Després de gairebé un any de matraca amb un relat absolutament fals, podem dir que s'ha acabat la rebel·lió. El conte de la rebel·lió, més aviat. I com més tardin a reconèixer-ho des d'Espanya, més dura serà la caiguda. Com diria aquell.

El Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein ha fet públic un comunicat de premsa en el qual dona a conèixer la seva decisió que no considera que la conducta de Carles Puigdemont pugui ser considerada constitutiva dels delictes de rebel·lió, sedició, desordres públics o corrupció. Únicament, veu indicis d'un possible delicte de malversació. I això canvia totalment les coses.



A més, entraríem ja a plantejar la qüestió de la malversació, per a la qual cosa no podem oblidar les declaracions realitzades per l'exministre d'Hisenda i pel mateix Rajoy en seu parlamentària.

Hem de recordar situacions tan rocambolesques com aquesta: El jutge Llarena emplaça Montoro que demostri que no hi ha malversació en el «procés». En la qual cal demostrar la innocència d'algú i no la seva culpabilitat. Però tornant a l'assumpte que avui comentem, el de l'extradició de Puigdemont, és important ressaltar algunes qüestions davant de la informació publicada. I és que aquesta ha estat la reacció des del Tribunal Suprem:

Què en diuen els experts:
L'apartat 5 del comunicat de premsa, diu així: "El Tribunal no veu cap obstacle formal a l'extradició ni preocupacions en relació amb el permís d'extradició que concedirà el fiscal general de l'Estat de Schleswig-Holstein. Això també es refereix al compliment del principi d'especialitat (l'enjudiciament penal a Espanya es limita ara a l'extradició declarada admissible). El Tribunal assumeix que els tribunals espanyols respectaran aquest principi i no processaran el perseguit Puigdemont després de la seva extradició, per càrrecs de corrupció o rebel·lió".

Segons el catedràtic Perez Royo, podem treure les següents conclusions:
1) La decisió d'extradició ja està presa. El fiscal general simplement executa una decisió que ha estat adoptada pel tribunal. Això ja no es pot continuar discutint davant dels tribunals, excepte per part de Carles Puigdemont, que és l'únic per al qual la decisió no és ferma.
2) El fiscal general de Schleswig-Holstein no pot atendre cap petició que pogués fer el jutge d'instrucció espanyol en el sentit que es considerés l'euroordre com no cursada i que, en conseqüència, procedís a no concedir l'extradició. No sé si hagués estat possible retirar l'euroordre abans que el Tribunal Superior hagués fet pública la seva decisió, encara que penso que no. Però el que és segur és que, després de feta pública la decisió, no pot retirar-se. Una vegada que hi ha una decisió ferma del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein sobre l'euroordre, només es pot acomplir.
3) El compliment de la decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein és imperatiu tant per al fiscal general de l'esmentat land, com per als tribunals espanyols. Els termes en què el Tribunal s'expressa no poden ser més taxatius: "l'extradició es concedirà"; "els tribunals espanyols respectaran el principi d'especialitat i no processaran..." Carles Puigdemont pels delictes de corrupció i rebel·lió. L'ús del futur imperatiu no pot ser més inequívoc.

Assenyala a més que "l'abast de la persecució penal als querellats comença a quedar delimitada en uns termes completament diferents dels que va intentar delimitar-los el fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, que va arrossegar tant l'Audiència Nacional com el Tribunal Suprem cap a la consideració de la conducta de Carles Puigdemont i altres querellats com a constitutiva del delicte de rebel·lió."

De moment, Puigdemont té clar que recorrerà aquesta decisió a Alemanya, on romandrà en llibertat.
Els advocats dels presos polítics ja han reaccionat, i aquesta tarda ho faran (ho farem) centenars de milers de persones als carrers de Catalunya.