El nombre de visitants estrangers que han vingut a Catalunya el 2025 a fer turisme ha superat la xifra emblemàtica dels 20 milions (una mica per sobre dels 19,9 de l’any anterior, i també dels bons anys 2019, 2018 i 2017, en què va superar els 19 milions). La despesa declarada pels turistes estrangers també ha assolit un rècord històric, i s'ha situat en 24.800 milions d’euros.

Aquestes xifres, que es poden consultar a l’Idescat, les avançava fa un parell de setmanes el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper. A diferència d’una intervenció seva feta mesos enrere, en què afirmava que el turisme creava llocs de treball i que la qualitat d’aquests llocs (venia a dir) era una cosa secundària, en aquesta ocasió el conseller ha fet una presentació de dades més en sintonia amb el que necessita aquest país respecte a aquest sector.

Al meu entendre, el missatge més rellevant que envia Sàmper quan presenta les dades de l’any passat és que el sector s’està orientant cap a un model de més valor, i per a fer-ho descansa en aspectes com ara que la despesa declarada dels turistes ha augmentat més que el nombre de turistes (podent-se deduir d’això que cada turista ha gastat més); també una millora en la desestacionalització, perquè perden pes els turistes del període juny-agost; així mateix, una millora de la rendibilitat del sector hoteler. En una frase de síntesi molt significativa de la voluntat política, va dir que l’activitat turística a Catalunya ha tancat el 2025 assolint el repte de passar del volum al valor i amb uns resultats alineats amb l’eslògan “(+) Catalunya, millor turisme” [referida  a l’estratègia de màrqueting de l’Agència Catalana de Turisme amb horitzó 2028].

De la voluntat a la realitat hi ha una distància, però benvingut sigui l’enfocament de la promoció turística cap a més valor afegit i, si és veritat, la reducció del sobredimensionat turisme de masses. Tanmateix, tot reconeixent la bona intenció, no queda clar que el 2025 hagi significat tant de progrés com indica el conseller en afirmar que Catalunya ha consolidat un model turístic de més valor durant l’any passat. Vegem-ho.

Amb un sector tan gran i que descansa en salaris baixos, podem créixer en activitat, però el país no pot progressar ni econòmicament ni socialment

La despesa mitjana per persona va mostrar una tendència a augmentar amb els anys, fins a situar-se actualment una mica per sobre dels 1.200 euros, mentre que la despesa diària per persona està estancada al llarg dels darrers anys en uns 200 euros diaris. Aquests són valors monetaris corrents. És cert que el 2025 la despesa dels turistes estrangers ha augmentat un 4,5%, però a aquest creixement se li hauria de treure l’augment de preus. Per exemple, el dels hotels, cafès i restaurants va créixer un 4%; el de les begudes alcohòliques, un 3,7%, i els altres béns i serveis, un 3,7%. Si es tenen en compte aquests augments, la despesa seria pràcticament la mateixa que l’any anterior en termes reals. I la despesa diària per turista (tenint en compte que el nombre de visitants ha augmentat un 1,2%) no hauria augmentat, sinó que hauria disminuït lleugerament.

És a dir, en matèria d’aportació d’activitat, el turisme estranger del 2025 ens hauria deixat, en valors reals, pràcticament al mateix lloc on érem al 2024. Si de cas, la notícia és que no hàgim empitjorat, la qual cosa, en un sector sobredimensionat com el que tractem, es pot considerar una bona nova.

El conseller ha aprofitat per fer una glossa del turisme asiàtic, un turisme d’alt valor afegit i en fase de creixement intens. En aquest terreny, té tota la raó: el nombre de turistes que venen a Catalunya des de la Xina, el Japó i Corea del Sud el 2025 va superar el milió de persones, amb creixements importants dels procedents de la Xina (21%) i de Corea (+30%). Encara que aquests països només aporten el 5% del total de visitants, tenen una bona dinàmica i sembla que pel 2026 presenten també molt bones expectatives, són gent que gasten. Amb dades del 2024, fan despeses mitjanes per viatger superiors als 2.000 euros, amb Corea al capdavant (2.648 € per visitant, més del doble de la mitjana turística global). Per cert, l’àmbit del turisme transoceànic, destaca el creixement del provinent de l’Argentina (un 26% més que el 2024), però el dels Estats Units, que aporta 1,8 milions de turistes, va caure un 5%. En qualsevol cas, més enllà d’aquesta caiguda, a mesura que països llunyans augmenten el seu nivell de vida, amb la Xina al capdavant (són molts i molts milions!), no hi ha gaires dubtes que s’està niant el nostre atractiu turístic per a gent provinent de molt lluny i que té com a factor positiu que generen més despesa i ajuden a orientar el sector cap a més valor, cap a un turisme millor.

Malgrat els matisos i les tendències, és bo no oblidar que a Catalunya hi predomina el turisme de masses (a Barcelona, a Salou, a Lloret...) i que aquesta és la principal justificació que hagi creat milers de llocs de treball. Fins al punt de significar el 14% de l’ocupació total del país, i d’haver-se de cobrir amb persones immigrants perquè aquí no tenim prou mà d’obra (a setembre del 2025, el 38% dels afiliats a la Seguretat Social en el sector d’Hoteleria són estrangers). I una característica bàsica relacionada amb l’anterior, els salaris baixos. Serveixi de referència que, amb les darreres dades (del quart trimestre del 2024 fins al tercer trimestre del 2025), estem parlant d’un sector que actualment enregistra un cost salarial per l’empresa de 15,7 € per hora efectiva de treball. Això vol dir que som davant d’un dels salaris més baixos de Catalunya, concretament un 21% per sota dels del conjunt de l’economia i un 27% més baixos que els del sector industrial. I amb un sector tan gran i que descansa en salaris baixos, podem créixer en activitat, però el país no pot progressar ni econòmicament ni socialment.