Tenim sobre la taula el cèlebre pin parental, que no deixa de ser una nota que els pares podrien escriure al centre educatiu on estudien els seus fills per sol·licitar als professors que, en cas que es faci alguna xerrada als nens sobre "qüestions morals socialment controvertides o sobre la sexualitat, que puguin resultar intrusius per a la consciència i la intimitat" dels seus fills, permetin que puguin absentar-s'hi.
En el text en qüestió, a més, es permeten el "luxe" d'assenyalar que esperen que el professor en qüestió "faci tot el que estigui a les seves mans per evitar que la ideologia de gènere se segueixi propagant (sic) impunement entre els menors i que se'ns permeti com a pares decidir si volem o no que els nostres fills se'ls eduqui en ideologia de gènere". A més de la penosa redacció, el contingut és vergonyós.
Digueu-me, què es pot considerar una "qüestió moral socialment controvertida"? Perquè depèn de la consciència social de cadascú. A casa meva, per exemple, pot ser controvertit des d'una perspectiva moral parlar dels abusos de la reialesa respecte als súbdits al llarg de la història, o de l'Església catòlica. O de les aberracions mediambientals que s'han comès. O de les relacions entre familiars directes que s'han produït entre la noblesa. Em pot semblar una qüestió controvertida que als meus fills els vulguin explicar que un colom va deixar embarassada una dona, que va néixer un nen "per obra de l'esperit sant" i que un senyor que va ser assassinat per les seves idees va ressuscitar al tercer dia.
Posats a escandalitzar-nos, a les classes d'història s'expliquen autèntiques aberracions que s'han produït al llarg dels segles. Guerres, matances, injustícies. En les classes de religió, que fins ara comptaven en la nota mitjana (mentre que l'assignatura alternativa no servia per pujar la nota mitjana, com sí que els passava als catòlics), s'ha estat adoctrinant a través de l'educació pública a joves que, sent molt petits, han hagut de "combregar" amb dades absolutament contràries a la ciència. I fins fa poc els pares no podien dir res sobre això, sent com és la religió una qüestió íntima, que, a més, en el dia d'avui, no dona al catolicisme el monopoli en la nostra societat.
Una qüestió moral i socialment controvertida pot ser estudiar la Guerra Civil a classe. Per cert, un assumpte pel qual normalment es passa de puntetes, com la Transició espanyola. Temes que mai no donava temps a estudiar i que no s'analitzaven, almenys en la majoria d'escoles i instituts que he conegut. Suposo que d'alguna manera el sistema tenia algun tipus de "prevenció" que ha ocasionat que molts estudiants joves d'avui dia no tinguin absolutament ni idea de la història recent del país en el qual viuen.
Controvèrsia moral produeix parlar del "descobriment d'Amèrica" a les aules, donant a entendre que la gent i pobles que hi vivien abans que arribessin els "conqueridors" estaven esperant a ser descoberts. Vendre aquesta part de la història passant de puntetes sobre el saqueig, els assassinats i la imposició cultural (colonialisme) és una altra de les qüestions que bé mereixerien un "pin parental" per evitar que els nostres fills els eduquin des d'una perspectiva absolutament supremacista, instal·lant en ells la idea que "la mare pàtria espanyola" va obrir els ulls a les cultures que ja vivien a Amèrica.
Educar en la ignorància, en la por i en l'odi a d'altres no és un dret. Els nens tenen dret a ser educats en igualtat i partint dels drets humans, partint del respecte a totes les persones, a totes les religions i cultures
Parlar ara de la igualtat de drets de l'home i la dona, també en l'àmbit sexual, resulta que és moralment controvertit. Poder parlar amb la gent jove de les malalties de transmissió sexual, de la importància d'una sexualitat fonamentada en el respecte i en el coneixement genera problemes a aquesta estranya gent de Vox i del PP. Com ara explicar a la joventut el risc de les drogues sobre la salut. Per aquesta dreta rància és millor no parlar del tema, perquè, evidentment, per a ells del que no es parla no existeix. I si ningú no parla als seus fills de sexe, automàticament es convertiran els seus adolescents en angelets que no tindran relacions fins que no contreguin matrimoni (suposo).
És aberrant que aquesta gent pretengui continuar decidint sobre què s'ha de parlar i sobre què no; i sobre el que es pot parlar, com fer-ho i de quina manera, camuflant, maquillant i manipulant la realitat. Per continuar enfonsant-nos al forat de la ignorància, que farà possible després convèncer-nos de qualsevol barbaritat com les que deixen anar.
La nostra joventut necessita informació: sobre sexe, sobre drogues, sobre Colom, sobre l'independentisme, sobre la República, sobre el cop d'estat que va donar Franco el 1936, sobre l'aberrant dictadura que es va viure durant quaranta anys; sobre la realitat que s'ha comprovat amb fets i no amb missatges caiguts del cel. Necessitem gent formada i ben informada. I aquesta història del pin parental no és més que una altra eina més de censura: com la que apliquen a través d'algunes editorials que dispensen "material educatiu" a les escoles; com la que apliquen a través dels mitjans de comunicació que tenen comprats i que generen després l'opinió pública majoritària.
Per això odien l'escola fonamentada en valors democràtics, participatius i que busqui crear individus en lloc de súbdits. Perquè si la gent és capaç de pensar per si mateixa, d'exigir relacions en les quals es respectin els seus drets (sigui com a consumidors, com a votants, com a ciutadans, com a dones o com a homes, des de les seves facetes més íntimes a les més públiques), a aquests senyors se'ls tanca l'aixeta.
No, educar en la ignorància, en la por i en l'odi als altres no és un dret. Els nens tenen dret a ser educats en igualtat i partint dels drets humans, partint del respecte a totes les persones, a totes les religions i cultures. Tenen l'obligació les seves escoles de preparar-los perquè siguin capaços de prendre decisions en el moment oportú: que tinguin informació per tenir capacitat d'escollir, i així formar uns ciutadans lliures, autònoms i amb capacitat d'assumir les seves pròpies responsabilitats.
Qui vulgui nens ignorants, intolerants, absolutament desconnectats de la societat, que assumeixi que els fills no són propietat seva, sinó éssers als quals tenim la responsabilitat d'acompanyar al llarg del seu creixement. Dotar-los dels millors valors possibles perquè siguin ciutadans respectuosos, o, almenys, això és el que hauria de passar en una societat democràtica del segle XXI.
Però, esclar, en una Espanya on ens menteixen, manipulen, desinflamen i enfronten contínuament a còpia d'enganys, és lògic que tinguem aquests fangs.
El vot de Vox, en definitiva, es farà directament proporcional a la magnitud de la ignorància que es promogui. I saben perfectament que el pin parental és la seva garantia.