Està clar que en aquesta situació en la qual semblem atrapats per les eleccions, el vot no és l'única eina que tenim per plantar cara a una situació cada vegada més complicada en la política de l'estat espanyol. Però és una eina que tenim l'obligació de fer servir.

Són les urnes les que parlen per nosaltres en una societat democràtica. D'altres prefereixen expressar-se a través de repressió, a través de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, a través de campanyes d'intoxicació mediàtica, de criminalització de moviments pacífics, qualsevol cosa menys dialogar i posar sobre la taula diferents alternatives.

Mentre la majoria dels polítics que representen les diferents forces a Espanya han elegit l'insult, l'amenaça, la mentida per fer campanya, tancant la porta a la resolució dels conflictes per la via democràtica (que són principalment el diàleg, els acords, les renúncies i mantenir la paraula donada), a la ciutadania ens queden els carrers per protestar, la paraula per expressar les nostres idees i les urnes per introduir els nostres vots.

Evidentment les paperetes no ho són tot, i sens dubte, depenent del lloc on puguis votar, les opcions que tenim no són les mateixes. Alguns anirem demà a les urnes amb poques alternatives, per no dir-ne gairebé cap. Molts no votarem contents, sinó amb la sensació que elegirem el menys dolent (tampoc no és novetat, encara que cada vegada aquesta sensació està més estesa, i probablement comportarà una alta abstenció).

Són els escons els que posen en marxa mesures legislatives. Deixar aquests escons per a formacions contràries als nostres interessos és un tremend error

I quedar-se a casa és el problema: perquè seran precisament els que es quedin sense votar els vots que més falta facin per evitar que la dreta (des del centre fins a l'extrem) pugi en suports. Són precisament els votants del PP i els de Vox els més animats a sortir demà a introduir les seves paperetes, ja que se senten profundament apel·lats a defensar Espanya. Ells no es faran gaires preguntes demà. Tanmateix, els crítics, els que estan cansats, els que s'han decebut amb el PSOE, amb Podemos, tenen la temptació de no votar davant de la decepció dels últims mesos. I això és el que és perillós: si no s'omplen les urnes de vots que puguin plantar cara a la dreta, no podrem evitar que aquesta guanyi espai. Precisament per això des de la dreta s'han encarregat d'utilitzar tot el que han tingut al seu abast (fins i tot encara que no fos ètic, encara que fossin trampes) per desmobilitzar els votants d'esquerra.

A Catalunya, per exemple, s'ha volgut estendre la idea que en aquestes eleccions no se'ls ha perdut res als votants independentistes ni als sobiranistes. Que no val la pena votar. I em sembla un altre tremend error. Precisament si la gent que vol fer visible el rebuig de les mesures que s'estan promovent des del Govern, l'única manera és ocupar espai en el Congrés i en el Senat. És l'única eina, els escons, el que pot frenar l'aprovació de lleis que continuïn retallant els nostres drets i llibertats; són els escons els que posen en marxa mesures legislatives. Deixar aquests escons per a formacions contràries als nostres interessos és un tremend error. Sempre.

Per això anar a votar avui és imprescindible. És més important que mai: quan la repressió amenaça sense donar treva, tenir veus compromeses amb la democràcia, amb el diàleg, i contra la criminalització de l'existència de diferents ideologies democràtiques és fonamental.

No votar no hauria de ser una opció per a una societat democràtica. I si no hi ha opció que ens convenci, el vot en blanc influeix en els resultats, perquè és una manera d'expressar que del que hi ha, res no ens representa. El vot que no s'emet, directament, ens elimina del mapa. I això és el que alguns poc demòcrates volen. No els donem el gust.

No és l'única eina, insisteixo. Però és fonamental fer-la servir. Ara més que mai, omplim les urnes per defensar la democràcia que alguns, a través dels vots, ens volen arrabassar.