La millor nadala que s’ha escrit mai és la síntesi d’El raïm de la ira que va fer Bruce Springsteen a The ghost of Tom Joad. Cada any penso com fugir del corrent que t’arrossega a celebrar el Nadal fent el contrari del que predicava l’home de qui celebrem el naixement (austeritat). I fracasso. Cada any.
He descobert, però, que hi ha un patró dels propòsits incomplets. El poeta Samuel Johnson (1709-1784), a qui el món deu el primer diccionari de la llengua anglesa i que, malgrat tot, es va passar la vida fent-se propòsits i incomplint-los. Llevar-se d’hora, estudiar més o moderar la ingesta de menjar i alcohol. “A hores d'ara he passat 55 anys en propòsits fracassats”, va escriure el dia del seu aniversari el 1764.
Ja no sé si és veritat allò de “jo no treballo mai, perquè faig el que m’agrada” o, com diu Petersen, “fes el que t’agrada i seguiràs treballant cada dia durant la resta de la teva vida”
Un dels propòsits de la vida moderna és treballar menys. Anne Helen Petersen, autora de Com els millenials s’han convertit en la generació cremada, lamenta que “hi ha molts millennials (i gent més gran) que han interioritzat el mantra de Steve Jobs: el que és desitjable és fer carrera en una feina cool; fer el que t’agrada és el més gratificant. És així com s’incentiva l’excés de feina”. Paradigma Jobs que sempre m’he cregut i que començo a posar en dubte. Ja no sé si és veritat allò de “jo no treballo mai, perquè faig el que m’agrada” o, com diu Petersen, “fes el que t’agrada i seguiràs treballant cada dia durant la resta de la teva vida”.
Potser les màquines no ens han alliberat del pecat original, sinó que ens han esclavitzat. Això, quan no ens treuen la feina. De manera que hem de fer el que les màquines no saben fer. Hem de fer el contrari del que marquen els temps. Com aquell rellotge del sud d’Evo Morales. Ja ho saben. Les agulles del rellotge es mouen d'esquerra a dreta perquè són l'equivalent als pals dels antics rellotges solars, que projectaven una ombra que anava recorrent una circumferència, pel moviment de rotació de la Terra. A l'hemisferi nord, esclar. Al sud, les ombres giren al revés. I, per això, alguns països del sud veuen el rellotge com un exemple de domini cultural del nord, i per això a Bolívia el 2014 es va crear, sota la presidència d'Evo Morales, el Rellotge del Sud. Que va al revés.
Abandonar, quan es fa bé, en realitat et permet assolir els teus objectius més ràpidament
Doncs intentem anar al revés. I potser hem de començar a renunciar a coses en un temps en què hem glorificat la persistència, el no abandonar. I, en alguns llocs, renunciar ja és moda. Ho han fet suposadament 40 milions d'americans que van deixar la seva feina per buscar-ne una altra de millor. O gent que tria fer menys coses. Hi ha una jugadora professional de pòquer i científica a l'àrea de la tecnologia per a la presa de decisions, Annie Duke, que ha escrit el llibre Quit: the power of knowing when to walk away, on sosté que, en molts casos, el fet de no renunciar als nostres objectius —siguin professionals o personals— en realitat ens bloqueja. Diu que abandonar, quan es fa bé, en realitat et permet assolir els teus objectius més ràpidament. Sobretot quan el que s’ha començat no val la pena, clar. Doncs això, deixa-ho estar.
I, si no, sempre queda una altra filosofia de vida. El propòsit que Johnson sí que va complir, encara que mai no ho va escriure: el propòsit de seguir fent-se propòsits. Que, al cap i a la fi, és el que dona sentit a la vida. Si no, de què? Feliç i poc atabalat 2023.