En aquest article provaré d'explicar les raons per les quals Jordi Sànchez (o qualsevol dels presos preventius que es troben ara mateix tancats als diferents centres penitenciaris) està emparat pel dret per acudir a la sessió d'investidura i ser votat com a president de Catalunya.

Els meus arguments sempre es fonamenten en els dels qui, coneixent i sent experts en la matèria, han formulat les seves explicacions aquests dies. Fonamentalment, em referiré a les reflexions del catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo.

En diferents articles publicats, el catedràtic ho explica clarament: si el president del Parlament (Torrent) proposa Jordi Sànchez com a candidat a la Presidència de la Generalitat, ningú no pot impedir que acudeixi al ple del Parlament per exposar el seu programa de govern. I és que, l'acte d'investidura del president de Govern o d'una Comunitat Autònoma és un acte exclusivament parlamentari, que dona inici a la legislatura. Precisament per la importància d'aquest acte, la seva regulació és escrupolosa: des de la Constitució, passant per l'Estatut d'Autonomia fins al reglament que el desenvolupi (sigui el del Congrés dels Diputats o el del Parlament regional corresponent). Segons aquestes normes, queda perfectament clar que cap poder no té facultat d'immiscir-se en un procés d'investidura tret del que consagra el mateix Parlament.

La normativa estableix que únicament al president del Parlament li competeix dur a terme les consultes amb els diferents grups parlamentaris per a, a continuació, proposar el candidat que ell consideri oportú. En aquest cas en concret, Torrent es troba amb dues úniques línies que no pot travessar: el candidat ha de ser un diputat electe i no pot ser privat de l'exercici del dret de sufragi (cosa que només pot succeir si s'ha dictat una sentència ferma, o sigui, que no hi pugui haver recurs contra ella).

Jordi Sànchez és diputat, ja que va ser elegit com a número dos de la llista de JuntsxCat. Ja en aquell moment, quan van tenir lloc els comicis, es trobava a la presó. Però això no va ser obstacle (tal com ha de ser, segons la llei) per poder presentar-se i ser candidat. Així que, com és lògic, una vegada va obtenir el seu escó com a diputat, entra dins de les possibilitats (perfectament legals), que sigui proposat com a candidat a president.

Pérez Royo assenyala que el principi de divisió de poders exigeix que en aquesta atribució que dona exclusivament la competència al president del Parlament (Roger Torrent), no poden immiscir-se ni el poder executiu ni el judicial. I no pot, per tant, adoptar-se cap mesura que pogués entorpir la voluntat del president.

El principi de divisió de poders exigeix que en aquesta atribució que dona exclusivament la competència al president del Parlament, no poden immiscir-se ni el poder executiu ni el judicial

Anant més enllà: no només no es pot entorpir de cap manera, sinó que, a més, les autoritats públiques, segons assenyala Pérez Royo, tenen l'obligació de col·laborar amb el president. I és, precisament en aquest sentit, el fet que Roger Torrent s'adrecés ahir al jutge Llarena perquè aquest acordi tot el necessari perquè Jordi Sànchez acudeixi a la sessió d'investidura del proper 12 de març a les 10 del matí.

Erròniament alguns mitjans de comunicació han titulat que "Torrent demana a Llarena facilitar que Sànchez pugui ser investit com a nou president de la Generalitat". Cras error (segurament no innocent) per part de qui titula així la peça informativa. Perquè Torrent no demana a Llarena, sinó que el requereix, com a màxima autoritat que és, i el jutge no pot no atendre'l. Altrament, com assenyala Pérez Royo, el jutge Llarena estaria envaint la competència exclusiva i excloent del president del Parlament. A més, assenyala el catedràtic, el jutge d'instrucció té l'obligació d'assegurar-se que hi pot assistir.

Però Pérez Royo no és l'únic que s'ha manifestat públicament en aquest sentit. Recentment, José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem (que també va ser jutge d'instrucció), ho expressava en aquests termes: "Tenim un precedent en què el TS de Navarra va dir sobre la divisió de poders, i sobre el que ha de ser una democràcia, que un jutge no pot impedir a un parlamentari acudir al Parlament a ser votat. El que està en joc és si el poder judicial pot envair el poder legislatiu. Altrament, seria vulnerar la voluntat dels qui l'han votat".

Afegia dissabte passat en una entrevista a la televisió: "Hi ha una interlocutòria, d'un jutge d'instrucció (procuro oblidar els noms), que es permet dir a un Parlament que (un parlamentari) pot delegar el vot. He estat magistrat del Tribunal Suprem i jutge d'instrucció de moltes causes i no em passaria pel cap dir a un Parlament el que ha de fer, no és la meva tasca perquè estaria envaint. De la mateixa manera que si el Parlament digués al jutge que posés en llibertat els detinguts, perquè estaria envaint la separació de poders. La separació de poders és la clau de la democràcia. Crec que (Jordi Sànchez) hauria de poder acudir-hi".

"Tot això no hauria passat si el ministeri fiscal no posa la querella. El Suprem no hauria actuat, ja que era al seu lloc. Ha actuat perquè el ministeri fiscal ha posat la querella. Si no, no hauria actuat. En aquest cas, crec que Maza es va equivocar rotundament; a més no és una querella del tipus que ens van ensenyar a l'Escola Judicial. Aquesta querella, que té 106 folis, és el "rècord Guinness" de la meva carrera, és un relat que pot, gairebé, amb uns altres 106 folis, constituir un llibre o una novel·la, però no és una querella com mana la llei d'Enjudiciament Criminal".

No només no es pot entorpir de cap manera la investidura, sinó que, a més, les autoritats públiques, segons assenyala Pérez Royo, tenen l'obligació de col·laborar amb el president

Per no deixar dubtes, el magistrat emèrit va ser preguntat sobre la condició dels quatre presos preventius: són presos polítics? Martín Pallín no ho va dubtar un segon: "Evidentment. No ho dic jo, sinó els suïssos. Que han tingut fama sempre de tenir una profunda cultura política (també d'ocultació de capitals aliens, tot té la seva part), però el representant de l'Oficina Federal de Suïssa ha dit que no pensa concedir a Espanya l'extradició perquè són delictes polítics".

En conclusió, atenent els futurs esdeveniments, Pérez Royo és contundent: "Si no deixen a Jordi Sànchez ser investit, estarem davant d'un delicte de prevaricació per part del jutge. I en aquest moment, Sànchez podrà querellar-se contra el jutge, podent demanar la nul·litat de tot l'instruït fins ara. Estaríem davant d'un delicte de prevaricació de llibre".

Com assenyala el catedràtic, la Constitució estableix a l'article 23 el dret de sufragi (tant actiu, votar; com passiu, ser votat), juntament amb l'article 14 que estableix que tots els espanyols som iguals davant de la llei. I subratlla el professor que la Constitució diu "espanyols", no diu "éssers humans" o "persones", perquè únicament els espanyols tenen el dret de sufragi i participen en condicions d'igualtat per a la formació de la voluntat general. I això és, precisament, el que un individu el converteix en "ciutadà": a Espanya, a França i a qualsevol país democràticament constituït.

Finalitza Pérez Royo: "Aquest dret només se li pot privar a un individu mitjançant sentència judicial ferma. Mentrestant, aquest dret prevaldrà davant qualsevol altre perquè és el dret constitutiu de la democràcia".

Subscric cada paraula, cada frase, cada punt i cada coma. I en aquests casos, és un veritable plaer coincidir amb dos referents que vaig tenir el gust d'estudiar a la Facultat de Dret. Per cert, no he llegit cap catedràtic ni cap jurista de prestigi dir el contrari. Prengui nota.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat