Álvaro Carreras viurà un estiu complicat. Malgrat ser un dels jugadors més destacats de la temporada, la seva presència al Mundial 2026 sembla cada cop més improbable. No és una qüestió de forma física ni de rendiment. L'arrel del problema rau en la seva mala relació amb Luis de la Fuente.
Des de fa mesos, la comunicació entre el lateral esquerre i el seleccionador espanyol s'ha deteriorat. Carreras no ha entrat en convocatòries amb l'absoluta, però ha estat present en algunes concentracions. I en elles, la relació entre el jugador i el míster ha estat molt freda. El futbolista no va encaixar en la planificació, la forma de treballar i les idees de Luis de la Fuente.
Álvaro Carreras no encaixa en els plans de Luis de la Fuente
El seleccionador dóna prioritat a la disciplina interna i la cohesió del vestidor. Cada gest o comentari de Carreras va ser interpretat com una falta d'alineació amb el grup. Així, tot i els seus números i la seva influència en el camp, la seva relació personal pesa més que el seu nivell futbolístic.
El problema s'agreuja amb la competència. Espanya compta amb Marc Cucurella i Àlex Grimaldo com a laterals esquerres. Cucurella destaca per la seva intensitat defensiva, velocitat i capacitat per mantenir tot el carril durant els 90 minuts. És fiable i encaixa amb l'estil de De la Fuente. Per la seva banda, Grimaldo aporta qualitat ofensiva, cop de pilota i capacitat per marcar diferències en situacions a pilota aturada. Junts ofereixen un equilibri que el seleccionador valora més que la creativitat individual de Carreras.
Carreras té pocs números per anar al Mundial
Tanmateix, Álvaro té arguments esportius sòlids. El seu estil és més vertical i desequilibrant, amb més potència que Grimaldo i més arribada que Cucurella. Pot obrir espais, generar perill constant i aportar velocitat a l'atac. Però aquestes qualitats no han estat suficients per superar la tensió personal que el manté al marge.
A mesura que s'acosta la convocatòria, l'exclusió de Carreras es confirma com un fet gairebé definitiu. La decisió de Luis de la Fuente reflecteix que l'encaix col·lectiu i l'harmonia del vestidor pesen més que el talent individual. Espanya perdrà així un dels seus laterals més en forma, un jugador que, en condicions normals, seria titular indiscutible.