La humiliant derrota electoral patida per Angela Merkel diumenge passat davant del grup alternatiu AFD va ser el començament del que podia convertir-se en una horrible setmana per a Alemanya. La mala arrencada va ser tres dies més tard reblada per una caiguda de la producció industrial el juliol de l'1,5%, la més gran en 23 mesos. Allò va fer sonar les alarmes. Està també en crisi Alemanya?". Aquesta era la pregunta. La velocitat de resposta de Berlín ha deixat bocabadats els seus crítics.

Està també en crisi Alemanya?"

Les coses anaven malament ja d'abans, en concret des que Sigmar Gabriel, ministre d'Economia i vicecanceller alemany, donés per fracassat de facto el procés de negociacions per formar entre els EUA i Europa l'Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió (TTIP), rebuig a què es va afegir també el president francès François Hollande. I basta que un sol país veti l'acord per frustrar-lo. En aquell moment feia l'efecte que Alemanya pretenia baixar del tren de la història.

Hi va haver un segon senyal d'advertiment dilluns, quan a Hangzhou (Xina) el G-20 es va pronunciar a favor d'una política de rellançament de la inversió pública per afavorir un creixement global feble. Entre bastidors, es criticava obertament el Govern de Merkel per la seva "política d'austeritat".

El primer a fer front a tants dubtes ha estat Wolfgang Schäuble, ministre de Finances alemany, que va dir que "nosaltres posem més diners per a la inversió que cap altre país europeu". I va insistir: "Aportem des de fa anys la nostra contribució al reforçament de la demanda global". I va agregar: "A nivell europeu no falten diners", en clara al·lusió a la política jutjada excessivament flexible del BCE.

Certament, el creixement alemany va patir una inflexió en el segon trimestre, quan va reduir el seu ascens a una alça del 0,4% davant el 0,7% del primer trimestre. Per Alemanya, el retrocés dels països emergents ha suposat un mal important per a la seva indústria. Per exemple, quan la Xina ha de frenar les seves exportacions d'acer a Europa i reduir la seva sobrecapacitat en altres sectors, això suposa menys importacions de màquines made in Germany. També quan Rússia pateix sancions per la seva política a Ucraïna es reflecteix en una menor demanda de béns tecnològics. O quan, a causa de la baixa del preu del petroli, s'aprecia en els Emirats Àrabs una caiguda de peticions de cotxes de luxe com el Mercedes fabricat per Daimler.

Per això, Schäuble, per afavorir el creixement, es mostra a favor d'un acord de lliure intercanvi amb els EUA. "No hem d'abandonar" les negociacions del tractat TTIP. Els Estats Units són el seu primer mercat ara.

I, dins d'aquest capítol, ha saltat la nova oferta de Bayer sobre Monsanto en oferir dimarts incrementar el preu de compra preu un 2%, fins a 58.000 milions d'euros. Monsanto ha acceptat que el grup alemany examini els seus comptes, la qual cosa augmenta les oportunitats de Bayer de tancar l'operació més important de la història d'una companyia alemanya i formar el grup alimentari més important del món. Prèviament, i per aclarir dubtes, 99 Premis Nobel es van pronunciar a favor dels aliments transgènics de Monsanto.

Un altre dels sectors que havia ocasionat problemes a Europa, la banca alemanya, ha ajudat altres bancs a recuperar-se. Les declaracions del president del Deutsche Bank i del seu col·lega del Commerzbank en el sentit que "hi ha un excés de bancs a Europa" ha introduït un element d'eufòria en aquest negoci castigat pels ultrabaixos tipus d'interès. Una nova etapa s'ha d'obrir al sector financer europeu.

Alemanya es troba en un bon punt de partida

I en aquesta idea es va centrar Merkel quan va presentar davant del Bundestag els Pressupostos per a 2017, que per quarta vegada consecutiva presenten un dèficit zero. "Alemanya es troba en un bon punt de partida" davant dels desafiaments que planteja el futur, va dir. Hi haurà una reducció d'impostos de 15.000 milions d'impostos en la pròxima legislatura, que afavoreix a la classe mitjana i a les pimes.

Al seu torn, "hem de demostrar que la integració dels refugiats funciona", diu el Govern. Per fer front al desafiament de l'acollida es preveuen 19.000 milions d'euros el 2017 i 77.000 milions d'aquí a 2020.

"Es tracta de fer canvis però no de renunciar a la nostra essència", afirmen els dirigents de Berlín. La Borsa de Frankfurt va ser la primera a entrar dimecres en terreny positiu a Europa. Ara bé, la recuperació de l'honor perdut i trobar la bona direcció del futur no signifiquen superar totes les dificultats, que continuaran. Com a tota la Unió Europea.