Fa ara quinze anys, el 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional (TC), històricament un àrbitre casolà sempre refractari a l'autogovern de les nacionalitats i pròxim a la interpretació extensiva dels poders de l'Estat (moltes vegades mitjançant títols transversals genèrics, com la unitat de mercat, la garantia dels drets fonamentals de les persones o del compliment de les obligacions de l'Estat amb la UE), declarava substancialment inconstitucional l'Estatut prèviament plebiscitat per la ciutadania catalana, la qual cosa va assenyalar una fita en la definició centralista i unitària de l'Estat espanyol, mostrant la falta de connexió amb la realitat d'aquelles persones de bona intenció i voluntat que pensaven, potser al costat del president Maragall, que una altra Espanya plurinacional era possible.

Quinze anys després el mateix TC espanyol va reconèixer aquesta sentència com a motor reactiu d'un procés que va activar, per part seva, una reacció judicial desproporcionada (assenyaladament, a les Sales penals del Tribunal Suprem —TS— i del Superior de Catalunya —TSJC— al costat dels Jutjats d'Instrucció 1 i 13 de Barcelona).

El TC va validar aquest 28-J, per una majoria de 6-4, la constitucionalitat de l'amnistia que deixa sense efecte tota responsabilitat criminal generada per les accions vinculades al procés des de 2011, excepte 1) delictes dolosos d'homicidi i lesions qualificades, tortures i tractes inhumans o degradants; 2) actes terroristes que hagin causat de manera intencionada greus violacions dels drets humans; 3) delictes basats en motivacions racistes o discriminatòries; 4) delictes contra la comunitat internacional o de traïció, contra la pau i independència de l'Estat i relatius a la defensa militar sempre que hi hagués una amenaça efectiva i real d'ús de la força contra l'Estat, i 5) les malversacions quan tinguin com a resultat un enriquiment personal de l'autor o de tercer o afectin els interessos financers de la UE. Un perímetre molt apropiat que va requerir la pressió de JuntsxCat (que va arribar a votar en contra d'un primer text deficient) i de la bona feina jurídica de l’esmentat partit i d'ERC, que —aquí sí que— van saber deixar a part les seves diferències i treballar junts.

Per al TC l'amnistia és constitucional, perquè el que no queda constitucionalment prohibit està permès

Per al TC l'amnistia és constitucional, perquè el que no queda constitucionalment prohibit està permès, excepte que atempti contra els drets fonamentals o altres principis i valors constitucionals. D'aquesta manera, respecte als indults generals prohibits a la Carta Magna, el TC afirma la radical divisòria entre cadascuna de les naturaleses jurídiques dels indults (decisions de l'Executiu que remeten totalment o parcialment penes imposades per sentències definitives) i les amnisties, que es basen en una llei aprovada per les Corts Generals i remeten també els antecedents penals i constitueixen causa per arxivar el procediment en qualsevol fase en què es trobi. Per al TC l'amnistia tampoc no vulnera drets fonamentals, ni el principi de legalitat ni la independència del Poder Judicial.

El TC reconeix que tota amnistia exigeix excepcionalitat, com també reconeix la Comissió de Venècia del Consell d'Europa. I l'excepcionalitat, en aquest supòsit, és la necessitat d'una completa acció restaurativa que repari els greus resultats que per a la convivència catalana va suposar la repressió del govern de l'Estat l'1-O i, assenyaladament, els abusos propis del lawfare desenvolupats pel TS i el TSJC juntament amb molt concrets —i més aviat reduïts— òrgans judicials de l'anomenada “Audiència Nacional” i de Catalunya. Un lawfare que va aconseguir, en el cas del TS, l'adopció de mesures cautelars de presó sense cap fonament, condemnes per delictes aliens a la tradició jurídica europea i democràtica, com la malversació impròpia i la sedició i arbitràries atribucions competencials a causa d'arbitràries imputacions inicials de delictes de rebel·lió.

Vet aquí l'excepcionalitat de la situació. Vet aquí la necessitat de restaurar la convivència democràtica, desmembrada per una desproporcionada i injusta resposta judicial. Vet aquí la legalitat democràtica de l'amnistia.