L'Espanya oficial sembla que ho ha oblidat. Però tot demòcrata ha de recordar i recordar-li que abans que imputat, independentista, secessionista o dadaista, Jordi Sànchez era, és i continua sent un ciutadà en plena possessió dels seus drets polítics fonamentals. Cap mesura preventiva no pot privar-lo del seu exercici i només una sentència ferma pot limitar-se'ls, mai no prohibir-se'ls. Una veritat que resulta encara més inqüestionable quan ens referim al dret polític més bàsic i fonamental de tot ciutadà: el dret de sufragi actiu i passiu, el dret a elegir i ser elegit.

Amb la Constitució i la jurisprudència del Tribunal Constitucional a la mà, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, no té altra opció que permetre que el ciutadà Jordi Sànchez exerceixi el seu dret de sufragi actiu i passiu. Dictar el contrari obriria una via amb notables possibilitats d'èxit per qüestionar la seva legalitat i provocar la nul·litat de tot el procés

Fins ara el jutge Llarena ha pogut trampejar l'evident esperit garantista de la Constitució respecte al dret de sufragi facilitant als diputats empresonats la delegació del vot. Però aquesta porta posterior està tancada per al cas d'un diputat electe, que ha de presentar i defensar presencialment la seva candidatura a la presidència; tret que tot el que s'ha dit per impedir la investidura a distància de Carles Puigdemont fos mentida o no tingués cap valor jurídic.

Ja teníem el precrim, enginyat al seu dia per parar l'1-O, i ara sembla que inventarem la preinhabilitació

Només en un país de juristes de pandereta com Espanya es pot sostenir en públic que el cas del ciutadà Jordi Sànchez difereix del cas de l'autorització per anar al ple per al candidat a la presidència basca per Herri Batasuna el 1987, Juan Karlos Yoldi, perquè aquest no tenia possibilitats de sortir elegit i Sànchez, en canvi, sí que les té; escoltar un disbarat d'aquesta mena causa enrojolament, a més d'estupefacció. Al·legar que segurament serà inhabilitat en uns mesos quan se'l processi per rebel·lió, a més de donar per certes meres suposicions i confondre suspensió amb inhabilitació, suposaria crear una altra nova categoria penal inventada ad hoc per a Catalunya. Ja teníem el precrim, enginyat al seu dia per parar l'1-O, i ara sembla que inventarem la preinhabilitació.

Cap dels arguments manejats fins ara pel jutge Llarena no suporta la confrontació amb l'inviolable dret de sufragi. Les invocacions a l'ordre públic i possibles tumults com a excusa per coartar aquest dret fonamental no mereixen ni consideració en un estat democràtic. El ciutadà Sànchez ja ha aclarit de manera clara davant del mateix jutge la seva renúncia a la unilateralitat i la seva opció per l'acció política institucional.

Després d'una llarga i complicada posada en escena, per no defraudar més del necessari els centenars de milers de catalans que van votar per restituir-lo en sant Jordi, Carles Puigdemont s'ha fet a un costat empès pels seus socis i pel seus. L'independentisme pot presentar ara com a candidat un ciutadà en plena possessió dels seus drets polítics i a disposició de la Justícia, sigui Jordi Sànchez o sigui Oriol Junqueras. Si Espanya vol ser l'únic país de la UE-15 on es privi del dret de sufragi un ciutadà sense que existeixi una sentència ferma, que ho decideixin el Tribunal Suprem, el TC o el govern; pretendre que una feina bruta així la faci també l'independentisme ja és abusar.