La notícia d’ahir del president de l’Estat espanyol, Pedro Sánchez, sobre el canvi d’hora, va agafar desprevingut a més d’un i una; per molt que estem en temps d’horaris i que aquest cap de setmana retornem a l’horari d’hivern. Març i octubre són mesos assenyalats per l’avançament o l’endarreriment d’una hora del rellotge i, malgrat l’anunci de Sánchez, ja veurem fins quan.
Pedro Sánchez sap molt bé com jugar amb notícies oportunistes i efectives de cara a la seva pròpia popularitat
Dic això perquè Pedro Sánchez sap molt bé com jugar amb notícies oportunistes i efectives de cara a la seva pròpia popularitat o la del seu partit, però acostuma a no ser consistent, en el temps, amb les seves proclames. I, per tant, no sé pas si no torna a ser un mer foc d’encenalls, el que ha començat ara molt avinentment. Entre altres coses perquè de moment només és una proposta i, en altres casos i coses, hi ha “decretazos” a ús i costum.
Cert és que en aquest cas l’objectiu és europeu, i, de fet, el 2019 es va fer el que semblava un gran avenç per deixar els horaris tranquils, que va tornar a aquedar en res. L’excusa van ser les desavinences entre països, que mai queden del tot clares; però també una línia encetada, amb consulta ciutadana inclosa, sobre les preferències de la ciutadania europea, que a mi em preocupa especialment.
Si s’arriba a tenir un únic horari, es planteja amb quin ens hem de quedar, com si aquesta fos una qüestió de mera preferència de la ciutadania. La tria entre l’horari d’estiu i l’horari d’hivern es perverteix des del mateix moment que no es té clara la diferència d’hores de llum que hi ha en una estació i altra de l’any, i es juga amb aquesta ambigüitat. En el cas de l’Estat espanyol, ens confonem clarament amb l’horari, i per això sembla més atractiu l’horari d’estiu, que és precisament el que menys adient és a la nostra salut. No és aquesta una tria, a més a més, que s’hagi de fer pensant en l’estil de vida, sinó en sintonitzar amb els ritmes naturals que necessita la nostra biologia. Només ens faltava ara avançar per retrocedir en salut i benestar!
A Catalunya s’ha fet una feina important sobre l’organització social del temps i els seus efectes en la nostra salut i oportunitats de benestar quotidià, però, així i tot, els interessos polítics emmascaren una vegada i una altra els avenços. S’ha de continuar fent feina en aquest sentit, separar evidències d’interessos, perquè preocupa, especialment, la política que es fa per guanyar vots —i/o com a norma de forma improvisada— i no pas per solucionar els problemes de la ciutadania.