que li fan una rentadeta sis vegades a l'any, el David no s'ha fet una dutxa en profunditat des del 2004, quan el van netejar, polir i pentinar amb motiu del seu 500 aniversari. I aleshores hi va haver una agra discussió sobre el millor mètode per fer-ho.

Doncs res comparat amb la discussió sobre la de la neteja periòdica i per llei que li toca al Tribunal Constitucional espanyol. Als togats de formigó armat els agrada tan poc l’aigua que han arribat a prohibir al Parlament espanyol tramitar una llei. I no una llei qualsevol. La llei dissenyada per forçar la renovació de jutges amb el mandat caducat, però que es neguen a marxar. Mira que han tingut ocasions per impedir una votació del poder legislatiu i han triat aquesta. Per alguna cosa deu ser.

Aquesta no és una crisi del TC, no hi ha un poder judicial que s’imposi al polític. És una batalla política que va més enllà dels partits. És un poder conservador amb pànic a l'esquerra que no vol entregar-li el que ha guanyat per les urnes

Entre les coses que han tornat el 2022 hi ha els concerts com Déu mana. Envoltats de gent que canta i balla com si no s'hagués d'acabar el món. És el que somiaven els fans de Bad Bunny a Ciutat de Mèxic que van pagar centenars de dòlars per una entrada. Però no els van permetre l'accés a l'Estadi Azteca. L'empresa Ticketmaster al·lega que hi va haver una gran quantitat d'entrades falses o clonades. Tan falses com els dos magistrats que no marxen ni amb aiguarràs i que si s'aprovava la reforma del govern de Pedro Sánchez per a la renovació del tribunal, deixarien el seu lloc a altres jutges. Però aquests dos magistrats van poder participar en la votació que jutjava el seu futur perquè la majoria dels seus companys conservadors no hi van veure incompatibilitat per recusar-los.

Però, compte, aquesta no és una crisi del TC. No hi ha un poder judicial que s’imposi al polític. És una batalla política. Que va més enllà dels partits. És un poder conservador amb pànic a l'esquerra —i a més coses— que no vol entregar-li el que ha guanyat per les urnes. I Alberto Núñez Feijóo, que ja havia pactat la renovació, se l’ha hagut d’embeinar i jugar a aquest joc fins a les eleccions. Perquè mentre segueixi a la línia dura, tindrà el suport de la dreta mediàtica i, fins i tot, de la Guàrdia Civil. Si no, no. És un poder conservador, per cert, que fa que l'Audiència Nacional hagi tancat la investigació que intentava demostrar que el PP havia adjudicat obra pública durant els governs d'Aznar a canvi de donacions de constructores al partit. Diu que no s’ha pogut demostrar que fossin una comissió directa com a suborn lligada a contractes específics. Clar.

Recordeu l'emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani, vestint Leo Messi amb el bisht, la túnica negra que suposa la màxima condecoració al país amfitrió i que només la porta el líder. La peça que representa l'estatus de la reialesa i la jerarquia religiosa, tapant l’albiceleste del campió del món. Ara imagineu que, en lloc de l’emir, és el president del TC, Pedro González-Trevijano —especialista en màsters falsos, com les entrades i els jutges, i ell mateix caducat—, qui posa la seva toga sobre Meritxell Batet i Ander Gil. La toga tapant l’albiceleste legislativa. Sí, això ja ho hem vist al nord-est abans, perquè en no tenir capacitat de decisió en els equilibris de poder institucional, els polítics nadius es topen abans amb aquest poder profund. Però això és exactament el que ha passat a la terra de la llibertat aquests dies.