Bèlgica és una altra història. La candidatura de la selecció de Robert Martínez, entrenador català, continua guanyant punts en les travesses i, pel que està demostrant sobre els terrenys de joc, segueix pujant posicions a la llista de favorites per guanyar el Mundial de Rússia. Dos gols de Lukaku, dos més d’Eden Hazard i un de Batshuayi han reflectit la superioritat belga contra una Tunísia que ha estat (pràcticament) acomiadada de la Copa del Món amb una clatellada en forma de gols, espectacle i, en definitiva, futbol (5-2).
És com allò que, en el regne dels cecs, el borni és el rei. En un Mundial que està tenint de tot menys, perquè no dir-ho, bon futbol, qualsevol mínima expressió de joc ofensiu i altament proactiu mereix reconeixement. Bèlgica es diverteix i diverteix, cosa que no poden dir altres seleccions com l’espanyola o l’alemanya, les últimes dues campiones del món. Tampoc el Brasil, que haurà de suar tinta per acabar com a campiona de grup, ni l’Argentina, que ha canviat d’objectiu i ja no pensa a aixecar el títol sinó a evitar el ridícul.
Els belgues segueixen sembrant el pànic a Rússia amb actuacions molt completes. El seu nivell va molt més enllà de ser un equip molt golejador, que també. Robert Martínez compta amb la potència de Carrasco, la delicadesa de De Bruyne -qui, per cert, ha millorat com a migcampista posicional gràcies a les instruccions de Guardiola al City-, el lideratge d’Eden Hazard, la trapelleria de Mertens i, evidentment, la malícia de Lukaku. El davanter del United és el Satanàs encarregat de traduir al marcador la feina de la resta de diables vermells. Panamà i Tunísia han intentat combatre contra el seu poder, però ambdues seleccions han acabat sucumbint a la seva superioritat.
Música clàssica en temps de ‘reggaeton’
El que fa de Bèlgica una selecció guanyadora és que sempre vol portar la iniciativa. Hazard ha avançat, de penal, els seus quan només s’havien jugat sis minuts i Lukaku ha fet una mostra del seu idil·li amb el gol abans del quart d’hora de joc, però tot i així els de Robert Martínez han seguit anant a per més. La rebel·lió de Tunísia ha permès retallar distàncies en una jugada a pilota aturada, la defensa de les quals, tot sigui dit, és el gran (i pràcticament únic) defecte que els flamencs estan demostrant a Rússia, però la reacció ha estat un miratge. Les deu ocasions a una de la primera meitat han provocat que Lukaku tornés a veure porteria abans d’enfilar el camí dels vestidors i, de pas, igualés Cristiano Ronaldo en la taula de màxims golejadors de l’actual Copa del Món.
Hazard ha fet el quart només començar la represa i el partit ha quedat vist per sentència. La superioritat de Bèlgica és tan aclaparadora que, durant pràcticament tota la segona meitat, la selecció belga s’ha permès el luxe de donar descans als seus dos golejadors (i estrelles) i, tot i així, ser extremadament millor que Tunísia. La falta d’encert de Batshuayi, que tot i tancar el matx amb una diana d’oportunista ha perdonat moltes ocasions, i les aturades de Ben Mustapha han evitat que el marcador fos encara escandalós. El gol de Khazri en el temps d’afegit només ha servit per maquillar una mica més el resultat.
La golejada de Bèlgica contra Tunísia envia un missatge clar a la resta de seleccions que pretenen aixecar la Copa del Món. L’exhibició dels diables vermells ha estat una reivindicació futbolística en una competició que, de moment, està premiant el joc ranci i defensiu; l’actuació ha estat el sucre que ha endolcit un cafè que, de moment, tenia un gust força amarg. En temps de reggaeton, Robert Martínez i els seus han composat un concert de música clàssica.