La Llei 18/1987 declara el 12 d’octubre “Fiesta Nacional de España”. En l’exposició de motius explica que aquesta data “simbolitza l’efemèride històrica en què Espanya, a punt de confluir un procés de construcció de l’Estat (…) inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus”. Potser per això el diari ABC ha publicat que “l’espanyol”, segona llengua de comunicació internacional, és el "petroli" d’Espanya.

Tot i que el pas de més de cinc-cents anys ha anat decantant la idea de l’imperi totpoderós ―i ja fa alguns segles que per sort s’hi pon el sol―, el menysteniment pel qui és diferent i pel valor de la seva vida perdura, i se suma al sentiment insuportable de superioritat del conqueridor i al dret autoatorgat per l’anorreament de la cultura, llengua i tradicions dels conquerits. De fet, el que es va iniciar a Amèrica per part dels conqueridors espanyols a partir de 1492 encapçala la llista de genocidis de l’edat moderna. I el seu esperit segueix vigent en els reductes més obscurs dels hereus dels Reis Catòlics.

Hi ha molts fils a tibar del 12 d’Octubre i de tota la ideologia que l’envolta i que no ens són aliens. El professor Stephen G. H. Roberts de la Universitat de Nottingham, investigador del tema de la Hispanitat, defensa la tesi que també Unamuno entenia la creació de la identitat hispana com un projecte a llarg termini basat en el paper primordial de la llengua. I que va ser Ramiro de Maeztu, ideòleg destacat de l’autoritarisme, el que va justificar la influència del Regne d’Espanya en el “Nou Món” amb la “missió històrica” incomparable d’anar incorporant “les races aborígens a la civilització cristiana"… Maeztu no sabia, com el genetista Luigi Luca Cavalli-Sforza i la seva companya Mary-Claire King, que “el racisme és un antic flagell de la humanitat”, i que sols hi ha una raça: la humana.

Maeztu no sabia, com van dir el genetista Luigi Luca Cavalli-Sforza i la seva companya Mary-Claire King, que “el racisme és un antic flagell de la humanitat”, i que sols hi ha una raça: la humana

Si tornem a Roberts, ens seguirem explicant les connotacions ultres de la idea d’Hispanitat amb l’afirmació feta a Buenos Aires el 1934 per l’arquebisbe de Toledo Isidro Gomá y Tomás en el sentit que "Amèrica és l'obra d’Espanya” i aquesta obra és, essencialment, el catolicisme. Pel professor de Nottingham, Gomá “dona el vincle directe entre Maeztu i la ideologia que formaria posteriorment la base del règim franquista” en vincular hispanitat i catolicisme. Finalment, Paul Preston ho portaria al nostre passat immediat: “La visió més o menys racista que relaciona la Guerra Civil amb l’esperit de Creuada de les guerres entre cristians i moros i l’imperialisme evangèlic de la conquesta d’Amèrica l’havia de patir la societat espanyola amb intensitat variable durant més de vint anys sota el lema de la Hispanitat”. I encara que Preston no ho digui, ho seguim patint. Perquè encara es pot sentir entre els ultres més abrandats que si no hagués estat per la “gesta” del “descobriment d’Amèrica”, en aquell continent seguirien utilitzant el tapaculs com a única vestimenta… Sense adonar-se que aquesta frase sols pot construir-se en un cervell que no ha superat el tapall per amagar les seves pròpies vergonyes.

Per l’antropòleg Manuel Delgado, la celebració com a festivitat nacional d’un genocidi és la punta de l’iceberg d’un “sistema estructuralment racista” que legitima la violència en una tergiversació interessada del relat històric. I fem nostres les seves preguntes: “Per què encara ara parlem de “descoberta” d’Amèrica i no de conquesta o genocidi?”. Segurament perquè vivim més en una representació falsa de la realitat de la qual costa sortir. Tots els sistemes que donen sustentació a la legitimitat monàrquica i autoritària estan al servei del mite. I com diria Toni Morrison, el llenguatge no només representa la violència: el llenguatge pot ser, en si mateix, violència.

Tot i així, a cada dia que passa, ni la Llei 18/1987 ni la seva intencionalitat aconsegueixen reunir més consens. De fet, seria un altre exemple de consens minvant a mesura que augmenta  la reflexió històrica col·lectiva i es destrueixen totes les talaies de sorra del vell esperit imperial. Així, per al president de Mèxic, Manuel López Obrador, la “conquesta o descobriment” va ser de fet una “invasió”, i reclama, sense massa èxit per ara, que el Regne d’Espanya demani perdó als pobles indígenes. I en un documental sobre el 12 d’octubre de la productora de cinema independent Metromuster, ja desapareguda, s’afirmava que el 1492 marca l’inici del racisme modern. La seva anàlisi té bons i sòlids fonaments, com podeu comprovar vosaltres mateixos:

'12 d'octubre. Cultura de l'odi i legítima autodefensa' / Xapo Ortega, Vimeo

Per tant, és una relíquia bàrbara que el 12 d’Octubre encara es consideri una festivitat. Aquest dia, per a les persones demòcrates i respectuoses dels drets humans, no hi ha res a celebrar. Perquè, a cada any que passa, en sabem més i tenim noves proves dels estralls d’un racisme antic i impune.