El món de la política de vegades es complica massa i tots plegats ens perdem en relats secundaris o, pitjor, en estratègies partidistes. Enguany, i davant aquesta Diada tan especial, la simplicitat de l’anàlisi de la situació ha de ser palmària. No ens podem permetre de desviar-nos-en en estratègies subterrànies, emprenyaments d’adolescent o simple mandra. 

Per a alguns, potser sí que “cansa” el samarretisme i l’espectacle que promou cada any l’ANC per l’11 de setembre. Però més enllà de la logística econòmica i la necessitat que les entitats civils tinguin calaix per afrontar campanyes i la repressió de l’Estat repressor, tothom amb visió política ha de veure que cap Diada des del 1977 ha estat tan políticament transcendent com la d’enguany.

Un error colossal per part de l’independentisme seria interpretar aquest 11-S com a manera de castigar els partits del procés. D’acord, no han fet les coses bé i la seva falta d’unitat –estratègica, però també orgànica– és de les coses més imperdonables que es recorden. Però, des de la responsabilitat i el sentit patriòtic, cal insistir que la nostra presència com a catalans en una Diada tan vital com aquesta no pot tenir res a veure amb els partits. Ni amb donar-los suport –que no s’ho mereixen– ni amb retirar-los-el. Tinguem clar que l’únic castigat per la nostra enrabiada absència seríem nosaltres mateixos, el poble català. I el gran beneficiat, l’Estat borbònic nascut del franquisme.

Un error colossal per part de l’independentisme seria interpretar aquest 11-S com a manera de castigar els partits del procés

No oblidem el que deia la Muriel: nosaltres som el somni! Nosaltres hem de ser la clau de l’èxit d’aquest procés independentista no acabat. Som nosaltres els que hem de recordar als partits que no hi ha marxa enrere i de fer-los veure que l’Estat no negociarà res. I més important, que si ens donem per derrotats ara, la desaparició del fet polític català, de la llengua catalana i de l’economia del país, seran un fet. No en dubtem. Ho estem veient cada dia com també estem veient que, en el fons, la política del PSOE envers Catalunya (economia, llei mordassa, repressió, Open Arms, judicialització, Papers de Salamanca, clavegueres de l'estat etc.) és clavada a la del Trifachito PP-Cs-VOX.

Aquesta ha de ser, doncs, la Diada de la simplificació. De l’apoderament de la gent. De la ferma reacció contra un Estat podrit que té la indecència de voler-nos jutjar. Hem de fer una Diada que provoqui una reflexió als partits, sobretot a una ERC que ha pres vol cap al seu recurrent haraquiri existencial. Però també a un JxCAT que no ha d’estar tan pendent de no perdre una herència –enverinada– del passat com de crear un projecte radicalment nou i engrescador.

Hem de fer un 11-S massiu que torni a apoderar l’ANC de Carme Forcadell i l’Òmnium Cultural de Jordi Cuixart com a grans vaixells insígnies de la democràcia catalana, i que superin els errors de les passades eleccions municipals i del seguidisme als partits d’altres temps. Un 11-S massiu que reforci Catalunya –juntament amb Escòcia i Hong Kong– com a grans teatres en la lluita per la democràcia a nivell mundial. Hem de fer que el món democràtic ens segueixi mirant, amb comprensió i esperança, en el nostre imparable trajecte cap a la República Catalana independent.

Pere Pugès
Opinió Eixamplar la base Pere Pugès
Jordi Galves
República belga (227) Vilanova Jordi Galves